Filòsofs Presocràtics: Del Mite al Logos i la Cerca de l'Arkhé

El pas del mite al logos

La filosofia grega va sorgir en illes i ports marítims, entre comerciants i mariners audaços. Concretament, va néixer a la ciutat de Milet. La característica principal dels milesis és que eren gent de món, curiosos i sense prejudicis, amants dels viatges i la navegació.

L'essència del pas del mite al logos és la polis. L'àgora, el centre de la polis, és el lloc de concentració lliure i d'expressió de la diferència. Els trets que caracteritzen la polis són els de la racionalitat.

Diferències entre mite i logos

Mite

• Personatges llegendaris i mitològics.
• Transmissió per costum o tradició.
• No es qüestiona el perquè.
• Transmissió via oral, de generació en generació.
• Ús d'elements fantàstics i imaginatius.
• Importància dels sacerdots.

Logos

• No hi ha personatges mitològics.
• No s'accepta cap principi d'autoritat.
• Ús de la racionalitat.
• Importància de l'experiència individual.
• Es qüestiona el perquè de les coses.
• Transmissió via oral i escrita.

En comú, tots dos són intents d'explicació de la realitat en la qual vivim.

Els filòsofs monistes

Creuen en un únic principi (arkhé) constitutiu de les coses, a partir del qual sorgeix la pluralitat de processos físics.

Tales de Milet

Se'l considera el pare del pensament racional o filosòfic, perquè planteja el problema: quin és el principi (arkhé) de la naturalesa (physis)? Defensa el principi monista: l'aigua és l'element cosmològic primari, ja que totes les coses sorgeixen de l'aigua.

Anaximandre

Deixeble de Tales i mestre d'Anaxímenes. La seva idea principal és que l'arkhé no pot formar part d'aquest univers; ha de ser una substància no existent. Per això mateix, l'anomena apeiron (allò indeterminat, el buit, el no-res, alguna cosa que no podem definir). Creu que la matèria està formada per un únic element, però no sap quin és perquè no el pot veure. Per a ell, l'apeiron és indefinible i només podem parlar-ne per la via negativa (només puc dir el que no és).

Anaxímenes

Deixeble d'Anaximandre. La seva idea principal és que l'arkhé és l'aire. A través d'ell, es crea la resta de la matèria. Com? L'aire es transforma en les altres coses a través de la rarefacció (que crea el foc) i la condensació (que crea el vent, l'aigua, els núvols, la terra i les pedres).

Pitàgores

Líder d'un grup religiós: els pitagòrics. Tenen com a precepte més important la creença en la transmigració de les ànimes. Així, tenen una visió dual de l'ésser humà, dividint-lo en cos (matèria) i ànima (immaterial). Aquesta idea influencia notablement Plató.

Els pitagòrics també creien que els principis de les matemàtiques (que neixen amb el comerç) ho són tot. Els nombres són la base del món. Aquests es divideixen en perfectes, imperfectes, parells i imparells.

Heràclit

Per a Heràclit, la substància (l'arkhé) que és l'origen de l'univers és el foc. Pensa que les coses canvien contínuament mitjançant la guerra i la tensió produïdes pel foc. Així, defensa un món ple d'opcions que s'harmonitzen i es conjuguen. Apareix un nou concepte: la possibilitat. El món és un constant esdevenir d'allò possible.

Parmènides

Inicia el seu pensament afirmant i justificant de manera lògica l'existència de l'ésser: «L'Ésser és i el No-ésser no és».

Els filòsofs pluralistes

Defensen que no hi ha només un arkhé, sinó que n'hi ha més d'un. Per a aquests filòsofs, és impossible explicar la pluralitat de les coses a partir d'un únic principi. La pregunta que volen respondre és: de què està fet l'univers?

Empèdocles

Afirma que la matèria està formada per quatre elements: terra, aigua, aire i foc. Tot està format d'aquests elements. Existeixen dos principis que possibiliten l'existència del moviment: l'Amor (forces d'atracció) i l'Odi (forces de repulsió).

Els atomistes

La seva idea principal és que el que existeix està constituït per una infinitat d'objectes durs, indivisibles, eterns i inalterables, que són els àtoms. Defensen l'existència del buit i dels àtoms.

Presenten una visió materialista, doctrina segons la qual tot està compost de matèria, en oposició a l'idealisme de Plató.