Filosofs pluralistes

PESOCRATICS. 1r Bressol: ESCOLA DE MILET:

s.VI a.C, Hel·lade com a món grec ocupava bona part de les costes de la Mediterrània. La jònia(Àsia menor) era un dels centres +actius. Establert els antics aqueus(fgit de l'arrasada Micens) i era aquí on Homer havia escrit les seves obres. Convenció històrica dir que amb Tales, astrònom i matemàtic de la colònia grega de Milet, s'inicia a la filo. Ell i els seus deixables.
Anaiximandre i anaxíMenes, es van començar a qüestionar el valor de les explicacions mítiques; segons ells, eren explicacions arbitràries i ells cercaven explicacions logicament necessaries. Foren els primers en protgagonitzar el pas del mite de logos. Intentaven respondre a les ?? K els inquietaven buscant les causes necessaries dels fenomens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de a qual es pogués explicar racionalment i no pas arbitrariament, la realitat. Per tales aquest principi del qual tot sorgeix era l'aigua(font de vida) per Anaiximandre= algo + abstracte (indeterminat)
l'aigua mateixa era una determinació. Per AnaxíMenes=la mateixa primaria era l'aire qualcom semblant a l'alè, dilatant-se i rarificant-se era el principi vital.

Circumstàncies van fer possibles k a les riques ciutats marítimes la jonia es produir el miracle grec del neixament de la racionalitat?

Eren societats relativament obertes (haguaren d'adaptar-se a canvis freqüents a conseq de la dependència k sofrien respecte del rei persa i els seus sàtrapes. Tenien contactes x els seus viatges amb pobles donars de brillants civilitazions amb k tenien mites i visions de coses força diferents. La seva religió, els seus mites NO estaven controlats x dogmes ni secerdots k rebutgessin varietat d'opinions.

2n bressol: ELS PITAGÒRICS:

també VI AC. Sud d'Itàlia. Pitàgores i la seva comunitat protagonitzaren el neixement d'una forma alternativa de pensament racional.

Pitàgores primer en afirmar:

soc un filòsof. Neix a Jonia de Samos i x causes poitiques emigra al sud ditalia on funda un mov. No tan sols intel·lecte sinó religiós, moral i polític.

PURIFICACIÓ DE L'ÀNIMA;

tant a nivell corporal com intel·lectual la secta feu una reflexió religiosa sobre l'anima i en defensa que no tan sols la immoratalitat sinó la doctrina òrfica de la transmigració. Els pensadors de l'exola de milet cercaven el principi material del qual tot emigra; Pitàgores en canvi recerca l'estructura o forma del cosmos.
cosmos= ordre, organització, harmonia, bellesa'=ESTRUCTURA DEL COSMOS ES MATEMATICA.

EL CANVI: HERÀCLIT VERSUS PARMÈNIDES

Dues concepcions del món antagòniques de reflexió filosofica. Heràclit i Parmènides son fundadors d'aquestes dues arquetípiques visions del món. D'una banda, l'observació i reflexió sobre el cosmos que fa heràclit proper als pensadors dd Milet, d'afirmar que tot està en procés costant de canvi que la inestabilitat es llei de vida. D'altra banda parmènides qüestiona les dades sensorials, afirma que els canvis son una aparança que amaga una permanència mes profunda.

HERÀCLIT D'EFES:

família aristocràtica, observador i especulatiu x seu estil aforístic i enigmàtic concep el món com un procés continu de canvis. La seva tesi fonamental rau en l'afirmació del perpetu fluir de les coses;
tot passa tot s'escola(els humans ens realitzem en un procés k passa x diferents fases(nadó,infant...) i tot del món físic (dia,nit,estacions). El foc es la metàfora que expresael seu pensament: totes les coses son flames d'un gran foc(sempre en mov. Pero el foc sempre perdura) Per sota dels elements contrris en lluita cnstant, s'hi amaga una llei, logos:
que es justiciam, si no hi ha lluita entre posats hi ha injustícia pk un elemtn s'ha imposat a un altre.

La justícia es enfrontament, polèmica,guerra. PERMÈNIDES D'ELEA:

el seu pensament es vist en polèmica directa amb l'altre. Va escriure una obra filós. En forma de poema titulada: Sobre la natura. Proclama la imutabilitat radical de la realitat.
Segons ell, els canvis k afirma l'altre son nomes aparencer sensorials, la raó ens mena a negar-los. Assumeix aquesta Concepció:

si els sentits ens diuen una cosa i la raó un altra, cal que ens refiem + de la raó. Els sentits ens enganyen forçavegades i un raonament lògic mai ens enganyarà.

En el seu poema afirma k una deessa li ha revelat una veritat inqüestionable: ésser és i el no-ésser no és.
L'esser existeix i el no-res no. Extreu conseq lògiques. Negació de la posibilitat d'entrndre el canvi.

Afirmació del canvi: NO HI HA CAP POSSIBILITAT RACIONAL D'ENTENDRE'L JA QUE ÉS PURA IL·LUSIÓ