Filòsofs Essencials: Descartes, Hume, Kant i Marx en el seu Context
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,79 KB
El Segle XVII: Context de Descartes
El segle XVII, l'època de Descartes, es caracteritza pel desenvolupament significatiu de la burgesia i una expansió colonial que afavorí el capitalisme. El model polític predominant era la monarquia absoluta.
Pel que fa al context ideològic, aquest segle es caracteritza per una crisi espiritual, ja que la mentalitat racionalista adquireix importància a causa de la influència del nou avenç científic. Aquesta mentalitat afavorí el desenvolupament del Liberalisme, sobretot a Holanda, on figures destacades com Descartes o Spinoza hi van trobar un clima de llibertat.
René Descartes: Vida i Formació
René Descartes va néixer a La Haye (França) l’any 1596. Provinent d’una família acomodada, va estudiar al col·legi dels jesuïtes de La Flèche. Descartes s'allistà a l’exèrcit holandès i, més endavant, al de Baviera, amb el qual participà a la Guerra dels Trenta Anys. Aquesta guerra, que durà de l’any 1618 al 1648, fou un conflicte centroeuropeu que marcà el futur d’Europa.
Descartes, tot i haver nascut en una família catòlica, compartia les idees i teories de Galileu. Ell inaugurà una nova etapa en la filosofia: el racionalisme modern.
David Hume i l'Empirisme Anglès
A finals del segle XVII va sorgir a Anglaterra l’esperit il·lustrat. Els filòsofs il·lustrats de l’empirisme anglès creien que el dogmatisme de l’escolàstica i el racionalisme (l’afany de voler establir veritats immutables i definitives) només havia donat lloc al fanatisme i a la intolerància. A més, creien que l’única manera d’acabar amb el dogmatisme era estudiar la gènesi i la constitució del coneixement per tal de mostrar els seus límits. Un dels màxims representants de l’empirisme modern és David Hume.
La Vida de David Hume
David Hume va néixer a Edimburg el 1711. El 1734 es retirà a França, on estudià filosofia cartesiana al col·legi de La Flèche. Després intentà obtenir la càtedra de filosofia i ètica a Edimburg, però fou rebutjat per les seves idees (les seves obres eren considerades per l’Església Anglicana escrits contra la moral i la religió). El 1740 escrigué el seu cèlebre Tractat sobre la Naturalesa Humana.
Finalment, exercí de bibliotecari de la Facultat d’Advocats d’Edimburg. Mentrestant, seguí escrivint. També es dedicà a la política i es convertí en conseller del Ministeri d’Afers Exteriors de Londres. Va morir el 1776.
Immanuel Kant i la Il·lustració
Kant va viure el moviment cultural i filosòfic de la Il·lustració, el qual es caracteritza per postular l’aplicació de la raó a tots els àmbits del saber i de la vida humana, prescindint de les explicacions de caràcter religiós. A més, Kant inicià l’idealisme alemany.
Pel que fa a l’àmbit històric i social, aquesta època està marcada per la Revolució Francesa (1789) i la desaparició progressiva de l’Antic Règim. En el cas de Kant, ens situem a Prússia, la qual fou governada per monarques il·lustrats que intentaren modernitzar les estructures econòmiques, socials i polítiques des del despotisme il·lustrat. El més destacat de tots fou Frederic II el Gran (1740-1786).
La Trajectòria Intel·lectual de Kant
Immanuel Kant va néixer a Königsberg (Prússia Oriental) el 1724. A la universitat, Christian Wolff (deixeble de Leibniz) el formà en la metafísica racionalista, fet que definí la seva manera inicial de concebre la filosofia. Mantingué contacte amb els il·lustrats francesos i anglesos. Rousseau l'influí en la concepció de l’educació i els drets humans. Finalment, la lectura de Hume el despertà del seu «somni dogmàtic» i abandonà el racionalisme inicial.
L'Objectiu Central de l'Obra Kantiana
L’objectiu de la seva obra és respondre la pregunta: «Què és l’ésser humà?». A aquesta pregunta hi dedicà dues de les seves grans obres: la Crítica de la Raó Pura i la Crítica de la Raó Pràctica.
Karl Marx i el Pensament Contemporani
Karl Marx és un dels filòsofs més importants de l’època contemporània, ja que de la seva filosofia derivà un corrent polític, una teoria econòmica i una concepció històrica.
El seu pensament està totalment lligat al moment històric que va viure, el qual es caracteritza per l’aparició del moviment obrer al llarg del segle XIX. Durant la primera meitat del segle XIX, el poder polític encara estava en mans de les velles monarquies; tot i això, la Revolució Industrial avançava i el capitalisme s'anava imposant. Durant aquesta època, les condicions dels treballadors i treballadores eren molt dures i estaven sotmesos a les lleis del mercat. Aquestes circumstàncies feren néixer la consciència de classe, la del proletariat.
La Vida i Formació de Karl Marx
Karl Marx va néixer a Prússia el 1818. Estudià dret a Berlín i Bonn, però abandonà els estudis pel seu interès per la filosofia i s'adherí a l’Esquerra Hegeliana.
El 1843 s'instal·là a París i entrà en contacte amb els grups revolucionaris socialistes i comunistes. En aquesta època, coneix Engels i redactaren el cèlebre Manifest Comunista.
El 1849 s'establí a Londres, on conegué les precàries condicions laborals i socials del proletariat. Durant aquesta època, inicià la redacció de la seva obra magna, El Capital, però només pogué publicar el primer volum, ja que morí l’any 1883. Posteriorment, Engels publicaria els altres volums.