Fitxes Tècniques i Estudi d'Art del Segle XX

Composició IV, de Vassili Kandinsky

Fitxa Tècnica

• Autor: Wassily Kandinsky (1866 – 1944)
• Cronologia: 1911
• Estil: Art abstracte
• Tècnica i suport: Oli sobre tela
• Dimensions: 1,59 x 2,5 m
• Localització: Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf

Context Històric i Cultural (1911)

L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme. Un món en crisi que revitalitza l'art i que porta l'artista a la recerca d'elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l'envolten. L'art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa les vivències interiors de l'artista. Un artista, sovint rebutjat, busca altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.

Els avenços de la industrialització (Segona Revolució Industrial) van portar nous invents (cotxes, ràdio, telèfon...) que es traduïren en una societat eufòrica que, en plena Belle Époque, no es feia ressò de les injustícies de les explotacions que estaven duent a terme els imperis colonials. Això va fer que es generessin tensions entre les potències europees, que buscaven el domini colonial. El període previ al conflicte es denomina “pau armada” i és quan els països es prepararen per a l'assalt, ja que eren coneixedors de l'inevitable.

Estil i Característiques Formals i Compositives

Composició IV és una pintura abstracta, on aparentment no hi ha cap relació ni semblança amb la realitat exterior. El conjunt de línies i colors independents formen un conjunt d'elements que mostren un violent moviment a la part esquerra del quadre i una sensació de tranquil·litat a la banda dreta. Al centre hi ha dues línies negres que travessen el quadre de dalt a baix. Dels elements plàstics de l'obra, criden molt l'atenció el predomini del color (total) i l'ús d'aquest en tons vius i contrastats. El domini de les tonalitats groguenques es barregen amb els blaus, vermells i verds. La línia, negra, és l'altra protagonista del quadre. Destaca pels seus traços forts i segurs, que marquen formes mig reals i mig abstractes. El predomini és de línies rectes, tant verticals com diagonals, tot i que també n'hi ha de corbes, sobretot a la banda esquerra del quadre. Aquest ús del color, escampat en taques vives com si es tractés de notes musicals, i de la línia, doten el quadre d'un ritme i moviment molt elevats: l'ull no pot parar quiet i va d'un costat a l'altre.

Quant a la composició, resta clara la divisió del quadre en tres parts, esmentada fa un moment: al costat dret trobem un entramat de línies esmolades que expressen, juntament amb els colors, un moviment violent. Al centre hi ha les dues línies que travessen el quadre verticalment i la gran forma blava. A la banda esquerra és on observem la tranquil·litat que proporcionen la suavitat de les formes tractades i l'ús d'una gamma cromàtica més harmònica. Podem dir que el pintor expressa la seva sensació en escoltar música (per exemple de Wagner), traduïda en colors i línies que vindrien a ser les diferents notes.

Estil

L'Art abstracte és un estil sorgit al voltant de 1910 i va ser una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX. L'art abstracte deixa de considerar la representació figurativa, tendint a substituir-la per un llenguatge visual independent i dotat del seu propi significat. Es construeix en base al fauvisme (color), l'expressionisme (abstracció lírica), o bé el cubisme (estructuració).

Models i Influències

L'obra de Kandinsky resta profundament influenciada per la música (gran admirador de Wagner). Kandinsky veu la música com un art de gran llibertat compositiva, i és precisament el que ell intenta plasmar en la seva pintura. Per això, a les seves obres, el tema passa a segon pla o desapareix directament. D'altra banda, ha influenciat tots els artistes posteriors que també han treballat en el camp no figuratiu, com Pollock o Kline.

Significat

La intenció de l'artista de prescindir de figuracions explícites fa que sigui incoherent la cerca de qualsevol significat iconogràfic. Vol expressar l'espiritualitat i el seu rebuig al materialisme. Kandinsky vol que l'espectador es limiti a la contemplació estètica de les línies i dels colors disposats damunt la tela, amb l'objectiu d'incidir directament en la seva percepció sensible. Per aquesta raó, l'artista prescindeix de l'ús dels títols i els substitueix per tres categories pictòriques: Impressió, Improvisació i Composició. Busca paral·lelismes amb la música, l'art més espiritual de tots. En el cas d'aquesta Composició IV, representa la manera de sentir interior de l'artista, de forma raonada, amb una intencionalitat expressiva meditada prèviament, enfront de les Improvisacions, formes que, com aspersions inconscients, mostren les seves emocions internes. Aquesta obra, pel seu caràcter, és un fidel reflex de les teories de Kandinsky, expressades en la seva obra De l'espiritual en l'art (1912).

