La Física d'Aristòtil: Matèria, Forma i Canvi

La Física d'Aristòtil

La filosofia d'Aristòtil revisa la teoria de les idees de Plató. Critica Plató ja que, per intentar explicar el món sensible, ell inventa un altre món, i així, en comptes d'un problema, en crea dos. Però admet que les formes són l'objecte de la ciència i no ho són els individus singulars i concrets. De totes maneres, les formes no són realitats independents i separades dels objectes sensibles, sinó que són un aspecte que es troba integrat en els individus d'una mateixa classe.

La Naturalesa i els seus Principis

La física se'ns presenta com la ciència dels principis més generals per a l'estudi de la naturalesa. Physis designava tot el que existeix en l'univers: els astres, la matèria inert, les plantes, els animals i els homes. La física és l'estudi del lloc físic segons les seves manifestacions empíriques. Allò que anomenem naturalesa o ésser no és realment distint de les coses, sinó allò que internament les constitueix. Per tant, es pot dir que la física és la ciència especulativa que té com a objecte d'estudi les realitats sotmeses al canvi i que es diferencien de les matemàtiques perquè s'ocupen de realitats abstractes sense existència real i que no tenen moviment.

Les Quatre Causes

Aristòtil anomena causa el principi del qual procedeix alguna cosa. Per explicar tot el que existeix cal recórrer a quatre causes o principis:

1. Causa material: Allò de què està feta una cosa.
2. Causa formal: Allò que fa que una cosa sigui el que és i no una altra. És l'essència o forma.
3. Causa eficient: És l'agent o productor de la cosa.
4. Causa final: Allò que mou l'agent a actuar, el fi pel qual es fa una cosa.

La concurrència d'aquestes causes és necessària perquè es doni qualsevol ésser, tot i que dues parts bàsiques en la constitució d'un ésser són la material i la formal.

Matèria i Forma

La causa formal és la que determina allò que una cosa és i permet definir-la. En aquest sentit, rep el nom d'essència i determina les activitats pròpies i específiques de l'ésser. Aquestes "formes" aristotèliques recorden a les idees de Plató, però, per Aristòtil, la forma només es dona juntament amb la matèria formant éssers concrets i individuals.

Potència i Acte

A partir de dues causes, elabora la seva teoria fonamental de l'ésser. Segons aquesta teoria, els éssers estan compostos de matèria i forma, que són aspectes que la nostra ment és capaç de distingir en les coses. La matèria i la forma són les causes de les substàncies naturals i, en aquest sentit, tant la matèria com la forma serien natura, encara que Aristòtil digui que la forma és més natura que la matèria, ja que la matèria és pura passivitat, la capacitat de rebre formes i de poder ser alguna cosa. Per tant, és potència. La forma, en canvi, és allò que la cosa és en un moment donat, el que és en acte. L'acte és l'activitat real i present, però les nocions d'acte i potència són relatives. Allò que és potència en un determinat sentit és acte en un altre. Per exemple: el nadó és potència en relació amb la persona adulta, però és un ésser humà en acte, ja que posseeix una forma pròpia diferent de la forma d'altres animals.

El Canvi

Per aquest motiu, el canvi és la transició de la potència a l'acte. Perquè es produeixi el canvi s'han de produir tres principis:

1. La matèria o substrat, que és allò que roman en el canvi.
2. La privació d'una forma, que és allò que encara no existeix, però que es pot adquirir en el canvi.
3. La forma, que s'adquireix, una vegada perduda la que existia anteriorment.

Tipus de Canvi

Existeixen dos tipus de canvi: el canvi substancial i el canvi accidental (en aquest cas allò que roman és la substància, el subjecte individual).