Filosofia i religió a l'edat mitjana: l'escolàstica

Filosofia i religió a l'edat mitjana

El naixement de l'escolàstica

Aportacions del període

• La transmissió del pensament aristotèlic.
• Les diferents solucions al problema dels universals.
• El qüestionament del criteri d'autoritat o de la fe.
• L'autosuficiència de la raó enfront del dogmatisme.
• La llibertat de la consciència subjectiva enfront dels dogmes.
• La doble veritat: filosòfica i teològica.

Resum: Segles VI-VIII

Caracterització dels segles VI-VIII: llarg període de transició. L'aportació fonamental és la transmissió de traduccions i comentaris dels clàssics i dels Sants Pares de l'Església. No és un període creatiu.

El renaixement carolingi (segle IX)

En l'escola fundada per Carlemany es restableix l'esplendor de les ciències i de les lletres clàssiques.

Joan Escot Eriúgena

• Per mitjà d'ell arriba a Europa el neoplatonisme dels Pares Orientals.
• Estudia el concepte de naturalesa, que és el més pròxim a la ment humana i inclou en si tots els altres conceptes.
• Ressalta la concordança entre la fe i la raó: la filosofia ha de ser expressió de la fe vertadera.

El problema dels universals

El problema se centra entorn del valor ontològic dels universals. Tres posicions: el realisme, el nominalisme i el realisme moderat.

Les escoles medievals

• Destaquen les de París, Chartres i la de Sant Víctor.
• Tendència a l'especialització i sistematització.
• Pere Lombard i Abelard defensen el poder de la raó per a interpretar els dogmes.
• Els místics rebutgen el poder de la raó i de la filosofia per a interpretar els misteris de la fe.

Escola de Chartres

• De tradició platònica, que tracten de conciliar-la amb elements aristotèlics.
• En general, davant el problema dels universals adopten el realisme.

Escola de Sant Víctor

• Posició conciliadora entre fe i raó, però supremacia de la fe.
• L'èxtasi és l'única forma possible de conèixer Déu.

Sant Anselm

• Concilia el problema dels universals: estan ante rem en la ment de Déu; in re, en les coses; i post rem en la ment humana.
• La raó reforça la fe, però no pot aprehendre els misteris de la religió.
• Proves de l'existència de Déu:
  • A posteriori: a partir de la finitud, multiplicitat i bondat relativa, s'arriba a Déu que és Infinit, U, i Suma Bondat.
  • A priori o argument ontològic: a partir de la idea del Ser Perfectíssim, s'arriba a la seva existència. Si Déu és perfecte, necessàriament ha d'existir.

Abelard

• Manté una posició racionalista al defensar el poder de la raó per a interpretar els dogmes de la fe.
• Adopta una actitud conceptualista en el tema dels universals.
• Propugna una moral subjectiva basada en la llibertat de consciència (voluntarisme).

Filosofia àrab

• Aprofundeix i transforma el pensament grec clàssic.
• Concilia l'aristotelisme amb el neoplatonisme i l'Alcorà.
• Es planteja el problema de la fe i la raó, la immortalitat de l'ànima, la relació entre el Déu creador i el Déu racional dels filòsofs.
• En la filosofia àrab oriental destaca: Avicena.
• En la filosofia àrab occidental destaca: Averrois, qui elabora la doctrina de la doble veritat.

Filosofia jueva

• Tracta d'harmonitzar la filosofia amb la tradició jueva.
• La càbala és el pensament harmonitzat entre la fe jueva i la filosofia.
• Destaquen Avicebron i Maimònides.
• Supremacia de la fe sobre la raó.