Filosofia i Teologia: De la Reforma a Descartes

Reforma i Contrareforma: Canvis en la Cosmovisió

La imatge de l'ésser humà ha canviat i ha patit un daltabaix. Un procés de resituació i reorganització de la cosmovisió de la cultura europea va anar acompanyat d'un immens canvi en la forma d'entendre la religiositat: la Reforma religiosa.

• Erasme de Rotterdam va intentar dur a terme un projecte de reforma, justificant un retorn al cristianisme original.
• Martí Luter, escandalitzat perquè l'Església perdonava pecats a canvi de comprar indulgències, va publicar un document amb 95 tesis que criticava l'actitud del Papa. A més, va defensar la predestinació.
• Joan Calví va separar les tesis de Luter i va defensar un major rigorisme, juntament amb la predestinació.

La Contrareforma, la recreació del catolicisme en tots els moviments al llarg de la primera meitat del segle XVI, va arribar de manera diversa:

• Creació d'ordes vinculats amb el Papat.
• Concili de Trento.
• Formació de sacerdots.
• Ratificació de la primacia del Papat.

Teologia Negativa: La Naturalesa de la Divinitat

La Teologia Negativa va ser un concepte introduït per Pseudo-Dionís. Segons aquesta idea, no podem parlar afirmativament de la naturalesa de la divinitat, només d'allò que la divinitat mateixa ha manifestat en forma d'oracles.

Característiques Clau de la Filosofia Medieval

La filosofia occidental que va tenir lloc entre els segles IX i XV s'anomena Escolàstica. Les seves característiques principals són:

• Origen del coneixement per revelació divina.
• Relació entre la raó i la fe: són dos possibles orígens del coneixement, però el producte de la revelació divina és superior a la raó.
• Una innovació, a causa d'una successió de lectures i interpretacions.
• Un saber llibresc: la necessitat d'un saber fonamentat en l'experimentació.

Joan Escot Eriúgena: Pensament i Obra

Joan Escot Eriúgena (810-877) va defensar l'absència de predestinació, amb l'argument que el mal és privació del bé i, per tant, no és res. Per a ell, l'infern no existeix.

Va escriure l'obra Divisió de la Natura, en la qual explicava l'ordre de la realitat, que ell anomenava fisis. Deia que la realitat estava formada per teofanies, és a dir, manifestacions de la divinitat. Deia que la divinitat se situava per sobre de tot allò creat. Seguia la teologia negativa de Pseudo-Dionís.

Descartes i el Mètode per al Coneixement Segur

Descartes (1596-1650) s'adona que cal establir un nou mètode que creï un nou ordre. El seu mètode ha de permetre obtenir un coneixement segur i acabar amb l'escepticisme.

El dubte metòdic: dubta per arribar a la veritat; és un dubte que ens permet assolir una veritat i fer triomfar la raó.

Les Quatre Regles del Mètode Cartesià

1. Regla de l'evidència: No acceptar mai com a veritable cap coneixement que no es presenti amb claretat i distinció davant la raó.
2. Regla de l'anàlisi: Dividir cadascun dels problemes en tantes parts com sigui necessari per trobar la millor solució.
3. Regla de la síntesi: Procedir raonadament en la resolució dels problemes, del més senzill fins al més complex.
4. Regla de l'enumeració: Controlar els passos individuals i fer revisions generals per no ometre ni oblidar res.