Filòsofs Presocràtics: Arkhé, Monisme i Pluralisme

Els Filòsofs Presocràtics: Del Mite al Logos

Al segle VI aC, a Jònia (Grècia), un conjunt de pensadors, anomenats actualment presocràtics o filòsofs de la naturalesa, qüestionen les explicacions mítiques donades a determinats problemes i busquen explicacions més lògiques i racionals que no es sustentin només en el mite. Aquest canvi és el que es coneix com el pas del mite al logos, considerat l'inici de la filosofia.

La seva preocupació bàsica és ontològica: busquen l'essència o Arkhé (principi, substrat i final) de les coses. Pel que fa als filòsofs presocràtics, cal distingir entre aquells de caràcter monista i els de caràcter pluralista.

Monistes i Pluralistes: La Cerca de l'Arkhé

• Filòsofs Monistes: Creuen que hi ha un sol element inicial (Arkhé) a partir del qual es crea tot.
• Filòsofs Pluralistes: Creuen que hi ha més d’un element inicial (Arkhé) a partir del qual es crea tot. Són posteriors als monistes.

L'Escola de Milet (Monistes)

Fundada al segle VI aC a la ciutat jònica de Milet, va ser una de les primeres escoles de pensament a protagonitzar el pas del mite al logos. Els seus membres són considerats filòsofs monistes.

Tales de Milet

Considerat el primer filòsof de la història i fundador de l'Escola de Milet.

• Arkhé: Aigua.

Anaximandre de Milet

• Arkhé: Àpeiron (principi i element constituent de tot allò que existeix: il·limitat, indefinit i indeterminat).

Anaxímenes de Milet

• Arkhé: Aire.

Els Pitagòrics (Pluralistes)

Organització grega d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs que creien que totes les coses són, en essència, nombres. Pitàgores i la seva comunitat van protagonitzar el naixement d’una forma alternativa de pensament racional.

• Defensaven la transmigració de l’ànima o Metempsicosi: les ànimes transmigren de cos a cos per tal de purificar-se.
• Arkhé: El nombre. Creien que el nombre perfecte era el 10, anomenat Tetraktys (la suma dels 4 primers nombres).

Pitàgores

Filòsof i matemàtic grec nascut a Samos. Va emigrar a Crotona (Magna Grècia), on fundà un moviment intel·lectual, religiós i polític amb l'objectiu principal de la purificació de l’ànima (corporal i intel·lectual). A diferència dels pensadors de Milet, Pitàgores cerca l’estructura o forma del cosmos, no el principi material (Arkhé).

Heràclit d'Efes (Monista)

Defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Aquesta permanent mobilitat es fonamenta en una estructura de contraris en lluita constant, on s’hi amaga una llei, un ordre, un Logos, que és la justícia. La justícia és l’enfrontament (polèmica, guerra); si no hi ha lluita entre oposats, hi ha injustícia.

• Arkhé: Foc (metàfora que expressa el seu pensament: totes les coses són flames d’un gran foc).

L'Escola d'Elea: Parmènides i la Immutabilitat (Monistes)

Parmènides d'Elea

Defensava la immutabilitat radical de la realitat. Va escriure l'obra filosòfica en forma de poema titulada Sobre la Natura, en la qual afirma que Dike, deessa de la justícia, li ha revelat una veritat inqüestionable: «L’ésser és i el no-ésser no és».

La deessa li planteja dues possibles vies:

1. La via de la veritat (via de l’ésser): La via que cal seguir.
2. La via de la doxa (via de l’opinió): La via que cal evitar.

Parmènides defensa que si els sentits ens diuen una cosa i la raó una altra, cal refiar-se més de la raó. Per aquest motiu, els canvis que afirma Heràclit són només aparences sensorials, que la raó ens fa negar.

• Arkhé: L’Ésser.

Zenó d'Elea

Deixeble de Parmènides que va defensar i desenvolupar les idees del seu mestre. És considerat el creador de les apories, que consisteixen a suposar el contrari del que es vol demostrar (reducció a l’absurd). Una de les apories més conegudes és la d'Aquil·les i la tortuga, segons la qual Aquil·les mai atrapa la tortuga.

• Arkhé: L’Ésser.

Els Filòsofs Pluralistes Post-Eleàtics

Aquests pensadors accepten d’Heràclit que la physis és un procés de canvis constants i de Parmènides que el que és no pot venir del que no és. Per això, proposen múltiples elements inicials.

Empèdocles d'Agrigent

Va recollir l’Arkhé de Tales (aigua), d’Anaxímenes (aire) i d’Heràclit (foc), i va establir la famosa teoria dels quatre principis: aigua, aire, foc i terra. La base de totes les coses són combinacions matemàtiques d’aquests elements. Aquestes combinacions estan regides per dues forces:

• Amor: Atreu i uneix.
• Odi: Divideix.
• Arkhé: Terra, aigua, aire i foc + 2 forces (Amor i Odi).

Anaxàgores de Clazòmenes

Defensava que no existien només quatre elements, sinó molts més: tants elements primigenis com tipus de coses hi ha. Que hi predomini un element o un altre depèn de la intervenció d’una força que Anaxàgores va anomenar Nous (ment o intel·lecte).

• Arkhé: Homeomeries (llavors o partícules).

Leucip i Demòcrit (Atomistes)

Considerats els precursors de l’atomisme. Consideren que la realitat bàsica està integrada per una infinitat de petits objectes durs, indivisibles, eterns i inalterables: els àtoms, que es mouen lliurement per acció de l’atzar.

• Arkhé: Àtom.