Filòsofs i psicòlegs influents en la societat

HOBBES

Thomas Hobbes va ser un filòsof anglès considerat un dels fundadors de la filosofia política moderna. La seva obra més coneguda és el Leviatan (1651), on va establir les bases de la teoria contractualista, de gran influència en el desenvolupament de la filosofia política occidental. En l'anàlisi de la vida social i política, Hobbes considera que la societat està composta per una multiplicitat d'éssers individuals conduïts per les seves passions, intentant explicar com es produeix la transició d'aquest individualisme a la construcció d'un cos social artificial, o estat, de caràcter absolutista.

ROUSSEAU

Jean-Jacques Rousseau va ser un escriptor, filòsof i músic suís, va exercir un gran paper en la preparació ideològica de la Revolució burgesa de 1789 a França, on va morir per un vessament cerebral. Rousseau es manifesta en les seves obres contra el règim feudal de França prerevolucionària i també contra l'opressió econòmica que el poble patia. L'origen i augment de la desigualtat va ser una causa fonamental de tots els mals socials, va dir Rousseau, incloent l'aparició i desenvolupament de la propietat privada. No obstant això, no considerava possible ni convenient abolir la propietat privada ja que observava certa garantia de la llibertat individual. Rousseau només exigia la regulació legislativa del volum de la riquesa personal i la realització d'unes mesures contràries a les que frenen el progrés econòmic de la societat.

KURT LEWIN

Kurt Tsadek Lewin va ser un psicòleg i filòsof alemany nacionalitzat nord-americà. Es va interessar per investigar la psicologia dels grups, l'espai vital i les relacions interpersonals. Va proposar la Teoria de el Camp en ciències socials, i va formar a altres autors fonamentals en psicologia social. En la seva teoria, Lewin diu que tota conducta o, almenys, tota conducta intencional, és motivada; la impulsen tensions, la mouen forces, la dirigeixen valències, i té metes. Ell va proposar a el grup com a unitat d'analisi, comença dient que un grup és molt més que un conjunt de persones que coincideixen en un temps i lloc concrets; el que li dóna sentit és la interacció dinàmica entre els seus membres són les creences, valors i reaccions individuals aquests depenen dels grups als quals es pertany.

Fases de socialització

Quan parlem de socialització ens referim al contacte entre persones mitjançant el qual aprenem, acceptem i integrem una sèrie de pautes de comportament i ens adaptem a elles. Aquest procés no seria possible sense els agents socials, que són totes aquelles persones o institucions amb les que l'individu es relaciona. L'individu no socialitza en qüestió de poc temps sinó que aquest procés triga temps, depenent de l'etapa en què es trobi la persona podrem parlar de socialització primària o secundària.

La socialització primària

La primera fase de la socialització té lloc en el context familiar de l'individu, després aquesta passa a l'àmbit escolar on la persona comença a generar altres relacions amb amics o coneguts, fora de l'nucli familiar. La família com a tal és l’etapa de socialització més intima, aquesta té la responsabilitat d'atendre tant les necessitats físiques de l'individu com les necessitats psicològiques.