Fitxa Tècnica i Interpretació d'El Pensador (1880-1900)

El Pensador d'Auguste Rodin

Aquesta obra, una de les més icòniques de l'escultura moderna, presenta les següents dades tècniques:

• Autor: Auguste Rodin.
• Cronologia: 1880-1900.
• Estil: Postimpressionista.
• Tècnica: Fosa (bronze) i monocroma.
• Localització actual: París.

L'obra va ser concebuda inicialment per decorar la porta d'un museu de París.

Context Històric i Artístic (S. XIX)

Ens situem a les dues últimes dècades del segle XIX. A França, el període transcorre entre el Segon Imperi i la Tercera República, una època marcada per canvis socials profunds i molts avenços científics. L'escultura estava sovint al servei de la burgesia acomodada i dominant, utilitzada per decorar les noves ciutats i els cementiris.

Rodin, però, trencarà amb l'academicisme. Tot i fer una obra monumental, sovint donarà la sensació d'estar inacabada. Els seus inicis van ser difícils; després de viatjar a Itàlia, va començar a rebre encàrrecs oficials. Va treballar sobretot la pedra i el bronze, centrant el seu tema més important en el cos humà.

Rodin va rebre moltes influències:

• Dels impressionistes (importància de la llum).
• Del Renaixement (a partir del seu viatge a Itàlia).
• De la Grècia Antiga.

L'obra de Rodin dóna la sensació d'inacabada perquè el seu objectiu és que l'obra només tingui la forma essencial, ja que l'important és la sensació que vol transmetre. Aquesta aproximació va crear molta polèmica en el seu temps i no va ser ben acceptada.

Anàlisi Formal i Tècnica

Observem un home nu assegut sobre una roca, lleugerament inclinat cap endavant. Presenta unes mans i uns peus de mides desproporcionades. El cap està recolzat sobre la mà dreta, mentre que la mà esquerra reposa a la falda. L'actitud és clarament reflexiva, de pensament intens.

El modelatge és molt pronunciat i agressiu, donant molta força a la musculatura; el cos es troba en tensió. Aquesta musculatura poderosa i pronunciada recorda el treball de Miquel Àngel. L'obra es pot veure des de tots els angles, sent els laterals particularment potents.

La llum juga un paper molt important. S'aconsegueix un acabat rugós on la llum sembla lliscar, accentuant els volums. La composició és senzilla, però molt estudiada i pensada (les mans estan especialment treballades).

Pel que fa a l'estil, Rodin trenca amb l'academicisme característic de l'època i agafa la seva pròpia iniciativa, reflectint el món contemporani canviant. Rodin és comparat amb l'impressionisme pictòric i, per tant, aquesta obra es considera impressionista, ja que intenta transmetre sentiments i dóna una gran importància al tractament de la llum. Les seves obres són profundament realistes.

Interpretació i Significació

Observem un personatge anònim, immers en les seves preocupacions, amb tot el seu cos en tensió física. Se'ns transmet la idea d'un home robust i poderós amb la força necessària per pensar. S'han fet diverses interpretacions:

• Dante observant les portes de l'Infern.
• Que és el propi autor (Rodin).
• Un home pensant que s'eleva sobre els altres éssers vius que no pensen (un acte de rebel·lia que realitza el primer pensament).

Funció Original i Impacte

Aquesta escultura hauria d'haver estat situada a la part central superior de la Porta de l'Infern, encarregada per al Museu d'Arts Decoratives de París. Es va pensar com un retaule basat en escenes diverses de la Divina Comèdia de Dante. Aquesta porta va rebre la influència de la Porta del Paradís de Ghiberti i també molta influència de Miquel Àngel.

Més endavant, la porta va assolir una mesura d'uns 6 metres, però l'obra no es va acabar mai. D'aquesta obra, però, van sorgir altres peces considerades mestres de Rodin. El Pensador s'ha convertit en un model de modernitat escultòrica.

Precedents i Influències Posteriors

Rodin rep molta influència de Miquel Àngel, especialment en el treball de la musculatura i el tractament desmesurat d'algunes parts del cos. Rodin, al seu torn, influirà en diversos artistes posteriors, com Daumier, Josep Llimona i altres figures clau del Modernisme.