Filòsofs de la sospita: Marx, Nietzsche i la consciència

Filòsofs de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud

Al llarg del segle XIX i a l'inici del XX, diversos pensadors van qüestionar la visió tradicional de l'ésser humà com a subjecte racional, lliure i plenament conscient de si mateix. Entre aquests autors destaquen Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Sigmund Freud, coneguts sovint com els «filòsofs de la sospita», perquè intenten desemmascarar allò que s'amaga darrere les creences, els valors i les idees que la cultura occidental havia considerat vertaderes. Cada un d'ells mostra que la consciència humana no és tan lliure ni tan transparent com semblava, sinó que està condicionada per factors econòmics, morals o psicològics.

Karl Marx

En primer lloc, Karl Marx defensa que la naturalesa humana no és fixa, sinó que es construeix històricament mitjançant el treball. L'ésser humà es diferencia dels animals perquè produeix els seus propis mitjans de vida i es realitza a través de l'activitat productiva. El treball no és només una activitat econòmica, sinó també una forma d'identitat i de relació social.

Segons Marx, la base real de la societat és la infraestructura econòmica, formada per:

• el mode de producció,
• els mitjans de producció,
• les relacions laborals.

Sobre aquesta base s'alça la superestructura, que inclou la política, el dret, la moral, la religió i la filosofia.

No obstant això, en el sistema capitalista el treballador pateix alienació, ja que no posseeix ni els mitjans de producció ni el resultat del seu treball. El producte creat deixa de pertànyer-li i acaba convertint-se en una mercaderia controlada pel propietari del capital. Això provoca una deshumanització, perquè l'individu perd allò que el definia. A més, Marx considera que ideologies com la religió contribueixen a mantenir aquesta situació, ja que prometen una felicitat futura i fomenten la resignació davant les injustícies presents. Per això, el canvi social només serà possible mitjançant la lluita de classes i una transformació revolucionària que elimini la propietat privada i les desigualtats socials.

Friedrich Nietzsche

Per la seva banda, Friedrich Nietzsche critica radicalment la tradició filosòfica i moral d'Occident. Segons ell, la metafísica ha inventat un «món vertader» immòbil i perfecte que menysprea la realitat canviant i vital. Nietzsche afirma que no existeixen veritats absolutes, sinó interpretacions o perspectives de la realitat. Aquesta crítica s'estén també a la moral cristiana, que qualifica de moral d'esclaus basada en la resignació, la humilitat i la negació dels instints vitals. Per al filòsof alemany, aquesta moral reprimeix la vida i impedeix el desenvolupament ple de l'individu.