Filosofia i Sociologia: Conceptes Essencials de Kant, Il·lustració i Marx

Fenomen: La Realitat Perceptual en Kant

És el conjunt d'impressions sensibles situades en les formes a priori de la sensibilitat, és a dir, a l'espai i al temps. El fenomen és el resultat de la interacció entre la sensibilitat i la naturalesa i és el punt de partida sobre el qual comença a treballar l'enteniment. El fenomen és condició de possibilitat del coneixement, però no un límit del mateix. Gràcies a la intervenció de l'enteniment i la raó podem anar més enllà del fenomen, però hem de ser conscients que si les dues facultats es posen en funcionament al marge del fenomen, el resultat serà un coneixement només aparent, sense referent real.

Noúmen: La Cosa en Si Inaccessible per a Kant

És la cosa en si, allò incondicionat. Del noúmen no se'n pot conèixer absolutament res, ja que tot el nostre coneixement està mediatitzat per la sensibilitat, l'enteniment i la raó. Kant utilitza expressions com «ens intel·ligibles» o «cosa que ha de ser pensada (només mitjançant un enteniment pur) com a cosa en si mateixa, i no com a objecte dels sentits». El noúmen és condició de possibilitat del fenomen: seria l'ésser de la realitat sense veure's afectat per la nostra manera de conèixer. Ha d'existir perquè hi hagi fenomen, però en la mesura que conèixer ja és afectar la realitat, ajustar-la a la nostra manera de conèixer, el noúmen quedarà sempre inaccessible per a l'ésser humà.

Transcendental: Condicions A Priori del Coneixement

Qualitat que designa l'estudi de les condicions a priori que possibiliten el coneixement humà. Com a part del seu gir copernicà, Kant sosté que no és el coneixement el que s'ajusta als objectes, sinó que els objectes apareixen segons les estructures cognitives del subjecte. Així, l'espai i el temps són formes transcendentals de la Sensibilitat; les categories són les formes transcendentals de l'enteniment, que organitzen l'experiència i, finalment, «ànima», «món» i «Déu» són les idees transcendentals de la raó. Aquest enfocament redefineix la metafísica i la desplaça de l'estudi de la realitat en si mateixa (noúmen) a l'anàlisi dels fenòmens tal com són constituïts per la ment humana.

Judici Sintètic A Priori: Base del Coneixement Kant

Judici sintètic a priori.

Feminisme Il·lustrat: Igualtat i Raó al Segle XVIII

Corrent del feminisme desenvolupat al segle XVIII dins el context de la Il·lustració. És un feminisme de la igualtat, és a dir, que defensava la igualtat essencial, per naturalesa, entre homes i dones, la qual havia de ser reflectida en igualtat de drets i deures. És *il·lustrat* perquè defensa aquesta igualtat des de les bases i els esquemes de la Il·lustració: la naturalesa racional de l'ésser humà, l'autonomia i el progrés. Figures com *Olympe de Gouges* i *Mary Wollstonecraft* van argumentar que l'exclusió de les dones de l'educació i la política no tenia justificació racional. Criticaren la contradicció d'una Il·lustració que proclamava la llibertat i la igualtat, però mantenia la subordinació femenina. Aquest feminisme va advocar per l'educació, la ciutadania i la participació política de les dones, establint les bases per a futures reivindicacions feministes.

Ciutadania: Drets i Deures en la Comunitat Política

Condició que atorga drets i deures dins una comunitat política. En la Il·lustració, la ciutadania es va vincular amb la noció de sobirania popular, però va excloure les dones. Olympe de Gouges, a la seva *Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana* (1791), va denunciar aquesta exclusió i va exigir igualtat jurídica i política. Mary Wollstonecraft, a *Vindicació dels Drets de la Dona* (1792), va defensar que sense educació ni autonomia, les dones no podien ser veritables ciutadanes. La seva lluita va obrir el debat sobre la inclusió femenina a l'esfera pública i la democràcia.

Dialèctica: Mètode de Canvi i Contradicció

Mètode filosòfic i lògic que explica el desenvolupament de la realitat a través de la contradicció i el canvi. En el marxisme, la dialèctica materialista es basa en la idea que la història avança pel conflicte entre forces oposades, especialment en les relacions de producció. Marx, influenciat per *Hegel*, sosté que la lluita de classes és el motor del canvi social: cada sistema econòmic genera contradiccions internes que porten a la seva transformació. Així, el capitalisme conté tensions entre burgesia i proletariat que, segons Marx, conduiran a la superació i la instauració del comunisme.

Infraestructura Econòmica: Base Material de la Societat

Base material de la societat, composta per les *forces productives* (recursos, tecnologia, treball) i les *relacions de producció* (propietat, distribució de riquesa). Marx sosté que la infraestructura econòmica determina la *superestructura ideològica* (lleis, política, cultura, religió). En el capitalisme, la infraestructura s'organitza al voltant de la propietat privada i l'explotació del treball assalariat. Els canvis en la infraestructura, com ara noves tecnologies o crisis econòmiques, poden transformar la societat en modificar les relacions de poder i producció, impulsant la lluita de classes i la transició cap a un nou sistema econòmic, com ara el socialisme.

Superestructura Ideològica: Idees i Valors Socials

Conjunt d'institucions, idees i valors que justifiquen i mantenen l'ordre econòmic i social d'una societat. Inclou l'Estat, la religió, el dret, l'educació, els mitjans de comunicació i la cultura. Segons Marx, la superestructura no és independent, sinó que reflecteix i reforça la infraestructura econòmica, protegint els interessos de la classe dominant. Per exemple, en el capitalisme, la ideologia dominant presenta la desigualtat com a natural o meritocràtica, evitant que el proletariat qüestioni el sistema. Tot i això, la superestructura també és un espai de lluita, on les classes oprimides poden desenvolupar consciència i organització revolucionària.

Alienació: Deshumanització del Treball en el Capitalisme

Procés pel qual els treballadors es veuen separats del producte de la seva feina, de la seva pròpia essència i dels altres, a causa de les condicions del capitalisme. Marx distingeix quatre formes d'alienació:

• del producte (el treballador no controla allò que produeix);
• del procés de treball (és una activitat mecànica i sense sentit);
• de l'essència humana (el treball no és una expressió de creativitat);
• dels altres (competència en lloc de cooperació).

Aquesta alienació deshumanitza el proletariat i el converteix en una mera peça del sistema productiu, generant insatisfacció i explotació.

Plusvàlua: L'Excedent de Valor en el Capitalisme

Concepte central en la crítica de Marx al capitalisme, que explica com els capitalistes extreuen guanys del treball obrer. La *plusvàlua* és la diferència entre el valor creat pel treballador i el salari que rep. En una jornada laboral, el treballador genera més valor del que necessita per subsistir-hi, però el capitalista s'apropia d'aquest excedent. Aquesta explotació permet l'acumulació de capital i l'expansió del sistema, però també genera desigualtat i crisis econòmiques. Per Marx, l'abolició de la plusvàlua mitjançant la *socialització dels mitjans de producció* és clau per superar el capitalisme.