La Filosofia: Recerca del saber i alliberament de la ignorància

(Filosofia)Un filosof es el que desitja arribar a ser savi, es a dir te el desig de conèixer.La filosofia es una activitat natural que consisteix amb la recerca del saber per si mateix I el desig de fugir de la ignorància, utiltzant l’us de la nostra pròpia raó per tal de alliberar-nos de molts perjudicis inconcients. Necesitem la filosofia pel seu caracter cític I racional. Amb lus de la nostra Raó:
Podem arribar a ser lliures ai sortir de la ignorància(minoria d’edat.

Filosofia teorica:

l’us teoric de la Raó per coneixerFilosofia pràctica:
l’us practic de la Raó per actuar.BRANQUES DE LA FILOSOFIA

-LÒGICA:

part de la filosofia que estudia els raonaments desenvolupat per Aristòtil com a base per organitzar els nostres raonaments., es a dir argumentar i organitzar els nostres pensaments de manera adequada. Es limita a analitzar si les conclusions d’aquella teoria científica son conseqüència lògica.

-Metafísica O ONTOLOGIA:

es la part de la filosofia que estudia la realitat i les propietats generals de tot el que existeix. Andrònic de Rodes. Aristòtil te 14llibres que consten de la metafísica, son un conjunt de sabers sobre el coneixement de la naturalesa i conceptes asoluts.1.La metafísica com a filosofia primera(saber teoric i general)2.La metafísica com a ontologia: (l’estudi de l’ens) es a dir l’estudi del ser o esser.

-EPISTEMOLOGIA:

es la part de la filosofia que estudia el coneixement i les seues limitacions, també s’anomenaa gnoselogia encarregada de fer preguntes sobre com coneixem la realitat, es a dir la manera com funciona el coneixement huma. Epis, es coneix com a la filosofia de la ciencia per els metodes i camins i els límits de al Raó humana.

-ANTROPOLOGIA FILOSOFICA:

es la part de la filosofia que reflexiona de forma general sobre l’home i el seu sentit i finalitat comma esser huma.»’estudi sobre l’home», es pregunta sobre el sentit i les característiques generals que tots els esser humans es pregunten. Va apareixer a l’Edad Moderna, que s’enllaça amb l’ideal socràtic(coneixte a tu mateix) i amb la concepció d’Aristòtil(home com a animal racional,polític i que parla).

ÈTICA:

es la part de la filosofia practica q reflexiona sobre la moral.
Els valors, normes i criteris, formen la nostra moral. La finalitat de l’ètica es pregunta sobre els fonaments de la pròpia moral, en la moral cal pendre una decisió pràctica ien l’etica el habit de decidir moralment.

FILOSOFIA POLÍTICA:

part de la filosofia practica que s’ocupa de la vida en comú a traves de les diferents formes d’organització política.La política es l’art de governar la comunitat ocupanse d’aspectes comunitaris. Aristòtil diu saber conviure.

ESTÈTICA:

es la part de la filosofia que s’ocupa de la reflexió sobre la bellesa y el art, l’estudi allò bell. Primeres teories estètiques Plató i Aristòtil(a traves dels sentits) Estetica es l’estudi dels fenomens estetics i la eflexió del sentiment estetic.

Saber vulgar o ordinari:

es com sen’s presenten les coses( el foc crema) on no sabem respondre ni justificar-Acumulatiu I espontani: sense que ens proposem conscientment adquirir – lo, es a dir, prove d’un contacte quotidia.-Determinat socialment y subjectiu: es un saber compartit des d’una comunitat donada, destaca en “sentit comú”. El factor subjectiu on hi han factors emocionals(perjudicis.Temors,esperances, simpaties o antipaties.-Asistematic: ple de contradiccions

.

