Fisiopatologia genital masculina i femenina

Fisiopatologia genital masculina

Criptorquídia

És la localització d’un o ambdós testicles fora de l’escrot als 2 anys d’edat, produeix la seva atròfia i esterilitat.

Fimosi

És l’estrenyiment de l’obertura del prepuci que impedeix la seva retracció per deixar el gland al descobert.

Prostatitis

Inflamació de la pròstata que origina trastorns miccionals i dolor hipogàstric. La seva causa és infecciosa (E. coli, estreptococs fecals), origina febre, pol·laciúria, hematúria i obstrucció urinària.

Orquitis

És la inflamació testicular.

Tumors testiculars

Benignes

Fibromes, adenomes.

Malignes

Poden ser intersticials, que deriven de les cèl·lules de Leydig o Sertoli, i germinals com el seminoma que deriva de les espermatogònies.

Tumors prostàtics

Benignes

El més important és la hipertròfia prostàtica (adenoma).

Malignes

Com l’adenocarcinoma que es detecta mitjançant el PSA o antigen prostàtic específic.

Hidrocele

És l’acumulació de líquid a l’escrot.

Varicocele

Dilatació de la vena espermàtica que fa augmentar la temperatura i pot produir esterilitat.

Espermatocele

Dilatació del cap de l’epidídim que no produeix cap molèstia.

Malformacions congènites

• Epispàdies: meat urinari s’obre a la cara superior del penis.
• Hipospàdies: meat urinari s’obre a la cara inferior del penis.

Torsió testicular

És la rotació del testicle sobre el seu eix vertical, que produeix l’obstrucció dels vasos sanguinis testiculars.

Fisiopatologia genital femenina

Amenorrea

És l’absència de menstruació. Les seves causes fisiològiques són l’embaràs, la lactància i la menopausa. Pot ser primària en cas de disgenèsies gonadals (falta de desenvolupament ovàric), malformacions genètiques, pseudohermafroditisme (aparenten un sexe, però els cromosomes sexuals són de l’altre sexe) i secundària o absència durant tres mesos en una dona que ja l’havia tingut (menopausa precoç, anorèxia, anèmies, ...).

Vulvovaginitis i cervicitis

És la inflamació de la vulva, vagina i coll uterí. La causa més freqüent són les malalties venèries o MTS.

Sífilis

Causada pel treponema pàl·lid que inicialment origina el xancre sifilític en el punt d’inoculació que cicatritza cap als tres mesos. A la fase secundària o de disseminació apareixen les sifílides o lesions cutaneomucoses que acaben desapareixent a les 6 setmanes. A la fase terciària es genera el goma sifilític (lesió granulomatosa) i la tabes dorsal (desmielinització progressiva dels nervis que dóna paràlisi general). També existeix la sífilis congènita (via transplacentària) que origina malformacions (ceguera, nas en cadira de muntar).

Condiloma acuminat

Infecció per virus del papil·loma que origina berrugues genitals amb aspecte de coliflor.

Herpes genital

Infecció per herpes virus tipus II que origina dolor, prurit i aparició de vesícules que es converteixen en llagues circulars que curen als 10 dies sense deixar cicatriu. Se’l relaciona amb el carcinoma cervical.

Gonorrea

Produïda pel gonococ, origina una uretritis gonocòccia que en el mascle produeix l’eliminació d’una secreció groga, evoluciona a cistitis i orquitis. A la dona, provoca cervicitis que evoluciona a salpingitis.

Tricomoniasi

Produïda per un protozou flagel·lat, dóna uretritis amb una leucorrea grogosa, disparèunia i disúria. Els mascles infectats acostumen a ser asimptomàtics.

Candidiasi

Micosi causada per Candida albicans. Provoca vaginitis amb prurit i leucorrea espessa i blanca, és freqüent en diabètiques i embarassades. En el mascle origina balanitis (inflamació del gland) amb pàpules blanques de prurit intens.

Sida

Causada pel VIH que altera el sistema defensiu. Es pot estar asimptomàtic durant molts anys, sent portador o seropositiu i podent transmetre la malaltia. A la fase final apareixen infeccions per gèrmens oportunistes (toxoplasmosi, tuberculosi) i l’aparició de tumors (Sarcoma de Kaposi).

Endometriosi

És la proliferació de teixit semblant a l’endometri en altres localitzacions anòmales (trompes, ovaris, ...), origina una dismenorrea (menstruació difícil i dolorosa), una menorràgia (augment de la intensitat de la menstruació), disparèunia (coit dolorós), rectorràgies, ...

Tumors uterins

Benignes

Pòlips, miomes, ...

Malignes

El més freqüent és el tumor cervical que pot ser escamós (ectocèrvix) o un adenocarcinoma (endocèrvix).

Prolapse genital

Trastorn degut a la protrusió dels òrgans pelvians úter, bufeta, ... al tossir o fer esforços abdominals. Es donen a la menopausa per reducció de la força de tensió muscular.

Salpingitis

És la inflamació de la mucosa de la trompa uterina per causa infecciosa (gonococ) que pot produir esterilitat.

Tumors ovàrics

Benignes

El més freqüent és el quist fol·licular o de retenció que es sol resoldre sense tractament. Són cistadenomes (líquid o moc). El teratoma procedeix de cèl·lules embrionàries.

Malignes

El més important és el cistadenocarcinoma i els disgerminomes.

Mastitis

És la inflamació de la mama per infecció bacteriana que pot originar un abscés si s’obstrueix el conducte de drenatge del lòbul glandular.

Malaltia fibroquística mamària

És l’alteració estructural del teixit mamari que pot donar dolor i fibrosi.

Tumors mamaris

Benignes

Fibroadenoma (component fibrós i glandular). Papil·loma intracanalicular (berruga dels conductes galactòfors).

Malignes

Adenocarcinoma (glandular) i malaltia de Paget (epitelis ductals).