Filosofies de la Sospita: Nietzsche, Freud, Situació i Moral
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,98 KB
Filosofies de la Sospita
Característiques Comunes
Les filosofies de la sospita comparteixen dues característiques principals:
- Existència d'un element més bàsic que la raó: Totes consideren que hi ha alguna cosa més fonamental que la raó, inaccessible a través de la consciència immediata, que determina el funcionament i el sentit de la raó.
- Mètode per descobrir l'element ocult: Proposen un mètode per descobrir i analitzar aquest element ocult, més fonamental que la raó.
El Paper de la Raó en Nietzsche
La Vida com a Força Fonamental
Nietzsche proposa que la vida és l'element més bàsic que condiciona la raó. Entén la vida com una força que busca expandir-se, créixer i superar-se, generant una lluita i un conflicte constants.
La Voluntat de Poder
La voluntat de poder és la manifestació d'aquesta força vital. Es refereix a l'impuls fonamental de la vida cap a l'autoafirmació i l'expansió de les seves possibilitats. Per a Nietzsche, la voluntat de poder és sempre positiva en la seva essència i s'expressa en totes les coses vives. Es pot presentar de dues maneres: descendent i ascendent. No es tracta de la recerca de dominació sobre els altres, sinó de l'afirmació i l'expansió de la pròpia vida.
La Teoria Psicoanalítica de Freud
Estructura de la Ment
Freud planteja que la ment humana s'estructura en tres parts:
- Inconscient: La part més profunda i oculta, on resideixen els desitjos, impulsos i emocions reprimits, així com els records i experiències traumàtiques.
- Preconscient: Un espai intermedi que processa els continguts de l'inconscient, seleccionant allò que es pot mostrar i el que no.
- Conscient: L'àmbit al qual tenim accés directe, on es troben els pensaments, sentiments i desitjos dels quals som conscients.
Aquesta estructura influeix en el comportament i la manera de relacionar-nos amb el món.
El Concepte de Situació
La situació és el context en què es troba l'agent i que condiciona les seves accions. La situació marca els límits del que podem i no podem fer, ja que cada context té normes diferents. Tot i això, la situació no determina completament la nostra acció, ja que sempre tenim la llibertat d'escollir. Els nostres actes sempre succeeixen dins d'una situació, cosa que fa possible que puguem actuar.
Personalitat, Temperament i Caràcter
La personalitat està formada per característiques psicològiques que influeixen en les accions i comportaments d'una persona. El temperament inclou les emocions i sentiments que afecten la manera d'enfrontar-se als reptes. El caràcter és la part adquirida que es desenvolupa al llarg de la vida i afecta la manera de relacionar-se amb els altres. Tots aquests elements poden ser modificats per permetre'ns evolucionar, i els hàbits es classifiquen com a virtuts o vicis.
Els Nivells del Desenvolupament Moral de Kohlberg
Lawrence Kohlberg proposa tres nivells de desenvolupament moral:
- Preconvencional: Els individus només consideren la seva pròpia perspectiva i no la societat en el seu conjunt.
- Convencional: Les persones razonen considerant-se membres d'una col·lectivitat i les normes morals es corresponen amb els valors acceptats pel grup al qual es pertany.
- Posconvencional: Les normes morals es basen en una decisió racional i autònoma, que pot entrar en conflicte amb les normes legals. El comportament es regeix per principis morals universals i es busca respectar els drets individuals i la dignitat de les persones.
Ètica Utilitarista
L'ètica utilitarista busca la felicitat i el plaer com a valors fonamentals. Considera les conseqüències de les accions en relació amb el benestar o el dolor de les persones. Per prendre decisions, es realitza un càlcul dels plaers i s'opta per l'opció que ofereixi el màxim benefici per al nombre més gran de persones. En resum, busca la felicitat i el benestar de la majoria, avaluant les accions basant-se en la quantitat de plaer o bé que poden proporcionar.
Diferències entre Bentham i Mill
La principal diferència entre Bentham i Mill rau en la seva concepció dels plaers. Bentham considerava que totes les formes de plaer eren igualment importants per calcular la felicitat total. En canvi, per a Mill, els plaers intel·lectuals i morals eren superiors als plaers sensorials i materials. Els plaers més elevats provenen del coneixement i de la realització personal, i són els que produeixen més felicitat i, per tant, són considerats preferents en el càlcul utilitarista.