La Filosofia a través del Temps: De Sòcrates a Foucault
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,64 KB
Sòcrates: Solo sé que no sé nada. Conócete a ti mismo. Consciència: Capacitat de poder aspirar a coneixements. Dos vessants: enfocar un objecte i ser conscient d'un mateix. Monofocal.
Sofistes: Cobren per ensenyar: oratòria (forma d'obtenir coneixement de forma il·limitada), retòrica, peripècia. Diferents sofistes: Trasmac (els forts acaben amb els dèbils), Protàgores (homes que mesuren coses), Gòrgies (no hi ha veritat).
Plató: Mon sensible i mon d'idees.
Aristòtil: Taxonomia (classificar) busca tret definitori. Animals: capacitats cognitives. Tots: animals amb percepció i memòria, enteniment—capacitat de sintetitzar, agrupar. Ésser humà és un zoon logon politikon.
Època medieval:
Neoplatonisme: Cristianisme amb Plató.
Època medieval:
Descartes: Discurs del mètode: els humans es distingeixen dels animals perquè tenen raó.
Kant: Naturalesa humana, tres vessants: teòrica, pràctica i estètica. Què és l'ésser humà? (Què puc conèixer? Què he de fer? Què he de jutjar?) Raó: idees que apunten a un ens metafísic.
Antropologia: Quiditat de l'ésser humà. Definició tancada... Antropologia no escènica: no té essència.
Contemporània:
A) Transformistes: Buffon, Lamarck i Darwin. Abans: creacionistes i fixistes.
B) Gira lingüística: Tret definitori de l'ésser humà: llenguatge (Frege, Russell, Wittgenstein). No homo sapiens, sinó homo locuens.
Chomsky: Dos aspectes: llenguatge superficial i profund (teoria de la gramàtica generativa).
C) Psicologia: XX.
Freud: Psicoanàlisi. Malalties, algunes són psíquiques. Aparell psíquic: tres sistemes. Conscient, preconscient, inconscient. Han d'estar en equilibri; si no, malalties. Sistema conscient està en constant tensió amb la realitat social. Inconscients: instints que destrueixen la realitat social: ho amaguem.
D) Existencialisme:
Heidegger: Tot el que està en el món no són éssers, són ens. L'ésser humà és l'únic ens al qual li podem preguntar per l'ésser. L'essència no existeix. Existència: cadascun estudia l'essència des d'un mateix. L'ésser no es defineix perquè és, sinó perquè serà, les seves possibilitats. -> Dasein. L'ésser neix amb el món com un espai en el món. Existència vol dir fora de si. L'ésser humà està fora de si.
Sartre: Dos tipus d'ésser: 1) en si, 2) és fora de si. Saben que existeixen—tret definitori. Què ens ho permet saber? Consciència: tètica: la que enfoca a algú. No tètica: som conscients de nosaltres mateixos -> tret definitori. Consciència no té essència.
E) Antihumanistes:
Hegel: Va unir a tot el poble. Basa la seva teoria en Déu.
Lliures: critiquen la teoria i volen canviar la figura de Déu per l'ésser humà.
Feuerbach: L'home ha creat a Déu. Marx: Alienació: l'essència humana és el treball. Treball per un altre—perd l'essència. Filosofia mecanicista que li dóna essència.
Stirner: Tot són individus. L'ésser humà és una categoria buida que serveix per dominar-nos, perquè l'estat ens sotmeti. Nietzsche: Crítica dels valors cristians, democràtics i científics. Principi que ho controla tot: voluntat de poder. Dos tipus d'humans: actius o forts, i febles o reactius. El cristianisme manca de veracitat. Crítica de l'ésser humà com a individu unitari, com a unitat. L'ésser humà és fraccionat.
Foucault: Estudia la societat. Pensa que la societat s'estableix depenent de com està organitzat el poder.
S. XVI: Poder-monarca, suplici/dolor, poder prohibitiu. Poder de representació: suplici en públic, societat organitzada per. Exhibicionista.
S. XVII: Humanistes, guillotina, suavització del càstig.
S. XX: Mètodes carceraris, poder que s'amaga. Ciència a la justícia, no dolor físic sinó psicològic, poder permissiu, no limita, fa ús del poder per dibuixar la línia de la societat per dir què és normal i què no. Controla el subconscient. Figures anormals són inventades pel poder.