Saber crític:

es una disciplina, que imploica criteris i metodes precisos, hi predomina l’esforç on hi ha que aplicar-se i esforçar-se conscientment on estigué ben fonamentat i amb raons suficients amb un metode. Es sistematic operque predomina l’organització, ordenació i articulació dels coneixemnets.Objectiu i no es un saber compartit per tots

.

Saber filósòfic:

Els filosofs busquen la veritat i no sols el coneixement de la realitat, puc arribar a conèixer la realitat tal com es?.Tracta de reflexionar y questionarnos en els problemes radicals.Arriba a un caracter integrador i unitari.-Racional i reflexiu: pq s’acosta a la relaitat a traves d’argumentacions lògiques o racionals amb demostracions i reflexions conscients, es presenta en forma de discurs racional a traves de l’assaig filosofic, els tractts, els dialegs...-Critic i radical: l’analisi d’una epoca es qüestiona i s’enfronta a les opinions, a traves de la seua racionalitat crítica i radical on analitza els diferents canvis de la realitat.-Sistematic i global: ordena els ambits de la realitat i l’experiencia humana:un saber total.-Pràctic: aten a la dimensió ètica i política de l’home proposant teories, es tracta de la reacionalitat pràctica que orienta com viure be i com saber conviure.

Orígens HISTORICS DE LA FILOSOFIa:Tots nosaltres ens hem dedicat a fer-nos preguntes i elaborar una idea de la realitat , que te que tindre un sentit i un ordre, es a dir el cosmos, amb les seves cosmovisions, que son un conjunt d’idees sobre el nom que van donar lloc a les cosmogonies, es a dir, les diferents formes explicatives d’un món com a Totalitat.  Així doncs, on i quan neix la filosofia?I per què?, La filosofia va aparèixer entre segle VII i V a.C, a la regió de la Jònia,on els primers filòsofs son el de l’escola de Milet(Tales, Anaximandre i AnaxíMenes) i també (Heràclit, Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit), que Aristòtil els anomenà físics per la seua preocupació per l’estudi de la Natura(physis), i també van aparèixer al sud d’Itàlia a on els filòsofs itàlics plantejaren models explicatius sobre la realitat molt més abstractes i metafísics (Parmènides i Zenó ) i també els Pitagòrics.

EL MITE:

significa expressió o missatge, podem afirmar que els mites han estat i seguirien sent un model explicatiu i cohesionador, com a forma de donar resposta a les preguntes sobre els orígens del mon i el sentit de la vida. En el pensament occidental en trobem a Homer considerat pels mateixos grecs com l’educador de Grècia, va compondre La Ilíada i posteriorment L’Odissea, i també a HESÍODE, situat en l’època poshomèrica, va fer la seva obra Teogonia, que significa « origen del Déus ».

EL LOGOS

Significa «parlar,narrar,donar sentir,recollir o reunir», encara que avui Logos es tradueix per «raó» que també significa «estudi de» com per exemple biologia (que vol dir estudi de la vida). Ara bé, en un sentit estricte Logos significa «raó discursiva» ja que seria un tipus de discurs o reflexió argumentada i raonada. El Logos es per tant una nova actitud crítica de l’home davant de l’univers , la natura i ell mateix, en l’intent de superació del Mite i el seu «discurs irracional».
EL Pas del mite al logos seria doncs tant una actitud contrària al dogmatisme i l’arbitrarietat a l’hora de donar respostes sobre perquè el món o la realitat és com és. Així que en el logos trobem el primer intent de racionalitzar el món que imposara un nou model explicatiu fonamentat en la regularitat del món a traves de lleis necessàries i universals enfront l’arbitrarietat , la creença i la imaginació dels Mites i tot partint de l’estudi de la naturalesa. Però que es la naturalesa? La naturalesa es dinàmica perquè mostra tota una realitat que canvia constantment, també te un ordre perquè es parteix de la idea que està sotmesa a un ordre que està dins d’ella mateixa i es una totalitat, perquè es tant natura com cultura,perquè per als primers filòsofs no serien realitats diferents sinó una i la mateixa cosa.

