Finançament Empresarial: Recursos Propis i Aliens

Tota empresa necessita recursos monetaris amb què finançar les inversions que requereixen les seves activitats econòmiques. Els recursos monetaris o financers que utilitza l'empresa es classifiquen en propis i aliens:
1) Finançament propi (Autofinançament). Els recursos propis són els més estables que disposa l'empresa, ja que no han de tornar-se en tota la seva vida, la qual cosa no està subjecta a interessos. Estan formats per les aportacions dels propietaris i les reserves.
- Aportacions dels propietaris (o accionistes). S'accedeix a un percentatge de propietat d'una empresa adquirint les seves accions en mercats especialitzats com la borsa. Qui compra les accions aporta recursos a l'empresa per finançar les seves activitats. A canvi, obté el dret a participar en la gestió empresarial (si reuneix el nombre suficient d'accions) i en el repartiment de beneficis (que s'anomenen dividends). Com que el benefici varia segons la marxa empresarial, aquests títols s'anomenen de renda variable.
- Reserves. L'emissió d'accions per captar recursos només és a l'abast de les grans empreses. Per a la majoria, l'única manera d'obtenir recursos monetaris és autofinançar-se, és a dir, generar elles mateixes el que necessiten. Les reserves són beneficis no repartits que es queden a l'empresa com una forma d'autofinançar-se; amb aquests fons “reservats” es poden fer noves inversions i, així, afavorir el creixement de l'empresa.
2) Finançament aliè. Generalment, les empreses necessiten més recursos que els que proporciona el finançament propi, i acudeixen al finançament aliè. Les formes més comunes són:
-Crèdit comercial. És el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als seus proveïdors. Així, l'empresa pot disposar dels materials o subministraments adquirits i dels diners corresponents, la qual cosa implica una disposició de fons gratuïta per a l'empresa durant el temps que triga a pagar les factures (no paga immediatament).
-Prèstecs i crèdits. Són quantitats de diners que el client (l'empresa) sol·licita normalment als intermediaris bancaris per finançar els seus projectes d'inversió, i que li concedeixen perquè els torni amb interessos, unes condicions i uns terminis pactats. Els préstecs poden ser a curt termini (període de devolució igual o inferior a un any) o a llarg termini (període de devolució superior a un any).
-Emprèstits. Quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs que els ofereixen els bancs i les caixes no són econòmicament acceptables, demanen préstecs a particulars mitjançant l'emissió d'uns títols de crèdit, també anomenats obligacions i bons. Aquesta forma de finançament consisteix a dividir la totalitat de l'import necessari en tants títols com l'empresa vulgui posar a la venda. Aquests títols, tots de la mateixa quantia i amb les mateixes condicions, són adquirits per molts estalviadors particulars i empreses. Passat un temps, l'empresa tornarà els diners més els interessos segons les condicions pactades. Així com passava amb les accions, només les grans empreses, les que cotitzen a la borsa de valors, poden recórrer a aquest tipus de finançament.
-Fons espontanis. Són recursos que l'empresa disposa perquè encara no els ha utilitzat per al fi previst, com, per exemple, les quantitats que l'empresa deu a l'Agència Tributària o a la Seguretat Social, o els salaris pendents d'abonament als treballadors.