La Física de Descartes: Mecanicisme i Raó en la Ciència Moderna

La Física de Descartes: Un Univers Mecànic i Racional

El Món com a Gran Mecanisme Determinista

L'ideal de la ciència moderna era elaborar unes lleis aplicables a tota la realitat. Aquestes havien de donar raó al moviment i portar-nos a una representació del món totalment determinat, on no hi ha llibertat. És un món on cada esdeveniment és efecte d'una causa. El món funciona com un gran mecanisme subjecte a lleis precises i racionals. Mentre que el jo és l'àmbit de la decisió i la llibertat, la natura o la res extensa només necessita la racionalitat per ser explicada.

La Reducció de la Matèria a Extensió

El món material ha estat reduït per Descartes a extensió, que només té propietats geomètriques. Tots els fenòmens naturals s'expliquen per principis purament racionals:

• Principi de la inèrcia
• Principi del moviment rectilini
• Principi de la conservació de la quantitat de moviment

El Rol de Déu en el Mecanisme Universal

Així, el món és un gran artefacte format per peces que es mouen una a l'altra. Déu creador va organitzar el món, el va constituir d'una quantitat de matèria i el va dotar de moviment. Així, el cosmos seguirà funcionant indefinidament mentre Déu ho permeti.

Éssers Vius: Màquines en el Model Cartesià

Tot el món, incloent-hi els éssers vius, està compost per «màquines» que funcionen gràcies a causes mecàniques, explicables només en funció de la matèria i el moviment. Aquest model racionalista, mecanicista i matemàtic del món tindrà molt d'èxit entre els científics de l'època.

Lleis Immutables i el Triomf de la Raó

Déu ha creat el món i li ha donat moviment; així, les lleis són immutables i eternes, així com ho és la matèria que hi ha a l'univers i la quantitat de moviment. Déu és immutable i no modifica la seva obra; per tant, aquestes lleis són eternes i necessàries, regeixen el moviment dels cossos i el dels éssers vius i els animals, que són considerats com a màquines. Aquests no tenen ànima; si la tinguessin, l'haurien manifestada amb la paraula, el signe de la res cogitans. De fet, amb aquests principis, Descartes concep el món com una gran màquina que es regeix per aquestes lleis. Això es coneix com a mecanicisme. Els principis permeten prescindir de l'aparença sensible i reconstruir-los racionalment a base de les seves propietats matemàtiques. Així, la raó triomfa sobre l'experiència sensible.

La Ciència Moderna i el Coneixement Racional

De fet, tota la ciència moderna funcionarà així, prescindint de la informació sensible i reconstruint la realitat de manera racional amb l'ajuda de les matemàtiques. Podem conèixer l'univers perquè Déu hi ha gravat unes lleis necessàries, vertaderes i eternes, i va posar les idees innates en nosaltres i ens va dotar de raó per arribar a conèixer-les.

Rebuig de l'Animisme i l'Acció a Distància

El model de ciència que proposa Descartes rebutja l'animisme i el que pressuposava propietats ocultes que explicaven la relació entre les coses. Això el porta a rebutjar les accions a distància, com la gravetat o el magnetisme. Com a conseqüència d'això, el món no pot tenir buit; aquest és ple. També defensa la conservació del moviment: el primer impuls de Déu a l'univers es conserva, igual que les lleis de la natura.

Unificació de l'Univers i Fi del Teleologisme

Descartes unifica l'univers amb aquesta concepció i destrueix les distincions escolàstiques i aristotèliques; ja no hi ha regió supralunar i sublunar, només hi ha matèria extensa i matematitzable. Descartes acaba amb el teleologisme, i l'univers mecanicista cartesià és simple, lògic i coherent, on les matemàtiques no són la ciència dels nombres, sinó l'estructura de la realitat. Es tracta d'un univers totalment deductiu que podem conèixer sense usar els sentits i només usant la raó.