Fitoteràpia: Història, Beneficis i Regulació de les Plantes Medicinals

Què és la Fitoteràpia? Definició i Abast

La fitoteràpia és la ciència que estudia l’ús de les plantes amb finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir, atenuar o per guarir un estat patològic.

Avantatges de la Fitoteràpia

• Els productes fitoterapèutics solen tenir marges terapèutics més amplis i solen produir menys reaccions adverses que els fàrmacs sintètics.
• Hi ha una base científica i una àmplia experiència que dona suport a l'eficàcia de molts productes fitoterapèutics per a determinades indicacions.

Desavantatges i Limitacions

• No és apropiada per a situacions agudes o d'emergència; s'utilitza per alleujar símptomes lleus o algunes malalties cròniques.
• Natural no és sinònim d’innocu.
• L'eficàcia s'aconsegueix només amb l'ús adequat dels preparats fitoterapèutics (indicacions, forma d'administració, dosificació, etc.).

Orígens: Màgia i Xamanisme

Les propietats màgiques o sobrenaturals. El coneixement de les propietats curatives de les plantes aviat es va identificar amb determinats individus de la tribu. Així va sorgir el xamà o metge bruixot que va practicar el seu art des dels temps més remots.

La Doctrina de la Demonologia

La malaltia o la mort mateixa estan causades per l'entrada en el cos del dimoni, que ha de ser espantat perquè el pacient es recuperi. Com més nauseabunda era la droga, més eficaç es considerava.

Curació per Analogia i Simbolisme

La societat primitiva creia en la curació per analogia. Es creia que totes les plantes estaven a la terra per a benefici de l'home. Exemples:

• Resina vermella significava que la planta era bona per a la sang.
• Una fulla amb forma de cor assenyalava les seves propietats cardíaques.
• Una fulla amb forma de fetge era un senyal d'eficàcia contra la icterícia.

La Fitoteràpia en les Grans Civilitzacions

Al llarg de la història, totes les grans civilitzacions (Babilònia, Egipte, Índia, Xina, Grècia i Roma) han deixat registres disponibles sobre plantes i el seu ús medicinal.

Egipte: Plantes Medicinals Antigues

• Cànnabis
• Api
• Encens (G. Boswellia)

Això es troba documentat en el Papir d'Ebers.

La Medicina Tradicional Xinesa (2500 aC)

Els xinesos, cap al 2500 aC, utilitzaven plantes medicinals per a les afeccions pulmonars, circulatòries, febre, lepra i moltes altres malalties. Moltes d'aquestes drogues van ser utilitzades pels egipcis i més tard pels grecs.

Grècia: Herboristes i Farmacopees

Els grecs van fer un ús extensiu de drogues vegetals i van mantenir un trànsit important en medicaments. Tenien herboristes (rhizotomoi) que recol·lectaven les plantes medicinals i venedors de drogues (farmacopei) d'on deriva la nostra paraula"farmàci".

Hipòcrates: Pare de la Medicina Moderna

Hipòcrates (460-375 aC), conegut com el Pare de la Medicina Moderna, va citar unes 300 a 400 plantes medicinals. No es compta amb els seus escrits, però va ser la primera figura en medicina que no s'associava amb la màgia o la demonologia.

Aristòtil: Influència en la Ciència

Aristòtil (384-322 aC) es va interessar per la ciència en general i la seva influència en aquest camp, especialment durant l'Edat Mitjana, va dominar el pensament europeu.

Teofrast: Pare de la Botànica

Teofrast (372-287 aC) va descriure moltes plantes gregues i estrangeres i el seu ús. El seu tractat:"Història de les plantes" va tenir influència en el desenvolupament de la botànica i la medicina durant gairebé vint segles. Se l'ha anomenat"el Pare de la Botànic".

Dioscòrides:"De Materia Medic"

Dioscòrides va escriure"De Materia Medica", on cita 500 plantes. El manuscrit bizantí més antic data del 512 dC i es conserva a la Biblioteca Imperial de Viena. El coneixement europeu sobre les plantes medicinals sorgeix directament dels escrits de Dioscòrides.

La Fitoteràpia en l'Actualitat

Herbaris i el Concepte Modern

El concepte modern comença a Europa amb l'aparició d'herbaris al segle XVI, la qual cosa va donar origen a l'aparició de diversos volums amb falsa i veritable informació sobre aquestes plantes.

Estàndards i Regulació (1820)

El 1820 apareix la primera farmacopea als Estats Units amb els següents objectius:

1. Proporcionar estàndards per a les drogues i medicines d'utilitat terapèutica.
2. Establir tests per a la identificació, quantitat i puresa.
3. Assegurar uniformitat en les propietats físiques i els constituents actius.

Regulació Actual de Productes Fitoterapèutics

La regulació actual estableix que:

1. Les plantes i les seves mescles, així com els preparats obtinguts de plantes en forma d'extractes, presentats amb utilitat terapèutica, diagnòstica o preventiva, seguiran el règim de les fórmules magistrals i preparats oficinals.
2. Podran vendre's lliurement al públic les plantes tradicionalment considerades com a medicinals i que s'ofereixin sense referència a propietats terapèutiques, diagnòstiques o preventives, quedant prohibida la seva venda ambulant.