Funció

Estètica i decorativa.

La persistència de la memòria, de Salvador Dalí

Fitxa Tècnica

• Autor: Salvador Dalí (1904 - 1989)
• Cronologia: 1931
• Estil: Surrealisme
• Tècnica i suport: Oli sobre tela
• Dimensions: 24 x 33 cm
• Localització: MoMA (Nova York)

Context Històric i Artístic (1931)

• La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden contextualitzar en el període històric del final de la Dictadura de Primo de Rivera, instaurada el 1923, i l'inici de la II República a Espanya.
• Aquesta nova etapa republicana (1931-1936), a la qual pertany aquest quadre, es pot definir artísticament com un moment de grans inquietuds i il·lusions, però va ser un període massa breu perquè les iniciatives en marxa donessin fruit i es portessin a terme projectes nous.
• A nivell internacional, el començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial, conflicte bèl·lic que va obligar a fer un replantejament de la societat europea i que es va concretar en una sèrie d'aspectes com:
  • El relaxament de la moral i dels costums.
  • Un nou paper de la dona en la societat.
  • La caiguda de grans imperis com Rússia, Alemanya o Àustria-Hongria i la remodelació de les fronteres europees.
  • L'arribada per primera vegada de les idees marxistes al poder.
  • El sorgiment d'una nova potència politicomilitar: els Estats Units.
• Els grans centres artístics de la primera meitat del segle XX van estar relacionats directament amb l'aparició dels diversos "ismes" o tendències que van configurar el ric mapa artístic de les anomenades Primeres Avantguardes (Fauvisme, Expressionisme, Cubisme, Futurisme, Abstracció, Dadaisme i Surrealisme).
• França —i més concretament París—, Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda i, més endavant, Nova York, es van convertir en els principals centres de creació artística.
• Poc després de l'any 1928, el propi Dalí es va unir al grup surrealista de París, fundat per André Breton, i va encapçalar la línia del corrent oníric d'aquest moviment, caracteritzat per la recreació per part dels artistes d'associacions estranyes i inquietants pròpies del món dels somnis sense deixar de banda, però, la representació figurativa.
• Per raons ideològiques, André Breton va expulsar Dalí del grup surrealista l'any 1936. Anys després, el pintor empordanès va continuar la seva trajectòria a Nova York, ciutat que va acollir nombrosos artistes procedents d'Europa que fugien de l'horror de la Segona Guerra Mundial.

Estil

Surrealista.

Anàlisi Formal

Amb un paisatge realista de fons, trobem un total de quatre rellotges disposats en diferents superfícies. Al primer terme hi trobem el dur cobert de formigues i un dels tous. El tercer és en una branca d'una soca seca i el darrer l'observem sobre una forma antropomorfa (sembla mitja cara tombada, dormint). La pinzellada i el dibuix, amb predilecció per la línia, són molt precisos tot i les reduïdes dimensions del quadre. Els colors que dominen són càlids i brillants, i presenta una gamma cromàtica variada amb contrastos entre els tons càlids i els freds. La llum és brillant i nítida, presenta ombres allargades. Al fons hi ha molta llum, blanca i irreal, contrastant amb el tenebrisme del primer terme, on els objectes són il·luminats suaument. Impera un ambient crepuscular. La composició és tancada, asimètrica, i presenta un equilibri perfecte entre la zona de les roques i la zona dels rellotges tous. Les diagonals ascendents d'esquerra a dreta guien la mirada de l'espectador. Les línies rectes de l'horitzó i del "moble" contrasten amb les corbes dels rellotges tous. Els objectes es troben en major nombre a la part esquerra del quadre. La perspectiva és lineal, aconseguida a partir d'un punt de fuga central i el paisatge en segon terme. La línia alta de l'horitzó fa que es doni més importància a la part de sota que no pas a les roques. El dinamisme de l'obra es tradueix en un moviment lent i tranquil dels rellotges tous, com si s'estiguessin desfent a poc a poc. Això contrasta amb l'estatisme dels objectes durs.

