Filosofia de la Realitat: Realisme, Idealisme i Pragmatisme

Realisme Ingenu: Concepte i Característiques

L’actitud més freqüent entre les persones normals no iniciades en filosofia és suposar que la realitat que ens envolta simplement existeix perquè pot ser percebuda pels sentits. Aquesta postura respecte a la realitat es diu realisme ingenu. És realisme perquè defensa que la realitat existeix, i ingenu perquè no és una afirmació raonada ni qüestionada. És, simplement, l’actitud “normal” dels éssers humans.

Crítica al Realisme Ingenu

Hi ha coses que podem percebre i que aparentment no existeixen, com ara les il·lusions òptiques. També hi ha coses que no podem percebre però existeixen, com els àtoms.

Exemple 1: El Dubte Cartesià

Descartes (segle XVII) va plantejar que als somnis també ens sembla que les coses són reals perquè podem veure-les, tocar-les... Podem estar segurs que la realitat no és, aleshores, un somni? El fet que alguna cosa pugui ser percebuda pels sentits, llavors, no demostra la seva existència.

L'Idealisme: Reacció al Realisme Ingenu

En general, els filòsofs del món antic són considerats realistes ingenus perquè, com qualsevol de nosaltres, es van limitar a reflexionar sobre la realitat sense qüestionar-ne l'existència.

L'Idealisme: Racionalisme Cartesià

Descartes es basa en la dificultat de diferenciar el somni de la vigília per dubtar de la realitat: de vegades els somnis se’ns presenten tan vívids com la realitat. Després d’una llarga meditació (Meditacions Metafísiques), Descartes podrà afirmar l’existència de la realitat, encara que el camí, com veureu el proper any, serà dur... La seva cèlebre frase és: “Penso, per tant existeixo”.

Crítiques a l'Idealisme Cartesià

Malgrat els esforços de Descartes, l’idealisme no pot sortir del solipsisme: si només podem estar segurs que existeix allò que apareix a la nostra ment, hauríem de sortir-ne per demostrar que existeix la realitat externa, cosa que és impossible. És per això que Descartes, un cop demostra la seva existència com una cosa que pensa, intentarà justificar l’existència de la realitat extramental, cosa que “aconseguirà” argumentant abans l’existència de Déu, que esdevé garantia dels seus pensaments.

En conclusió, Descartes afirmarà l’existència de tres realitats o substàncies:

• Res cogitans (substància pensant: jo, ànima/ment)
• Res infinita (substància infinita: Déu)
• Res extensa (substància extensa: món)

El Pragmatisme: Utilitat i Existència

Segons el pragmatisme, és irrellevant si quelcom existeix o no, o quina és la seva essència: el que interessa és la seva utilitat. Així doncs, tots els objectes existeixen sempre que siguin útils per a mi i formin part de la meva vida. No importa si la cadira “existeix” o no; l’important és que la cadira serveix per seure-hi. Si la faig servir, puc afirmar que existeix.

Crítica al Pragmatisme

Segons Ortega y Gasset, la vida és la “realitat radical”: allò indiscutible. Tot allò que forma part de la meva vida existeix per a mi... Però què passa amb les coses que no formen part de la meva vida, que no em són útils? Sembla que el pragmatisme no soluciona el problema, sinó que fuig del problema: simplement afirma que allò que percebem al nostre voltant existeix en funció de la seva utilitat per a nosaltres i no ens interessa res més.

El Realisme Crític: Realitat i Representació

Aquest corrent, representat per filòsofs com Karl Popper, accepta que la realitat i la representació que ens fem d’ella no tenen per què coincidir. Així doncs, la realitat i la meva representació de la realitat potser no són iguals. No obstant això, perquè jo em representi la realitat a la meva ment, necessàriament hi ha d’haver quelcom fora de la meva ment que susciti aquesta representació.

Exemple de Realisme Crític

Encara que els meus sentits em facin veure un precipici de gel i em faci aquesta representació a la meva ment, la realitat és que és un grafit pintat a terra. Malgrat que la realitat no es correspon a la nostra representació mental, és evident que hi ha alguna cosa real que causa aquesta representació: la realitat existeix.

Conceptes Bàsics sobre la Percepció

Estímul:

Allò que capten els nostres sentits (extern).

Sensació:

És la recepció de l’estímul a través dels nostres sentits.

Percepció / Impressió:

Idea creada a la nostra ment després d’un procés d’organització de les sensacions amb l’objectiu de donar sentit a allò que hem percebut.