Fisiologia de l'aparell respiratori, fonació i saliva

L'aparell respiratori: anatomia i processos

L'aparell respiratori està format per les fosses nasals i la boca fins als alvèols. Es divideix en:

• Vies superiors: fosses nasals, boca, faringe i laringe.
• Vies inferiors: cartílag cricoide, tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons (alvèols).

El procés respiratori

El procés respiratori consta de les següents etapes:

1. Ventilació alveolar: intercanvi entre l'atmosfera i els alvèols.
2. Hematosi: intercanvi de gasos entre l'alvèol i el capil·lar.
3. Transport de gasos a través de la sang.
4. Difusió de gasos entre la sang i les cèl·lules tissulars.
5. Respiració cel·lular: ús d'O₂ i producció de CO₂.

Anatomia de cap i coll

Les fosses nasals (compostes pel septe, els cornets i els meats) condicionen l'aire. Les seves funcions principals són: escalfar, humidificar (mitjançant la mucosa), filtrar i actuar com a receptors químics per a les olors.

• Faringe: connecta la nasofaringe, l'orofaringe i l'hipofaringe; comunica amb l'esòfag i la laringe.
• Laringe: unió entre la faringe i la tràquea, responsable de la fonació.
• Tràquea: conducte fibrocartilaginós d'uns 11 cm.

Músculs i mecànica respiratòria

El diafragma separa el tòrax de l'abdomen, mentre que els músculs intercostals actuen com a assistents.

• Inspiració: els intercostals es contreuen, el diafragma baixa i la cavitat toràcica augmenta, facilitant l'entrada d'aire.
• Expiració: els músculs es relaxen i el diafragma puja per a l'expulsió de l'aire.
• Altres moviments: tos, esternut i singlot.

Patologies, fonació i articulació

Problemes de la respiració bucal

La respiració bucal pot provocar desequilibris corporals, creixement insuficient, alteracions facials, malposició lingual, maloclusió maxil·lar, gingivitis i xerostomia.

El procés de la fonació

La fonació es produeix per la vibració de les cordes vocals, l'aire i les caixes de ressonància. La respiració normal necessita un 10% de la capacitat pulmonar, mentre que la fonació en requereix un 80%.

• Sistema de producció (ATP): l'expiració, els músculs intercostals i el diafragma faciliten el canvi de volum i pressió toràcica perquè l'aire surti.
• Sistema generador: cordes superiors i inferiors.
• Ressonància: formada per la cavitat toràcica, la faringe, la cavitat bucal, la cavitat nasal i els elements articulatoris (paladar dur, dents, llavis, vel del paladar i llengua). La seva funció és filtrar i reforçar el so original en freqüències d'entre 100 i 3000 Hz.

Articulació i deglució

El procés d'articulació implica representar, expressar, cercar l'ordre de les paraules i la implicació muscular. Els punts d'articulació són:

• Bilabial: P
• Labiodental: F
• Interdental: Z
• Dental: T
• Alveolar: S, L
• Palatal: CH
• Velar: K

La deglució consta de 4 fases: preparatòria oral, oral propulsiva, faríngia i esofàgica. Els temps digestius són: boca (1'), esòfag (2–3''), estómac (24 h), intestí prim (1–4 h) i intestí gros (10 h).

Control nerviós: V (Trigemin) per a la masticació i sensibilitat; IX (Glossofaringi) per a la faringe, gust i tacte; XII (Hipoglòs) per al moviment lingual.

La saliva: composició, producció i funcions

Composició i glàndules

La saliva es compon d'un 99% d'aigua i un 1% de molècules. Les glàndules majors són la paròtida, la submandibular i la sublingual; les glàndules menors estan distribuïdes per la boca.

• Tipus de secreció: serosa (paròtida), mucosa (menors) i seromucosa (submandibular i sublingual).
• Formació: els acins produeixen el líquid primari; els conductes reabsorbeixen Na⁺ i Cl⁻ i secreten K⁺ i HCO₃⁻, donant lloc a una saliva final hipotònica.

Producció i regulació

La producció diària és d'uns 1–1,5 L. El flux en repòs és de 0,25–0,35 ml/min i l'estimulat és d'1–3 ml/min.

• Components orgànics: amilasa, lipasa, mucines, proteïnes, IgA/IgM/IgG i leucòcits.
• Components inorgànics: Na, K, Cl, HCO₃⁻, Ca, F (per a la remineralització).
• Regulació nerviosa: el sistema parasimpàtic produeix saliva abundant i aquosa; el simpàtic produeix saliva espessa.
• Reflexos: incondicionat (contacte amb l'aliment) i condicionat (visió o olor).

Factors i funcions de la saliva

Factors que disminueixen la saliva: deshidratació, edat, estrès, tabac, fàrmacs, radioteràpia, respiració bucal i malalties autoimmunes. Factors que l'augmenten: estimulació parasimpàtica, mastegar, àcids, olors i xiclets.

Funcions principals:

• Lubrificació i protecció.
• Tamponament (buffer).
• Acció antibacteriana (IgA, lisozima, peroxidases).
• Remineralització (Calci i fosfat).
• Digestió inicial (amilasa), formació del bol alimentari i transport de substàncies.

L'estimulació és clau: quan no n'hi ha, manté la higiene oral i protegeix l'esmalt; quan n'hi ha (durant la masticació o per àcids), aporta bicarbonat i participa en la digestió inicial. Nota: 3 ml de saliva espumosa equivalen a 5 ml de saliva normal.