LA REALITAT

En la realitat de la metafísica sorgeix el primer plantejament de que és la realitat, que va ser la primera forma de fer filosofia on els primers metafísics van ser els presocratics que deien que no poder pensar que es la realitat si no sabem a que ens referim.-Sorgeixen pensadors com aa Heraclit I Parménides que es pregunten que significa ser o esser, aixo va donar fonament al materialisme I al espiritualisme on posteriorment Aristòtil va eleborar unes qüestions sobre l’essencia I l’aparença, es a dir que es a realitat I el seu coneixement.Pero hi han deiferents visions sobre la realitat :

APARENÇA:

es el que semba ser o allo que podem captar amb els nostres sentits, també es considerat com un tipus de coneixemnt superficial de la realitat. (propi d’un saber objectiu)-

L’ESSENCIA:

es el que es, es a dri, allo constant d’alguna cosa, hi trobem la diferencia entre essencia I acident, que vol dir el que ens sembla I el que sen’s apareix per a poder reconeixer la realitat. La realitat essencial es la base de l’actitud metafísica-Amb aixo sorgeixen els primers filosofs Metafísics:

-Parménides:

que proposa una filosofia de l’Esser amb una visió permanent de la realitat on estableix una difencia entre esser(allo que en al realitat existeix, q es permanent) I el no-esser q es allo que realment no es, el que aparenta.Parménides va escriure un poema on defensa l’existencia de la realitat, el camí de la veritat I el Camí de la opinió on es conecta amb esser y no-esser.- HAERÀCLIT: pensa que la filosofia es un esdevenir, es a dier que la realitat canvia, que res es permanent.Heraclit va escriure uns fragments on parla de l’esser que consisteix a canviar I a fluir, on l’esdevenir el captem a traves dels sentits ja que la totalitat de larealitat esta subjecta a la Raó universal. Materialisme I Espiritualissme

-Metafísiques espiritualistes

Allo transcendent, esta mes enlla de lo materialism

-Metafísiques materialistes:

allo material, neguen la existencia de allo espiritual

-Materialisme:

nega realitats espirituals, existencia de principis materials, nomes admet la naturalesa.PENSAMENT: realitat ta com la percebim(cos I sentits), la realitat autentica no existeix I única causa I explicació es al nostre cervell.

-Espiritualisme

:

els principis materials son insuficients, existencia de principis idealsi exiarencia de realitats espirituals.PENSAMENT: la realitat es aparença, existeix una realitar autentica I causa I explicació de la realitat es a la ment.

1.

Filosofia:

és l'estudi d'una varietat de problemes fonamentals com l'existència, el coneixement, la veritat, la moral, la bellesa, la ment i el llenguatge.2.

Saber:

significa conèixer :copsar alguna cosa per si, és la representació mental de la realitat objectiva en la qual estem ubicats.3.

Creença:

El que coneixem o l’experiència sobre alguna cosa.4.

Moral:

és un conjunt de normes, creences, valors i costums subjectives que dirigeixen o guien la conducta de grups de persones en la societat.5.

Mite:

és un relat tradicional que fa a uns esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris que busquen donar una explicació a un fet o un fenomen6.
Logos: és parla, paraula, raonament, argumentació, discurs o instrucció.7.

Caos:

és l'estat en què es troba la matèria, abans de l'existència d'el món tal com el coneixem.8.

Cosmos:

estat del desordre i sense sistema, conjunt de totes les coses creadess.9.

Arkhé:

és el Principi que S'amaga Darrere dels diversos procesos naturals i d'on tot procedeix.10.

Teogonia:

vol dir l'origen de l'deus, també és la primera obra que va Escriure Hesíode.11.

Cosmogonia:

és un relat de caràcter mític amb el qual es vol explicar l'origen i la constitució de l'univers, a partir de l'acció dels déus i a través de diverses generacions.12.

