Corrents filosòfics i departament comercial

Empirisme (Aristòtil)

• Tot el nostre coneixment deriva de la nostra experiència sensible.

  • No puc conèixer més enllà de la informació que em proporcionen els meus sentits.

  • Nega l'existència de l'ànima.

• La ment humana és una "taula rasa".

  • No disposa de coneixement innats sinó que els continguts són apresos.

• El mètode de la ciència és l'inducció.

  • Acumular experiència (observació i registre) i cercar-hi regularitats.

• Les ciències exemplars són les naturals.

• No és possible un coneixement absolutament cert.

  • Perquè la inducció només ofereix coneixement probables.

Racionalisme (Descartes)

• L'autèntic coneixement procedeix de la raó.

  • És possible conèixer la realitat amb el pensament pur.

  • Els sentits són una font d'informació enganyosa, poc fiable, subjectiva i relativa.

• La ment humana disposa de coneixements innats.

  • Innatisme: La ment humana pot generar continguts independents de l'experiència.

• El mètode de la ciència és la deducció.

  • Establir principis generals dels quals derivar proposicions verídiques.

• Les ciències exemplars són les matemàtiques.

• És possible un coneixement absolutament cert del món.

Escepticisme

• Nega la possibilitat d'obtenir coneixement verdader.

• El que és veritat per a uns no ho és per a altres, tot coneixement és opinió (relatiu i/o subjectiu), per tant, el més recomanable és la suspensió de tot judici.

• Tipus:

  • Pirronisme: no és possible cap coneixement.

  • Probabilisme: l'opinió més probable és la vàlida.

  • Fenomenisme: podem conèixer l'aparença de les coses però no la seva veracitat.

Plató

El coneixement verdader és innat. Consisteix en el coneixement de les idees, concretament en el record de les idees. Plató en diu "reminiscència". La manera de "recordar" és a través de l'estudi.

Aristòtil

El coneixement verdader és a través de l'observació mitjançant els sentits (coneixement sensible). L'ànima i l'enteniment són una "taula rasa" o en blanc. No recordem sinó que aprenem (amb els sentits). El coneixement funciona a través del mètode inductiu. El coneixement de lo universal depèn del coneixement del particular (les substàncies). El Ser és Substància. I la substància està formada per matèria (del que està feta la substància) i forma (el que fa que una substància sigui el que és i la puguem identificar com a tal).

Descartes

És racionalista. Els sentits ens solen enganyar. El coneixement sensible no és de fiar. Ex: quan posem un pal dins l'aigua, el veiem corbat. Crea el mètode cartesià: Consisteix en dubtar de tot i preguntar-s'ho tot. Descartes va concloure que el fet de pensar és la prova irrefutable de que existia. És a dir, Penso, Llavors Existeixo (cogito ergo sum). Els coneixements s'originen per la raó i no pels sentits doncs, mentre que aquests ens enganyen, la raó arriba a percebre la realitat i, per tant, ens ofereix autèntics coneixements. El Dubte: El dubte serà per Descartes el punt de partida pel coneixment cert. És un criteri de certesa: puc dubtar de tot menys del fet que estic pensant i per tant, de la meva pròpia existència. Aquest criteri de certesa ("Cogito ergo sum: penso, llavors existeixo") generat a partir del dubte és una veritat clara i distinta sobre la qual assentar el coneixement. És la primera evidència. El "Cogito" és una idea innata que es té per intuïció.

Realisme vs Idealisme

Idees innates: No hi pot haver idees ni cap tipus de principis de coneixement o morals que es trobin en la naturalesa humana abans de tota experiència. No hi ha uns principis morals comuns i innats a tots els éssers humans. Podem veure com aquests principis són diferents segons cada societat, segons països, segons èpoques històriques (com per exemple si hi hagués uns principis de coneixement o morals moltes atrocitats que han passat a les guerres com l'holocaust, o en l'època de l'inquisició les tortures i les fogueres no haguessin succeït). Després si ens fixem amb el concepte de Déu, veiem que hi ha cultures o pobles en les quals no tenen aquesta idea de Déu. I, els que la tenen és ben diferent, amb concepcions totalment diferents. Això no passaria si la idea de Déu fos innata. Crec que els éssers humans estan formats per ment, cos i esperit i junts es complementen i es modeulen mutuament. D'aquí surt el veritable coneixement. Les experiències que anem tenint a la vida (família, educació, relacions socials, malalties...) són elements essencials per a la formació de l'ésser humà i, en aquest sentit, totes les sensacions externes i internes que anem tenint van gravant la nostra ment els propis caràcters. En cap cas es tracta d'idees innates.

