Fitoterapia: utilització de plantes medicinals per a la salut

La fitoterapia és la terapèutica que utilitza les plantes medicinals per prevenir o guarir una malaltia o bé per curar petits trastorns com s'ha fet tradicionalment: amb l'ús de les plantes medicinals.

Segons l'OMS, una planta medicinal és aquella que, en un o més dels seus òrgans, conté substàncies que poden ser utilitzades amb finalitats terapèutiques o preventives o que són precursores per a la semisíntesi química-farmacèutica.

Poden tenir interaccions, contradiccions, efectes secundaris.

DV: la part que s'utilitza pel seu contingut en substàncies amb finalitat terapèutica o precursores de productes sintètics.

PV: obtingut mitjançant diferents tractaments (extracció, destil·lació i fermentació). Són preparacions de consistència líquida (extractes fluids i tintures), semi-sòlida (extractes tous) i sòlida (extractes secs), obtinguts a partir de drogues vegetals, generalment dessecades. Relació droga-extracte (RDE): relació entre la quantitat de droga vegetal (material de partida per a l'extracció) i la de l'extracte obtingut amb ella. 1:1

LES MACERACIONS: la maceració consisteix en fred els principis actius de la planta, que alternament es destruirien per l'escalfor. Es conserven en un flascó opac en un recipient de vidre de color topazi, cal que el recipient en què es conservin les maceracions tingui el broc gros, per facilitar-ne el colat. PREPARACIÓ en aigua: 12h per a parts toves: fulles o flors, 24 h per a parts dures; arrels, tiges, escorces o llavors, no s'han d'allargar, en oli: 1 i 6m. DOSIFICACIÓ: Entre 20 i 50 g per litre d'aigua o d'oli. Es prenen 2 o 3 tasses per dia o una copeta al dia. No s'ha d'abusar de les maceracions en alcohol. LES DECOCCIONS utilitzen per a les parts més dures de la planta, com les tiges, les escorces, les branques o les arrels. També són indicades en casos de fulles molt dures, i fins i tot per a certes llavors que necessiten la cocció per alliberar-ne els principis actius. Abans és important trossejar-les. PREPARACIÓ: bullir la planta amb 150-200 ml d'aigua, trencar el bull i deixar bullir entre 1-3 minuts per a fulles dures i tiges; entre 5 i 7 minuts si els trossos són més gruixuts, retirar del foc i deixar refredar a temperatura ambient. Les decoccions es guardaran sempre colades i només de 12 h perquè perden els seus principis actius. DOSIFICACIÓ: generalment, unes 3 cullerades de planta per mig litre d'aigua o bé 20 g per litre. Es prenen de 2 a 3 tasses per dia.

MTP: Medicaments Tradicionals a base de Plantes (RD1345/2007, Arts. del 50 al 54); són aquells productes basats en Plantes Medicinals sotmesos a una autorització, registre, fabricació, control i inspeccions estrictes per part de l'AEMPS.

Els MTP hauran de complir les següents condicions per poder ser comercialitzats: estar autoritzats i registrats per l'AEMPS, destinats a indicacions que no requereixen el control d'un metge per al seu diagnòstic o seguiment; per tant, no necessitaran recepta per a la seva dispensació, tenir una posologia establerta, administrar-se per via oral, tòpica o inhalatòria, haver-se utilitzat de forma tradicional durant almenys 30 anys, dels quals almenys 15 anys s'haurà d'haver utilitzat a la Unió Europea, instal·lacions de fabricació autoritzades, control i anàlisi de cadascun dels lots disponibles al mercat, traçabilitat absoluta; en qualsevol moment i en un curt espai de temps s'haurà de tenir registres de en quines oficines de farmàcia s'ha dispensat un determinat producte.

L'aromateràpia (1928, R Gattefossé) és una branca de la fitoterapia que utilitza els olis essencials extrets de les plantes aromàtiques amb finalitats medicinals. Els olis essencials són compostos naturals, d'olor agradable, naturalesa química complexa i múltiples components; s'obtenen de les parts de les plantes que contenen els òrgans productors d'olis essencials; plantes senceres, flors, fruites, arrels, llavors, fulles, tiges i resines o molsa d'arbres. Degut a la labilitat dels olis essencials, es determina el procés d'obtenció, s'utilitzen tècniques d'extracció com la hidroestil·lació (per arrossegament de vapor) i l'expressió. L'exacta composició química d'un oli essencial determina el seu quimiotip: seria la 'raça química' determinada per la proporció genètica, el seu cicle vegetatiu i factors extrínsecs (forma de conreu, terreny, temperatura, humitat relativa, hores de insolació, vents), que condicionaran el seu rendiment i qualitat, l'acció d'un oli essencial no s'ha de confondre amb la de la planta de la qual procedeix, doncs poques vegades són coincidents.