Tema, Significat i Funció

Tema

• La persistència de la memòria evoca l'etern problema del pas del temps mitjançant un escenari del tot irracional procedent del món inconscient dels somnis.
• Dalí, en aquest oli de petit format, representa el paisatge que li és més proper, Port Lligat, el poble amb el qual va estar vinculat tota la seva vida.
• Es reconeixen fàcilment les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar.
• Dins d'aquest paisatge hi trobem tres rellotges tous i un de rígid.
• Un dels rellotges tous penja de la branca d'una olivera.
• Un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l'obra.
• L'últim rellotge es repenja en el tros de pedra rectangular situada a l'angle esquerre.
• El quart rellotge, rígid, recobert de formigues i situat cap per avall, contrasta amb els tous.
• Tots els rellotges marquen aproximadament la mateixa hora.

Significat

• Els rellotges esdevenen els protagonistes de l'obra i els que millor simbolitzen l'angoixa per controlar el temps i l'espai, arguments habituals en l'obra de l'artista. Vinculat a aquest concepte s'hi troba la memòria, que permet a l'home mantenir viu allò que s'ha fet en el passat a través dels records.
• Els elements iconogràfics són repetitius en l'obra de Dalí: la forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat del pintor. Té una gran semblança amb els altres rostres d'aquesta època, com per exemple el que apareix a El gran masturbador (1929), en el qual Dalí s'autoretrata identificant les seves faccions en unes roques del Cap de Creus.
• Aquest mateix paisatge apareix també en obres com Les ombres de la nit (1931) o A la vora del mar (1931).
• Al seu torn, la mosca sobre el vidre d'un dels rellotges tous i les formigues sobre el rellotge dur, són símbols de la putrefacció.

Funció

• Quan Dalí volia representar l'art decadent pintava ases i ocells podrits coberts de mosques i formigues. D'aquesta manera, va donar sortida a un dels traumes de la seva infantesa: la por als insectes.

Casa Milà o La Pedrera

Fitxa Tècnica

• Títol: Casa Milà o La Pedrera
• Autor: Antoni Gaudí (Reus, 1852 - BCN, 1926)
• Cronologia: 1906-1912
• Tipologia: Civil
• Materials: Ferro, pedra, ceràmica i maó
• Estil: Modernista
• Localització: Barcelona

Context

• Consolidació dels Estats Units d'Amèrica.
• Segona revolució industrial.
• Auge de la burgesia a Europa.
• Catalanisme polític i Renaixença.
• Consolidació del moviment obrer a Catalunya.
• Setmana Tràgica.
• Naturalisme i simbolisme literaris.
• Generació del 98.
• Possibilitats artístiques del ferro.
• La fotografia i la seva incidència en la resta d'arts visuals.
• Inici de les avantguardes artístiques, caracteritzades per la voluntat de ruptura.
• Capitalitat artística a París.
• Pervivència de l'Art Nouveau en diversos països europeus, en la seva doble vessant innovadora i burgesa.

Anàlisi Formal

Elements Tècnics i Estructurals

Tipus d'edifici: habitatge plurifamiliar construït en un solar de 34 x 56 metres, amb 1.835 m². 6 pisos d'alçada, golfes i terrat. Utilització de materials clàssics: com pedra, maó, ferro forjat (tradicional), mosaic, etc. Gaudí és el precursor en l'aprofitament de materials prèviament utilitzats (per exemple, vidre, ceràmica trencadís). També utilitza el ferro colat fos a les bigues i a les columnes. Sistema constructiu: arquitravat als habitatges i voltat a les golfes, on utilitza l'arc parabòlic (arc que té forma de paràbola). Quasi no existeixen les parets mestres, permetent la planta lliure (les parets poden posar-se en qualsevol lloc). Alçat de l'edifici: elements de suport: murs i columnes (pilotis = columnes armades de ferro colat) com a element de suport. Els elements suportats: els arcs parabòlics.

Espais Interiors

Tipus de planta: cada pis té plantes irregulars degut a la façana que dona al xamfrà i als patis interiors que són de formes arrodonides (un recorda un semicercle i l'altre una el·lipse). Dimensions: grans. Edifici fragmentat, ja que consta de dos edificis d'habitatges units però independents amb dos grans patis de llum a l'interior. Els patis articulen i donen llum als pisos. Parts: es tracta d'una obra de 6 pisos d'alçada més les golfes. A la part inferior, cotxera i posteriorment garatge, botigues, i a l'entresòl, despatxos. Il·luminació: per les finestres exteriors i pels dos patis interiors que corresponen a cadascun dels edificis.

