Flexibilitat i mobilitat en l'esport
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,87 KB
Flexibilitat
Flexibilitat: capacitat que té un cos per estirar-se, elongar-se i doblegar-se sense arribar a trencar-se. En el context esportiu es defineix com aquella qualitat que en base a la mobilitat articular, extensibilitat i elasticitat muscular permet el màxim recorregut de les articulacions en posicions diverses (Álvarez del Villar, 1985).
Elasticitat muscular: Propietat que té el múscul per tornar a la seva longitud original després de haver estat deformat per l'acció d'una força.
Mobilitat articular: és la capacitat de moviment d'una articulació.
Estirament muscular: capacitat del múscul per elongar-se en resposta a una força aplicada. A menor tensió intramuscular major facilitat per l'estirament.
Tensió muscular: resistència muscular interna enfront d'una força externa.
Objectius de l'entrenament de l'ADM.
1. Garantir la qualitat de moviment de totes les articulacions de l'esportista.
2. Garantir els graus de mobilitat específica que ens demana la pràctica esportiva (de forma dinàmica) sense risc de lesió.
3. Disminuir el to o tensió muscular facilitant els processos de recuperació muscular i augmentant el marge de seguretat en les lesions musculars i articulars.
4. Mantenir l'actitud corporal i la simetria muscular de l'esportista.
Tipus de flexibilitat o mobilitat
a) Els factors que produeixen el moviment:
Activa: és el grau de mobilitat que una articulació pot realitzar mitjançant les contraccions musculars dels agonistes. Per exemple, estirar al terra aixecant una cama.
Passiva: És el grau de mobilitat que pot realitzar una articulació mitjançant la influència d'una força externa. Per exemple, l'acció d'un company, el propi pes corporal...
Respecte a aquesta classificació podem fer les següents observacions:
- En el context esportiu predomina les manifestacions actives sobre les passives.
- La mobilitat passiva sempre és major que l'activa.
- Una accentuada diferència entre la flexibilitat activa i la passiva comporta major probabilitat de lesió en els teixits tous. La diferència entre aquests dos tipus de flexibilitat s'anomena dèficit de flexibilitat.
b) En funció de la major o menor implicació amb la tècnica esportiva.
Flexibilitat general: es refereix a la mobilitat dels grans sistemes articulars. Es persegueix mantenir la mobilitat de totes les articulacions del cos. Es considera com un índex de salut general i element bàsic del procés d'entrenament.
Flexibilitat específica: garanteix determinats nivells de mobilitat articular necessaris per l'execució d'una tècnica esportiva determinada.
Factors mecànics o intrínsecs
Mobilitat articular. Parlem dels graus de moviment que té l'articulació. Aquesta mobilitat vindrà determinada per la constitució anatòmica, és a dir, les possibilitats intrínseques de moviments en un, dos o tres plànols de moviment o graus de llibertat. L'enartrosi és el tipus d'articulació que més moviment permet.
Factors sensorials, sensitius i psíquics
- Per una bona velocitat es necessita concentració i motivació per l'esforç.
- L'increment de la quantitat i intensitat dels estímuls procedents de l'exterior (soroll, llum, temperatura,...) poden provocar la hiperexcitació de la via gamma (augment del reflex miotàtic i contracció muscular).
Factors neuronals
• Reclutament i sincronització de les unitats motores
• Coordinació intermuscular
• Velocitat de conducció dels estímuls (tàctil, auditiva i visual ordenades de més a menys ràpides)
• Innervació reflexa (el reflex miotàtic afavoreix la contracció i evita lesions)
Reflex miotàtic. Respon a l'estimulació dels fusos musculars (a l'interior del múscul). Són sensibles al canvi de longitud i a la velocitat enviant impulsos a la medul·la on s'estableix connexió amb la motoneurona-alfa que innerva les fibres provocant la contracció.
Reflex miotàtic invers - Respon a l'estimulació dels òrgans tendinosos de Golgi que tenen un llindar d'excitació per sobre dels fusos i quan l'estirament es realitza mantenint una força constant i durant un temps prolongat, s'inhibeix la motoneurona donant lloc a la relaxació del múscul disminuint la tensió en el tendó.
Factors tendomusculars
Elongació múscul-lligament.
La força.