TRASTORNS VASCULARS EN MEMBRES INFERIORS les varius i la insuficiència venosa crònica (IVC) dels membres inferiors del cos són trastorns freqüents, caracteritzats per ser crònics, progressius i no sempre benignes IDENTIFICACIÓ sensació de pesadesa formigueix i picor edema i rampes nocturnes CRITERIS DERIVACIÓ MÈDICA edat (<15/>75 anys) patologies cardiovascular prèvies (ictus, infart) insuficiències, hepàtica i/o renal diabetis, embaràs, al·lèrgies dolor constant, problemes de respiració ulceració i malestar general >2 setmanes sense resposta a mesures conservadores tractament hormonals substitutius i amb anticonceptius orals TRACTAMENT FARMACOLÒGIC grup terapèutic CO5C agents estabilitzadors de capil·lars: flavonoides, diosmina, hiosmina, troxerutina, rutòsid FITOTERÀPIA Ruscus aculeatus L. aesculus hippocastzzanum L. vitis vinifera L. hamamelis virginiana L.

TRASTORN DE LA SON l'insomni és l'absència involuntària, qualitativa o quantitativa de descans compensatori, degut a diferents causes: estrès, treball, estudis, família, viatges, edat; resultat d'una vida física i psíquica diürnes anormals pot causar amb: incapacitat per conciliar la son despertars nocturns disminució involuntària d'hores de son sensació de son insuficient CRITERIS DE DERIVACIÓ MÈDICA: depressió greu agrevisitat tractament amb Benzodiazepines o altres medicaments TRACTAMENT NO FARMACOLÒGICS complements alimentaris amb Melatonina i/o Magnesi exercicis de relaxació FITOTERÀPIA: crataegus monogyna i C. laevigata eschscholzia angustifolia Mill melissa officinalis L passiflora incarnata L valeriana officinalis L

Flor de bach: es denominen Remeis Florals de Bach a tota una sèrie de 38 infusions naturals extretes de flors silvestres de la regió de gal·les, estudiades pel metge gal·lès edward bach entre 1926 i el 1934. Aquestes infusions florals actuen sobre els estats emocionals d'humans i animals, i sobre les propietats vitals de les plantes. L'agent curatiu, consegüentment, haurà d'actuar sobre les causes i no sobre els efectes, és a dir corregint el desequilibri emocional en el camp energètic. PREPARACIÓ: en un flascó de vidre topazi amb comptagotes de 30 mL, s'emplena d'aigua mineral sense gas o d'aigua comú (o aigua de pluja si és per a una planta) mai desistal·lada al ser aigua morta; després afegir 40 gotes de conyac o de vinagre de vi (conservants); finalment 2 gotes de cada remei floral, excepte el rescue Remedy que seran 4

POSOLOGIA: la dosi serà sempre l'administració de 4 gotes col·locades directament a la boca del pacient, amb una freqüència mínima de 4 cops al dia; en casos crònics i greus de 6 a 8 cops al dia; si el pacient està inconscient, les gotes s'aplicaran als llavis, darrera de les orelles o als canells.

PRESCRIPCIÓ DELS REMEIS FLORALS; LES 5 REGLES BÀSIQUES

1. averiguar les causes dels símptomes relatats

2. no prescriure o dispensar massa remeis

3. un cop realitzada l'entrevista, s'hauran de jerarquitzar les emocions en desequilibri que s'hagin observat

4. els remeis s'indiquen pels estats emocionals conscients, o sinó són totalment conscients, que puguin ser enregistrats per l'observador en un pla superficial

5. els remeis florals actuen per capes, des de la superfície cap la profunditat

1. Remeis pels que pateixen de temor:

rock rose

mimulus

cherry

plumaspen

red chestnut

4. Remeis per a la soledat:

water violet

impatiens

heather

El ginseng és una planta herbàcia perenne curta i vivac, de raïm tuberosa, que pot arribar a grans dimensions. Les branques miden de 30 a 50 cm. La part del ginseng que es fa servir com a droga vegetal és la raïm. Descoberta fa 5000 anys.

Acció adaptògena

Acció estimulant sobre el sistema nerviós central (SNC)