Espais Exteriors

Dimensions: façana fent xamfrà a dos carrers, un el Passeig de Gràcia, l'altre el carrer Provença. Descripció de la façana: façana molt original que en el moment de la seva construcció originà molta polèmica. A la façana domina la línia corba, ja que fa unes ones. Predomini de l'horitzontalitat per la massa de pedra i la forma en xamfrà. Predomini de línies corbes: a la forma de les finestres, dels balcons i de la pròpia façana. Les finestres no són rectangulars ni són de la mateixa mida i no hi ha cap pis igual. Les columnes no tenen el mateix diàmetre de la base al capitell, ni tenen el mateix gruix. Entorn i integració urbanística: l'edifici s'aixeca en el cor de l'Eixample de Barcelona, un projecte d'Ildefons Cerdà, i s'emmarca en un espai excepcional, el Passeig de Gràcia, amb altres edificacions de la mateixa època. Al mateix passeig hi ha una altra casa de Gaudí, la Casa Batlló, que és una reforma d'una casa ja existent, la qual cosa la fa encara més excepcional. La Casa Milà, La Pedrera, ocupa un espai privilegiat, ja que es troba ubicada en un xamfrà.

Elements Decoratius

Ferros forjats als balcons, reixes (s'han perdut, al MoMA, Nova York, hi ha un exemple), columnes, tribunes, finestres molt variades i de mesures diferents, golfes amb finestretes més menudes, les xemeneies i les sortides d'escala. A les entrades destaquen les pintures murals al fresc, realitzades per Xavier Nogués, etc., que han estat restaurades recentment.

Característiques del Modernisme

• Cerca de la recuperació del passat arquitectònic medieval i de l'art islàmic.
• Utilització de materials tradicionals, com el maó, i de nous, com el ferro fos i el vidre.
• Riquesa de formes arrodonides i de motius decoratius. Gran decoració a les façanes i als interiors.
• Tipologia: residències (unifamiliars i col·lectives), edificis institucionals, religiosos, sanitaris, educatius, industrials i d'oficines.
• Sobresurten Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí a Catalunya. William Morris a la Gran Bretanya i Victor Horta a Bèlgica.

Models i Influències

• Evolució del propi llenguatge gaudinià, de gran originalitat.
• Inspiració en les formes de la naturalesa.
• Repercussió de l'obra de Gaudí en l'arquitectura expressionista alemanya (Erich Mendelsohn, Bruno Taut) i els seus seguidors (Jujol...).

Funció i Simbolisme

Funció

• Edifici d'habitatges plurifamiliar. Comanda de la família Milà.
• Urbanització del Passeig de Gràcia.

Simbolismes

• Expressa la voluntat de l'arquitecte de crear una obra d'art total: integració de les arts, tècnica i estètica, tradició i modernitat, arquitectura, arts i artesania.
• Referències naturalistes: des de les onades del mar fins a una pedrera, d'on deriva la seva denominació popular nascuda de la crítica del moment.
• Existència d'elements religiosos a la façana: inscripció Ave-Gratia-M-plena-Dominus tecum i una escultura de la Verge, eliminats per voluntat de la família Milà.
• Prototip de l'habitatge de l'alta burgesia barcelonina.

Casa Kaufmann, de Frank Lloyd Wright

Fitxa Tècnica

• Títol: Casa Kaufmann (Casa de la Cascada)
• Autor: Frank Lloyd Wright
• Cronologia: 1938
• Tipologia: Casa unifamiliar
• Materials: Formigó armat, pedra, vidre i alumini
• Estil: Organicista
• Localització: Bear Run, Pennsilvània (EUA)

Context Històric (1938)

• Període d'entreguerres.
• Superació del Crac de la Borsa de Nova York del 1929.
• Pujada del nazisme a Alemanya i del feixisme a Itàlia.
• Consolidació del comunisme a l'URSS.
• Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Característiques

Tipologia

Casa unifamiliar.

Aspectes Espacials i Constructius

La Casa de la Cascada consta de tres plantes, i es construeix a partir d'una composició geomètrica de plans verticals de pedra (murs i xemeneia) que s'oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). Aquests darrers s'equilibren damunt la superfície rocosa i aconsegueixen que el conjunt mostri una gran plasticitat estructural que, consegüentment, evoca la cascada que es troba justament a sota, potenciant l'asimetria entre l'horitzontalitat construïda i la verticalitat natural. Els criteris que constitueixen la lògica compositiva del conjunt són bàsicament tres: l'encreuament continu d'uns volums davant els altres, la manera de projectar l'edifici des de l'interior cap a l'exterior, i la integració de l'edifici en un entorn natural determinat. L'asimetria dels blocs, el desplaçament dels volums i dels pisos, responen a una voluntat figurativa, però reflecteixen també el "desordre" orgànic propi de la natura en la qual s'insereix. A l'interior, cada planta té una distribució totalment lliure, sense cap estructura reguladora d'espais, de manera que s'adapta a les necessitats concretes de cada zona. D'altra banda, l'ús del vidre a tots els angles i el fet que tots els espais interiors s'estenguin al llarg de les amples balconades cap al paisatge suposa fomentar una gran intercomunicació amb l'exterior, que evita l'opacitat i la sensació d'estar tancat dins una caixa hermètica.

