Fitxa Tècnica i Interpretació d'Eros i Psique d'Antonio Canova

Catalogació de l'obra

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: Segle XVIII (1787-1793)
• Dimensions: 1,55 m x 1,68 m
• Estil: Neoclàssic
• Lloc: Museu del Louvre (París)
• Tècnica: Talla
• Materials: Marbre monocrom

Estil o moviment: Neoclassicisme

Característiques generals (Estil i escultura)

• Nou art alternatiu als excessos del Barroc i el Rococó.
• El Neoclassicisme busca que la forma i la funció es corresponguin racionalment.
• Intentava servir a la societat: art dels il·lustrats.
• Lliure de qualsevol tipus de dogmes.
• L’obra de l’artista s’havia d’adaptar a les necessitats socials.
• L’escultura dóna molta importància al protagonisme de la línia pura i de contorns ben delimitats.
• Conjunts serens i sobris, fugint de les sinuositats barroques.
• Material més utilitzat: marbre blanc.
• Temes més representats: al·legories, retrats mitològics i retrats funeraris.

Relació amb estils anteriors, coetanis i posteriors

Els descobriments arqueològics fets durant el segle XVIII (Torre d’Hèrcules, Pompeia, etc.) van ser els causants d’un impacte en el llenguatge dels revolucionaris. A més, per a Napoleó, aquest art dels cèsars servia perfectament per als seus interessos polítics. Per tant, el centre d’aquest moviment va ser França, tot i que es va donar a molts altres països.

Context històric

Context general històric, social i cultural

Àmbit geogràfic

França. Després es va anar estenent per tot Europa.

Època

Segle XVIII: marcat per l’ús de la raó, grans reformes en la política i en l’ètica, transformant-la en intel·lectual.

Societat i cultura

El Reformisme desenvolupa una societat que es basa en la felicitat com a equilibri de vida. Els mètodes d’aquest reformisme van ser:

• Crítiques a través dels mitjans de comunicació.
• Experimentació.
• Ordenació i divulgació d’informació al poble.

Context específic de l’obra i l’autor

Antonio Canova va néixer a Possagno, Itàlia, el 1757 i va morir a Venècia el 1822.

El pare de l’escultor va morir quan ell tenia 3 anys. La seva mare el va deixar a càrrec dels seus avis, els quals estaven arruïnats i el van posar a treballar en una pedrera on començà a esculpir petites estàtues. Més tard, començà a estudiar escultura a Venècia, protegit per un senador venecià. Quan ell encara era molt jove, li encarregà dues grans escultures de mida natural: Orfeu i Eurídice.

Una de les obres de l’escultor que mostra amb millor precisió la minuciositat i perfecció de la seva manya és Teseu i el Minotaure. Fou l'obra que va proporcionar el zenit a Canova.

Aspectes formals

Composició

• Es capta el moment just abans del petó entre un noi alat (Eros/Cupido) i una noia (Psique). Ambdós van nus.
• Psique està estirada i Eros està sobre d'ella, agafant-la pel cos.
• Es tracta d'una composició tancada, ja que el fet que Psique envolti el cap d'Eros amb els seus braços i que ell l'agafi, fa que l'atenció es centri en el moment del petó.

Ritme

• Els dos cossos tracen una aspa (o X), determinada per les ales d'Eros, la qual passa entre els llavis dels dos amants.
• El centre de la composició són els braços de Psique envoltant el cap d'Eros i els d'Eros envoltant i agafant el cap de l'estimada.
• Composició perfectament estudiada, sense cap moviment espontani.

Temps

Voluntat d'eternitat.

Expressió

• Mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època.
• Gran perfecció en els cossos.
• Obra plena de tendresa.
• Expressions del món clàssic: rostre plàcid, idealitzat i serè.
• Cos en tensió.

Volum i espai

• Grup escultòric exempt i esculpit.
• L'escultura juga molt amb els espais buits i plens, la majoria en forma de triangle.

Llum

• Llum clara i forta que il·lumina tota l'escultura, fent-la brillar.
• Sensació de difuminat suau.

Cromatisme

• No policromada. Els neoclàssics consideraven, erròniament, que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

Textura i acabat

• Marbre blanc molt polit.
• Canova transforma la duresa del marbre en una textura suau i delicada.

Estil de l'autor i de l'obra

L'obra correspon a l'època de la Revolució Francesa (1789) i la Revolució Industrial, períodes de transformació política, econòmica i social.

• Inspirada en les obres clàssiques (Grècia i Roma) i reflecteix temes mitològics.
• No s'utilitza policromia.
• El marbre blanc és el material més utilitzat, a part d'altres materials nobles.

Interpretació, funció i significació

El paper de l'artista

Canova va ser l'escultor amb més èxit del Neoclassicisme. Va obtenir diversos encàrrecs importants que el van catapultar a la fama. Va organitzar diversos tallers, on va treballar per a personatges importants, com ara Napoleó.

El client

Va ser encarregada pel col·leccionista anglès John Campbell (Lord Cawdor) per decorar la seva sala.

Funció utilitària

L'escultura estava pensada per decorar la sala de Lord Cawdor. Va arribar a mans de Napoleó després que fos robada del seu emplaçament original pel general Murat. Així doncs, era purament decorativa.

Significat: El mite d'Eros i Psique

L'escultura reflecteix el final de la història mitològica d'Eros i Psique, narrada al llibre d'Apuleu L'ase d'or.

La història tracta d'Eros (déu de l'amor) i de Psique (bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia). Eros, per seduir-la, va construir un palau on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant, ja que no li podia veure el rostre.

Un dia, encuriosida, va acostar una llàntia al seu amant mentre dormia i Eros es va despertar a causa d'una gota d'oli que li va caure al damunt. Aquest, en veure que la seva identitat havia estat descoberta, va fugir. Psique, desolada, va recórrer a l'oracle de Venus perquè l'ajudés. Venus li va imposar tres condicions: una d'elles consistia a portar l'atuell de Prosèrpina que contenia el secret de la bellesa. Encuriosida de nou, Psique va obrir l'atuell i va ser castigada amb un somni profund, del qual no es despertaria fins que Eros la besés.

Valoració final

La intensitat del moment escollit per l'autor fa que el gest del petó entre Eros i Psique es converteixi en la imatge paradigmàtica de l'amor.