Departament comercial

Engloba totes les tasques relacionades amb la venda del producte. Concretament s'hi desenvolupen 3 tasques bàsiques: estudi de mercat, marketing i venedors comercials. La demanda és el que està disposat a vendre per part de l'empresari, n'hi ha 3 tipus: Demanda d'empresa: és la demanda de cada empresa. Demanda de mercat: és la suma de totes les demandes d'empresa, és la demanda total del producte. Demanda potencial: és el total que es podria vendre, una hipotètica demanda. No formen part de cap demanda d'empresa. Demanda total o global: Quantitat total de les compres que fan els consumidors en un període. Quota de mercat: és la participació d'una empresa en el mercat. Estudi de mercat: Per aplicar les estratègies de marketing s'ha de fer un estudi de mercat que consisteix en recollir informació sobre: L'entorn, la competència, el consumidor i el producte. Fases estudi de mercat: 1. Definició de l'objectiu de l'investigació. 2. Disseny del model d'investigació. 3. Recollir dades (primàries: dada aconseguida per aquest estudi en concret) (secundàries: dada aconseguida per altres estudis). Segmentació de mercat: és la identificació de grups de consumidors que es comporten d'una manera semblant davant un bé o servei determinat. Com es pot segmentar el mercat: per edat, sexe, renda, situació familiar, cultura, nivell social, àmbit territorial... Marketing: El marketing és la tècnica empresarial que té com objectiu agilitzar les vendes (+quantitat +vegades) i augmentar la velocitat. Aquesta tècnica es pot aplicar sobre 4 variables: Preu: Per fixar preus et bases en: 1. La demanda. 2. Els costos. 3. La competència. Discriminació de preus: Dia espectador cine. Estratègia de penetració: tenir els preus baixos i quan la gent es fidelitza al producte pujar-los. Preu de prestigi: vendre molt car perquè la marca sigui exclusiva. Estratègia de segmentació: Fan diferents productes a diferents qualitats per diferents públics. Producte: Poden ser de consum (van a parar al consumidor final) o industrials (van a parar a les empreses). Un producte té 4 etapes: 1. Introducció: Al principi d'un producte sol ser difícil, molts costos i bastantes pèrdues. 2. Creixement: Aquí +ingressos, -costos i +beneficis. 3. Maduresa: Ingressos màxims, costos mínims i beneficis màxims. 4. Declivi: -ingressos, +costos i -beneficis. Gamma: Totalitat d'articles que una empresa ofereix en el mercat. Línia del producte: és el conjunt de productes amb característiques homogènies. Amplitud de gamma: és el número de línies diferents que integren la gamma. Profunditat de línia: Nombre de models de productes que s'ofereixen dins d'una determinada línia. Consistència o coherència de la gamma: és la connexió que hi ha entre les diferents línies de productes, relacionada amb la producció, l'ús, la distribució... Marca única: -cost marketing, però si la marca té un problema afectarà a tots els seus productes. Marques múltiples: +cost marketing no afecta si passa alguna cosa a la marca. Marca distribuïdora: hacendado. Marca fabricant: casa tarradelles. Comunicació: Consisteix en comunicar al mercat les característiques del teu producte perquè la gent tingui interès en comprar-lo. Es pot fer a partir de la publicitat (TV, internet, revistes, cartells...), relacions públiques (persona que dóna bona imatge de l'empresa), màrqueting (conjunt de tècniques que s'apliquen en el punt de venda amb l'objectiu de vendre més. EX: posar les piles, xiclets al costat de la caixa perquè són coses que la gent sinó no pensa en comprar) i les promocions (fan publicitat i augmenten molt les vendes en pocs dies. EX: 2x3). Els colors influeixen en els productes: Verd: medi ambient, dorat; luxe, blanc; pur... Distribució: És la manera en què l'empresa fa arribar el seu producte al consumidor. Hi ha diverses estratègies: segons la quantitat d'intermediaris: Canal curt: Productor, majorista, minorista i C. Canal llarg: productor, minorista, c.final. Canal directe: productor, C.final. Majorista: Ven a una altra empresa. Minorista: van al C.final. Cada vegada hi ha més distribució directa a través d'internet. Abans d'aplicar les polítiques o estratègies de marketing sobre les 4 variables s'ha de fer un anàlisi DAFO: D: debilitats (Factors interns), F: fortaleses (Factors interns), O: oportunitats (Factors externs) i A: amenaces (Factors externs).

Beneficis

Ingressos-CV

Cuota de mercat= mercat empresa/mercat total * 100.