Models i Influències

La base de l'obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l'ús de la planta lliure, però també s'inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa. Ell va començar a utilitzar el terme "arquitectura orgànica" per tal d'unir home, arquitectura i natura. Wright tenia present el confort, amb l'ús de totes les comoditats i els avenços tecnològics per facilitar-les. Alvar Aalto també va fusionar Funcionalisme i Organicisme: Vil·la Mairea.

Materials

Formigó armat, pedra, vidre i alumini.

Anàlisi Conceptual: Contingut i Significat

El 1935, quan Frank Lloyd Wright va rebre l'encàrrec d'E. J. Kaufmann —director d'un complex comercial de Pittsburgh— de fer una casa, es va mostrar entusiasmat, ja que la seva situació econòmica, després de la Depressió, havia quedat afectada. Com gairebé tots els transcendentalistes, Wright considerava la natura d'una forma quasi mítica. Pensava que el benestar espiritual i corporal de les persones és més gran com més s'acosten al medi físic. En aquest sentit, els seus edificis, integrats en el paisatge, pretenen que l'ésser humà experimenti el goig de la bellesa dels ambients naturals.

Funció

• Servei d'habitatge de segona residència dels seus propietaris.
• Materialització d'un ideal de l'arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l'arquitectura moderna, i conjugar així ecologia i progrés.

Pavelló Alemany de Barcelona, de Mies van der Rohe

Fitxa Tècnica

• Edifici: Pavelló Alemany
• Autor: Ludwig Mies van der Rohe
• Cronologia: 1929
• Tipologia: Pavelló d'exposició
• Materials: Marbre de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer
• Estil: Funcionalista
• Localització: Parc de Montjuïc (Barcelona)

Context Històric i Cultural (1929)

• Dictadura de Primo de Rivera.
• Tres anys abans de la Segona República.
• Segon gran desenvolupament urbà de Barcelona: Exposició Universal de 1929.
• Període d'entreguerres a nivell europeu.
• Nazisme a Alemanya, feixisme a Itàlia i estalinisme a l'URSS.
• Crac de la Borsa de Nova York de l'any 1929.
• Racionalisme arquitectònic versus monumentalisme propagandístic.
• Surrealisme en pintura: Salvador Dalí, Joan Miró, Maruja Mallo, Ángeles Santos...
• En la literatura espanyola destaca la Generació del 27: Rafael Alberti, García Lorca, María Zambrano...

Estil

Racionalisme (Funcionalisme, Moviment Modern o Estil Internacional).

Característiques Formals

El Pavelló Alemany s'aixeca sobre un podi de travertí, al qual s'accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla, que també permet l'accés a una gran piscina de planta rectangular situada a la paret esquerra de la plataforma. Darrere d'aquest estany artificial, hi ha la zona de serveis —despatxos i lavabo—, integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del mateix material, que s'uneix a la coberta de la construcció principal. Aquesta, totalment plana i horitzontal, s'estén en voladís respecte de l'estructura inferior de suport a l'extrem esquerre, i deixa al descobert el cantó contrari, on s'ubica un petit pati rectangular tancat. En aquest pati s'aixeca, sobre un segon estany més petit, una escultura femenina de bronze de Georg Kolbe. La major part de la superfície mural que limita l'edifici principal és vidrada, fet que permet una bona interrelació entre interior i exterior. Aquesta entrada de llum tan generosa permet crear una sensació d'espai més gran, que l'arquitecte reforça per mitjà del reflex del mateix edifici a l'aigua de les dues piscines. Els nous avenços tecnològics i els nous materials permeten que la coberta de l'edifici es sostingui només damunt de vuit pilars metàl·lics, i així allibera els murs de la funció habitual de càrrega. L'arquitecte aconsegueix així que les parets il·lusòries de marbres de colors i vidre transparent de l'interior creïn la percepció d'un recinte obert i polivalent, totalment oposat al tradicional espai compartimentat. El mobiliari de l'interior el formen la popular Cadira Barcelona i una catifa negra i una cortina vermella que, al costat del mur central d'ònix daurat, representen la bandera d'Alemanya.

