Fisiologia muscular i entrenament: contracció, vies energètiques i primers auxilis

Fonaments de fisiologia i entrenament

1) Explica i representa gràficament el cicle de Krebs

Explica i representa gràficament el cicle de Krebs:

2) Contracció muscular

Explica com es produeix la contracció muscular:

La contracció és el resultat del moviment dels components interns del múscul. El cervell envia una ordre perquè l'actina i la miosina (proteïnes que formen les miofibril·les musculars) es contraguin.

Les matèries primeres que el cos utilitza per obtenir aquesta energia provenen dels aliments.

3) Vies d'aportació energètica

Descriu les dues vies d’aportació energètica:

• Via aeròbica o oxidativa: Treball que es produeix amb oxigen durant el procés d’obtenció d’energia. No produeix ATP de manera immediata; per això aquesta via s’utilitza per a exercicis de mitjana o llarga durada (més de 3 minuts).
• Via anaeròbica: El múscul obté l’energia de substàncies que no necessiten oxigen per alliberar l’energia que acumulen.

Pot ser:

• Alàctica: obté l’energia de les molècules d’ATP que queden en reserva al múscul (aprox. 6 s).
• Làctica: quan no queden reserves i s’utilitza l’energia del glucogen muscular.

4) Adaptacions davant de l'entrenament

Quines són les adaptacions davant de l’entrenament?

Adaptacions orgàniques:

• Millora de l’aparell muscular - El múscul es fa més fort i elàstic i disminueix el greix.
• Increment de la capacitat cardiovascular - Augmenta el nombre de vasos sanguinis, millorant l’aportació de sang, nutrients i oxigen al múscul.
• Increment de la capacitat respiratòria - Augment del nombre d’alvèols funcionals i millora dels músculs respiratoris.
• Increment de la capacitat aeròbica - Augmenta el nombre de mitocòndries i la capacitat de formar ATP.
• Increment de la capacitat anaeròbica - Millora la producció i tolerància a l’àcid làctic; es proporcionen reserves d’ATP, fosfocreatina (PC) i glucogen muscular.

Adaptacions funcionals:

• Increment de l’eficiència en l’aportació energètica - El múscul produeix energia de manera més eficient, endarrereix la fatiga i millora la recuperació.
• Increment de la rapidesa neuromuscular - Millora la transmissió dels impulsos als músculs i la velocitat de reacció.
• Millora de l’eficiència mecànica - Les capacitats coordinatives i condicionals incrementen el seu rendiment.

6) Actuacions de primers auxilis en cops i traumatismes

Quines són les actuacions en primers auxilis en cops i traumatismes?

• Ferides: Desinfectar i deixar assecar a l’aire o tapar amb una bena esterilitzada. Si hi ha hemorràgia, pressionar la ferida i elevar la zona afectada.
• Distensió o esquinç: Aplicar fred i immobilitzar l’articulació. Mantenir l’extremitat aixecada i en repòs.
• Fractura o luxació: No intentar col·locar l’os al seu lloc. Immobilitzar la part afectada i aplicar fred. Si afecta parts vitals, no moure la persona i demanar ajuda mèdica.
• Commoció cerebral: Cobrir el cap per mantenir la temperatura (si perd el coneixement), eliminar cossos estranys de les vies respiratòries, col·locar el cap de costat i elevar els peus si cal, tot vigilància constant.
• Lipotímia o desmai: Col·locar la persona en un lloc fresc, estirada (decúbit supí), afluixar-li la roba i elevar-li les cames.
• Hemorràgia nasal: Fer pressió directa sobre la paret nasal, fer seure la víctima i inclinar-li el cap endavant.

7) Indicadors que determinen l'entrenament

Explica els indicadors que determinen l’entrenament:

• Càrrega o treball: Volum (quantitat de treball) / Intensitat (qualitat del treball).
• Recuperació o descans: Referir-se a la restauració després de l’esforç.

Tipus de recuperació:

• Completa - Es torna gairebé a l’estat inicial.
• Incompleta - Es reprèn el treball quan encara no hi ha recuperació total.
• Activa - Es realitzen alguns exercicis durant la recuperació.
• Passiva - La recuperació es fa en repòs.

• Fatiga: Comporta disminució de la capacitat funcional de l’organisme i provoca malestar i dolor.
• Rendiment: S’han de seguir els principis generals de l’entrenament per assolir un bon rendiment i condició física.

8) Llei de Selye

Llei de Selye:

• L’efecte que produeix un estímul en l’organisme es concreta en una situació d’estrès que genera una sèrie de reaccions (síndrome d’adaptació) que poden incrementar el nivell inicial de rendiment (sobrecompensació).
• S’ha de combinar la intensitat i el volum del treball amb la gestió de la fatiga per crear una adaptació i millorar el rendiment.

9) Característiques que ha de complir un test

Característiques que ha de complir un test:

• Validesa - S’ha de mesurar la qualitat motriu o la part del cos proposada; cal aïllar-la de la resta per obtenir resultats vàlids.
• Objectivitat - Evitar instruments de valoració excessivament subjectius; utilitzar eines precises que minimitzin la variabilitat entre mesuradors.
• Fiabilitat - L’error en el resultat ha de ser tan petit com sigui possible.
• Estandardització - S’han d’aplicar les mateixes condicions, o molt similars, perquè els resultats siguin homologables i comparables.

10) Per què cal fer activitat física?

Per què cal fer activitat física?

Practicar activitat física és un factor important per mantenir la salut i la qualitat de vida.

Millores que aporta:

• Salut
• Recreació
• Relacions socials i amb l’entorn
• Eficiència motriu
• Estètica