Monista:

doctrina filosofica que reconeix un sol rpincipi com a fonament de tot allo que existeix13.

Pluralista:

posició del mon com a totalitat.14.

Patrística:

doctrina que defensa que la fe esta davant de la rao15.

Escolàstica:

moviment que va intentar utilitzar la Raó per a comprendre el contingut sobrenatural del crstianisme.16.

Racionalisme

És un corrent filósòfic que accentua el paper de la raó en l'adquisició de coneixement.17.

Empirisme:

doctrina que afirma que el coneixement procedeix de l’experiencia.18.

Criticisme:

doctrina que pretén establir els límits de el coneixement a través d'una investigació sistemàtica de les condicions de possibilitat de la pensada.19.

Existencialisme

És un corrent filósòfic que sosté que l'existència precedeix a l'essència i que la realitat és anterior a el pensament i la voluntat a la intel·ligència.20.

Hermenèutica:

es refereix a l'art d'interpretar textos bé siguin de caràcter sagrat, filósòfic o literari.21.

Dogmatisme:

possibilitat de l’esser huma d’accedir de forma total i segura i coneixement ple del q ens envolta.

T2Realitat:és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.Metafísica:és la branca de la filosofia Investiga els fonaments (causes i "primers principis"), Essència:designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitatAparença: és allò que realment no és, es a dir el que ho aparenta.Pensament:activitat i creació de la mentTranscendent: "El que està més enllà" d'alguna realitat, considerada metafísicaCategories: clase rsultant de la classificació de persones o cosesEsdevenir: Arribar a ser o convertir-seMaterialisme:tot allo que es raonat a traves de la materia Espiritualisme:fa tot allo q es relacionat a traves de l’essencia espiritualIdealisme: teories filósòfiques que Afirmen que la realitatque podem conèixer, és causa de la ment.FILOSOFIA ANTIGA( VII AC-IV DC)P.COSMOLOGIC(presocratics) problematiques[mite i logos/physis/arké]P.ANTROPOLOGIC(Sòcrates,Plató,Sofistes)[physis i nomos/relativisme/intelectualisme moral]P.GRANS SISTEMES(Plató,Aristòtil)[idealisme de plato_racional/Realisme de aristotil_empiric]P.HELENISTIC(Epicureirisme,Estoïcisme)[felicitat com a plaer segons hedonisme(Epicur)o felicitat com a control de passions segons la rao_estoics]FILOSOFIA MEDIEVAL(V-XV)Patrística-ESCOLASTICATematica i ReligioFe -Raó-Agustí d’Hipona: fe prioritat de la Raó-Tomàs d’Aquino: fe i Raó es complementen-Guillem d’Ockau: fe i Raó ambits diferentsFILOSOFIA MODERNA(XVI-XVIII)«REVOLUCIÓ Científica»-Racionalisme: Descartes,Leibiz,Spinoza( confiança i autonomia de la Raó, idees inates, metode matematic o Raó geometrica)-Empirisme: Locke,Berkeley, Hume (origen i limit del coneixement,metode inductiu)-CRITICISME:Kant(ilustracio) coneixement a priori-Racionalisme i coneixemenr a posteriori-Empirisme.FILOSOFIA CONTEMPORANEA(XVIII-AVUI)S XIX-K.Marx: defensa i organització de la classe obrera, alineació-A.CONTE: positivismeç;la ca permitra aclarir les confusins de la religió i metafísica-VITALISME: Nietzsche,Bergson, Ortega i Gasset.,SXX-EXISTENCIALISME:repensa i afronta l’existencia humana(J.P Sartre, A.Camús,Kierkegard-FILOSOFIA Analítica:filosofia del llenguatge(B.Russell,L.Wittgenstein)-HERMENEUTICA: explicació e interpretació dels discursos i textos filosoficcs des del context hiatoric i cultural(G.Gadamer)