Finançament empresarial: fonts, recursos i modalitats

Finançament empresarial: fonts i recursos

Per dur a terme l’activitat productiva, l’empresa també necessita recursos líquids o mitjans de pagament que li permetin fer les inversions. Això és el que s’anomena font de finançament.

Fonts de finançament

Són els recursos líquids o mitjans de pagament a la disposició de l’empresa per fer front a les seves necessitats dineràries. Les diferents fonts de finançament que té l’empresa són el patrimoni net i passiu del balanç de situació.

Recursos financers de l’empresa

Els recursos financers de l’empresa es poden classificar segons 3 criteris:

• Classificació segons el termini de devolució de la font financera:
  • Fonts de finançament a curt termini (c/t): termini de devolució és inferior a l’any.
  • Fonts de finançament a llarg termini (ll/t): termini de devolució és superior a l’any.
• Classificació segons que tinguin una procedència externa a l’empresa o bé s’hagin generat internament per la seva activitat normal:
  • Finançament intern: reserves, quotes d’amortització i provisions.
  • Finançament extern: préstecs, crèdits.
• Classificació segons si els mitjans de finançament pertanyen als propietaris de l’empresa o bé pertanyen a persones alienes a l’empresa:
  • Mitjans de finançament propis: com ara el capital i les reserves.
  • Mitjans de finançament aliens: préstecs, crèdits.

Recursos propis

Són els recursos més estables de què disposa l’empresa, ja que no s’han de tornar en tota la vida de l’empresa. D’altra banda, són els que tenen més risc perquè en cas de fallida els socis són els últims a rebre la part corresponent de la liquidació de l’empresa, ja que primer s’ha d’atendre la resta de creditors. Estan formats per:

• Capital: format per aportacions dels socis en formar-se la societat i, les ampliacions successives de capital que es puguin produir. Les aportacions poden procedir de persones individuals, d’empreses, algunes pimes i amb caràcter temporal.
• Reserves: provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa i formen part del seu autofinançament intern. Les reserves poden ser: legals, estatutàries, voluntàries. Són beneficis que es queden a l’empresa i serveixen per fer noves inversions i creixement.
• Amortitzacions: formades pel valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció.
• Provisions: un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s’han produït o futures despeses, com pèrdues de valors mobiliaris, fons per a indemnitzacions.

Recursos aliens a llarg termini (ll/t)

Són aquells dels quals l’empresa disposa durant un període de temps superior a la durada d’un exercici econòmic, i que un cop passat aquest temps ha de tornar amb els interessos corresponents. Hi ha:

• Préstecs a llarg termini: empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit per poder finançar-se. Un cop aprovat el préstec es pot disposar dels diners de manera immediata.
• Emprèstits: títols de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d’un interès. Quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs que els ofereixen els intermediaris financers no són econòmicament acceptables, demanen préstecs als particulars mitjançant l’emissió d’obligacions.
• Lísing: sistema de finançament pel qual l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament. En aquest procés hi intervenen 3 agents econòmics: l’empresa client, que necessita un determinat bé, l’empresa que fabrica el bé i l’empresa de lísing.
• Rènting: és una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a llarg termini. En el contracte de rènting l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l’empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis:
  • Facilitar l’ús del bé durant el termini contractual.
  • Manteniment del bé.
  • Assegurança a tot risc.
  • Opcions en acabar el contracte.
  A diferència del lísing, no hi ha opció de compra per a l’arrendatari a la fi del contracte.

Recursos aliens a curt termini (c/t)

L’empresa disposa també de crèdits a curt termini que li permeten finançar part del seu cicle d’explotació. Les fonts financeres més utilitzades són:

• Préstecs a curt termini: cobrir les necessitats immediates.
• Crèdits bancaris a curt termini: 2 modalitats:
  • El descobert en compte: és una font financera que consisteix en la utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible. L’avantatge d’aquesta modalitat financera és que la disposició dels diners s’aconsegueix de manera immediata.
  • El compte de crèdit:
• Crèdit comercial: és el finançament automàtic que aconsegueix l’empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.
• Descompte d’efectes: l’empresa pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment.
• Facturatge: és una altra forma de finançament empresarial que consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l’empresa una liquiditat immediata i li evita els problemes dels morosos, ja que, a diferència de la modalitat de descompte, l’empresa no respon de l’impagament dels seus clients.
• Fonts espontànies de finançament: són aquelles fonts que no requereixen una negociació prèvia.