Models i Influències

• Principis de l'arquitectura funcionalista iniciada a l'Escola de Chicago per Sullivan, a la darreria del segle XIX. Aquest corrent arquitectònic va tenir continuïtat a Alemanya, amb els edificis de Gropius, i a França, amb Le Corbusier.
• L'any 1926, l'arquitecte francès va formular els cinc principis bàsics de la nova arquitectura: planta lliure, ús de pilons (columnes metàl·liques), terrasses planes, finestral continu i lliure formació de la façana, preceptes que Mies van der Rohe va utilitzar en l'edifici barceloní.
• El Pavelló Alemany ha inspirat l'obra de diverses generacions d'arquitectes contemporanis.

Tema i Interpretació Conceptual

Funció

• Pavelló representatiu d'Alemanya a l'Exposició Universal de Barcelona del 1929. Es va desmuntar i ara està reconstruït (1986).
• Entre els pavellons més moderns de la mostra cal citar el d'Alemanya i el de l'antiga Iugoslàvia.

Significació

• Paradigma de la nova arquitectura.
• Sense historicismes i l'ús de la bellesa en els propis materials.
• Funcionalitat, indústria, seriació. Símbol de la Nova Alemanya.
• Repercussió en els habitatges de segona residència fins l'actualitat.

Formes úniques de continuïtat en l'espai, de Umberto Boccioni

Fitxa Tècnica

• Títol: Formes úniques de continuïtat en l'espai
• Autor: Umberto Boccioni
• Cronologia: 1913
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Bronze
• Mides: 111 x 88 cm
• Estil: Futurista
• Tema: Figura humana en moviment
• Localització: MoMA (Nova York)

Context Històric i Cultural (1913)

L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme. Un món en crisi que revitalitza l'art i porta l'artista a la recerca d'elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l'envolten. L'art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa les vivències interiors de l'artista. Un artista, sovint rebutjat, que busca altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.

• Importància dels manifestos artístics: els futuristes van fer més de 50 manifestos.

Estil

El Futurisme introdueix un nou concepte: la rapidesa per plasmar el moviment veloç en la línia dels nous progressos de la tècnica, aconseguint plasmar la sensació de moviment a partir de la descomposició de la figura i l'ús d'una sèrie de recursos geomètrics propis del cubisme. També destaca els símbols de la modernitat: nous mitjans de transport, la ciutat, l'home i la seva realitat, la velocitat, el risc.

Anàlisi Formal

L'obra representa un home en posició de marxa, recorda les figures de l'art grec; alguns autors assenyalen la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer mostra un tors sense braços que han estat substituïts per una forma arrodonida; les cames, fixades a dos blocs, permeten, no obstant, crear una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l'espai, generant aquest efecte òptic de moviment, fent que sembli que l'escultura avança a gran velocitat. El contorn de la figura apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se en volums còncaus i convexos que es tallen, creant un joc de plànols on la imatge mostra un moviment d'ales o de roba que juga amb les llums que emanen del propi material, en un resultat final de massa, de màquina, però com quelcom vital i espacial. L'escultura és oberta, però alhora està integrada entre l'objecte en moviment i el context espacial que l'envolta.

Antecedents, Paral·lels i Influències

• Paral·lels: Giacomo Balla (Nena corrent al balcó); Marcel Duchamp.
• Rep influència del Cubisme analític, malgrat voler partir de zero.
• Influencia en el Dadaisme.
• Ideòleg: Filippo T. Marinetti. Manifestos de 1909, 1910 i 1912.

Tema i Interpretació Conceptual

Tema

• Figura humana en moviment.
• Expressió del moviment en un objecte estàtic: simultaneïtat de formes, continuïtat de línies en el temps.
• Expressar amb formes externes les tensions internes.

Significació

• Reivindicar la llibertat artística i representar l'home del futur (cita de Marinetti on considera més bell un cotxe que la Victòria de Samotràcia).
• Moviment artístic basat en un manifest (programari, ideari...).
• Trencament amb el passat, amb la tradició artística, amb la història.
• Cant o exaltació de la modernitat, del present.
• Introducció de nous paràmetres en la creació artística, com el progrés, el maquinisme, la tecnologia.
• Possible reflex de la teoria nietzschiana del superhome.
• Home que avança amb decisió cap al futur.

Funció

Decorativa i programàtica.