Fites Clau de la Transició Democràtica a Espanya

La Necessitat d'Ordre: Els Pactes de la Moncloa (Octubre 1977)

Acord social entre les forces polítiques per combatre la crisi, davant la manca de mesures socials i econòmiques prèvies.

• Impuls de les prestacions socials, mentre els partits polítics es comprometen a reduir la conflictivitat.
• Afrontar la crisi econòmica per consolidar la transició democràtica:
  • Reducció de la inflació: devaluació de la pesseta, control de la despesa pública, racionalització de la despesa energètica.
  • Reformes fiscals (IRPF) i reconeixement de l'acomiadament lliure (afectant el 5% dels treballadors d'empreses), amb ampliació de serveis socials.
  • Creació d'escoles, més inversió pública i millora de les prestacions de la Seguretat Social.

L'Elaboració de la Constitució del 1978

La ponència, coneguda com els "pares de la Constitució", va estar formada per Herrero de Miñón, Llorca i Cisneros (UCD); Barba (PSOE); Solé Tura (PCE); Miquel Roca (CD, nacionalista) i Fraga (AP).

• Sotmesa a referèndum amb un 67% de participació, obtenint un 88% de vots a favor i un 8% en contra.
• Aprovació d'una monarquia parlamentària plenament democràtica.

Les Tres Parts de la Constitució Espanyola

1. Dogmàtica: Drets i principis fonamentals.
2. Orgànica: Funcionament i institucions de l'Estat, qüestions fiscals i organització territorial.
3. Reforma Constitucional: Sistema per a futures reformes.

Principis Fonamentals de la Constitució

• Estat Democràtic i Social

  La sobirania resideix en el poble espanyol, amb reconeixement i garantia dels drets dels ciutadans per part del govern.

• Referència a la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH)

  Reconeixement de tota mena de drets civils.

• Monarquia Parlamentària

  El Rei és el Cap d'Estat, amb funció d'àrbitre i moderador de les diferents institucions i problemes estatals.

• Divisió de Poders

  • Executiu: Exercit pel govern.
  • Legislatiu: Sistema bicameral (Congrés dels Diputats i Senat).
  • Judicial: Exercit per jutges i magistrats.

• Nacionalitats Històriques

  Reconeixement de l'autogovern, que s'estendrà a totes les comunitats autònomes.

• Estat Laic

  No es defineix com a catòlic, però sí que reconeix la importància de l'Església (amb pagament de càrrecs).

Noves Eleccions Generals Constitucionals (1 de Març de 1979)

Amb un 68% de participació, els resultats van ser similars als anteriors: victòria de la UCD amb majoria simple (amb Calvo Sotelo com a vicepresident). No obstant això, el PSOE va augmentar la seva presència a Madrid, València i Catalunya, mantenint els seus feus tradicionals com Astúries i Andalusia. El PNB va guanyar a Euskadi.

A partir d'aquí, es van produir dos grans fenòmens:

El Desenvolupament Legislatiu de la Constitució

• Eleccions municipals (3 d'abril de 1979): El PSOE va vèncer a les principals ciutats.
• Estatuts d'Autonomia: L'Estat cedeix competències a les Comunitats Autònomes, que disposen d'un parlament propi amb competències legislatives i un govern. Les províncies de 1833 continuen vigents.
  • 1979: Catalunya i País Basc.
  • 1981: Galícia i Andalusia. Es trenca el model centralista.
  • 1982-83: Altres Comunitats Autònomes.
  • 1995: Ceuta i Melilla.
• Reformes Fiscals: Implementació de l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) per ajustar el sistema.
• Altres Lleis: Drets d'educació, dret al divorci, avortament terapèutic.