El Final de la Restauració Borbònica: Del 98 a la Segona República

La Crisi del Sistema de la Restauració (1898-1931)

Bloc 5: La Restauració i la seva Crisi

El Desastre del 1898 va produir una commoció general al país. Com a conseqüència d'això, el règim de la Restauració va entrar en una nova fase, marcada per l'arribada al tron d'Alfons XIII en complir la majoria d'edat el 1902, i que va acabar l'any 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República.

Durant aquest període, una nova generació de polítics i nous moviments socials (obrerisme, nacionalisme, republicanisme) van irrompre en la vida espanyola. El règim de la Restauració va ser incapaç d'eixamplar la seva base social cap a aquestes noves forces, que sempre es van mantenir al marge del sistema i que van provocar un augment tant de conflictes socials com polítics. Entre 1898 i 1912, els partits dinàstics (Conservador i Liberal), amb els seus dirigents Antoni Maura i José Canalejas, van intentar una modernització del sistema. Però, a partir del 1912, la contínua decadència del règim va provocar un enfortiment de l'oposició republicana, obrerista i nacionalista.

El problema colonial al Marroc i l'impacte de la Gran Guerra van agreujar els conflictes que van esclatar el 1917 en els esdeveniments revolucionaris. La incapacitat del sistema de la Restauració per renovar-se i democratitzar-se va propiciar la solució militar. L'any 1923, el cop d'estat de Primo de Rivera va originar una dictadura fins al 1930. L'abril del 1931, el compromís de la mateixa monarquia amb el nou règim va desembocar en la seva caiguda.

Vocabulari Clau

• Reformisme dinàstic: Sèrie de reformes regeneracionistes dutes a terme pels governs dinàstics (conservadors i liberals) "des de dalt", al marge de les classes populars. La falta de suports polítics i de base social va provocar el fracàs d'aquest reformisme a l'hora de donar resposta a les necessitats del país.
• Pistolerisme: Fenomen d'enfrontaments armats entre els sindicats i la patronal, especialment intensos a Barcelona entre el 1916 i el 1923.
• Setmana Tràgica: Revolta popular contra la guerra del Marroc que va tenir lloc a Barcelona el 1909. Va derivar en una mobilització anticlerical que es va concentrar en la crema de convents. Va acabar amb l'estat de guerra i una dura repressió per part del govern de Maura.
• Llei de Fugues: Disposició instaurada pel govern civil de Barcelona, el general Martínez Anido. Segons aquesta llei, la policia podia disparar als detinguts si aquests intentaven fugar-se, amb la qual cosa es pretenia intimidar el moviment reivindicatiu obrer.
• Lockout: Nom que rebia el tancament de les empreses per part dels mateixos empresaris. Amb això, la patronal tenia un instrument de pressió sobre els vaguistes per obligar-los a renunciar al cessament del treball.
• Lerrouxisme: Corrent polític liderat per Alejandro Lerroux, líder republicà radical que preconitzava un populisme demagògic anticlerical. Va comptar amb el suport dels sectors populars.
• Trienni Bolxevic: Període comprès entre el 1918 i el 1921, anomenat així per influència de la Revolució Russa del 1917. Durant aquesta etapa, el sector més radical del socialisme es va separar del PSOE i va fundar el Partit Comunista el 1921.
• Directori Militar: Junta militar que va governar el país transitòriament entre el 1923 i el 1925, arran del triomf del cop d'estat de Primo de Rivera.