La fina línia entre vida i mort: un relat paranormal

La fina línia entre vida i mort

El descobriment d'un fantasma

El primer (l. 1-2) i el segon (l. 3-5) paràgrafs situen el lector en el context del relat: el narrador rep la visita d'uns inspectors que li indiquen que ell és un fantasma.

Les línies 6-19 reprodueixen el diàleg del narrador amb els inspectors que proven de convèncer-lo, amb arguments més o menys absurds, que és un fantasma. Entre les línies 10-14, el narrador descriu l'actitud i el comportament dels inspectors.

L'últim paràgraf (l. 20-23) recull el desenllaç del relat: el narrador acomiada els inspectors i descobreix que potser sí que és un fantasma.

Una visita inesperada

Dos inspectors visiten un home i li diuen que és un fantasma, encara que no és l'únic, ja que amb nous mètodes estadístics s'han descobert més casos paranormals, i no només d'esperits. Els inspectors li asseguren que la seva família és tota imaginària, però que no hi ha cap motiu de preocupació, ja que «la fantasmagoria no és com la d'abans». Però no va ser fins que l'home d'estat «vaporós» comprovà la separació entre la seva camisa i el seu cos, que ho va comprendre.

Anàlisi del text

1. Les cometes serveixen al narrador per a citar dins el seu relat les paraules literals dites pels inspectors. En la l. 6, la citació serveix per a matisar l'adjectiu serè amb el qualificatiu que van fer servir els inspectors: s'introdueix dins parèntesi («vaporós», em digueren ells).
2. Els guions introdueixen el diàleg entre el narrador i els inspectors.

Tipus de text i coherència

Aquest és un text de tipus narratiu, és a dir, conta uns fets, narra unes accions. Quant a la coherència del text, cal destacar que hi ha un desenvolupament temporal amb l'estructura típica d'aquest tipus de text: situació inicial (un home es troba normal i corrent), fet que la trenca (arriben dos inspectors), desenvolupament (li informen que és un fantasma), desenllaç (li donen informació) i situació final (l'home s'adona del seu estat).

Per altra banda, el text també és conversacional, ja que hi ha tres interlocutors. L'objectiu d'aquests textos és qüestionar, prometre, agrair, excusar, amenaçar… i concretament el d'aquest és tranquil·litzar l'home fantasma.

Anàlisi lingüística

1. a) Sorda, oberta, tancada, oberta.

2. b) El propi narrador que està a la frase "A vós" - CD, inspectors - CD, és un fantasma - CD, buit que té entre la camisa i el cos – CC (de lloc).

3. c) Xic, tranquil, esposa, malestar.

Context històric: La literatura catalana durant la postguerra

Amb l'arribada al poder de la dreta feixista, el català va ser degradat a no oficial i, per tant, qualsevol manifestació cultural en aquesta llengua va ser perseguida per la censura, encara que el treball clandestí mai va cessar. Tot i la fermesa del règim, la repressió contra la producció i les publicacions va anar alleugerint-se progressivament: els primers anys (1939-1946) van ser els més complicats, ja que l'aïllament cultural i la persecució política eren constants. Aquesta situació provocà una gran quantitat d'exilis que van seguir escrivint sobre la guerra i la vida a l'exili, influenciats per les noves corrents com l'existencialisme (Mercè Rodoreda). Els que es quedaren van quedar ancorats a les tendències anteriors a la guerra.

Ja a la segona part de la dictadura (1946-1955), la literatura catalana tornà a ser pública, reapareixent editorials, revistes... Els autors reberen lleugeres pinzellades del que ocorria a Europa i començaren a incloure-les a les seves obres. A partir de 1955, amb quasi normalitat en la publicació d'obres, noves tendències com la novel·la fantàstica o el gènere policíac van conviure amb tendències ja actives abans de la guerra, com la narrativa psicològica.