Filosofia, Psicologia i Intel·ligència: Conceptes Clau

Filosofia i Coneixement

La filosofia, del grec filo (amor) i sofos (saviesa), es pot entendre com l'amor per la saviesa. El filòsof estima el saber. El coneixement és important perquè ens permet entendre el perquè de les coses, satisfer la nostra curiositat i controlar el nostre entorn. Quan els filòsofs antics no trobaven una explicació racional, recorrien a la intervenció divina. A diferència dels animals, que tenen necessitats determinades genèticament, els humans necessitem adquirir coneixements.

Thales de Milet, considerat el primer filòsof occidental, va afirmar que l'aigua és el principi de totes les coses. A la Grècia clàssica, la filosofia s'ocupava d'explicar l'origen del món. A l'Edat Moderna, se li va exigir a la filosofia un caràcter revolucionari, que transformés la realitat, donant lloc al moviment de la Il·lustració.

Antropologia, Religió i Ciència

Antropologia: Qualsevol cosa que fem o pensem la fem a través del llenguatge.

Religió: Els jueus, originaris de l'antiga Mesopotàmia, basen les seves creences en l'Antic Testament de la Bíblia, un recull de llibres sagrats. Segons el Gènesi, Déu va crear el món amb la seva paraula: "Hagi's la llum", i la llum es va fer i es va separar de les tenebres. "Separin-se els mars de la terra", i es van separar. "Hagin-se les espècies", i es van fer.

Ciència: La creença que les espècies creades per Déu han perdurat immutables al llarg de la història es coneix com a fixisme. Al segle XIX, el descobriment de fòssils d'humans i d'altres espècies amb anatomies desconegudes va qüestionar el fixisme i va donar lloc a l'evolucionisme.

Lamarck defensava que el medi determina els canvis en els organismes, mentre que Darwin sostenia que el medi selecciona els canvis més favorables. La combinació de les idees de Darwin i Mendel va donar lloc a la teoria neodarwinista. Avui dia, la teoria darwinista és àmpliament acceptada, tot i que moltes persones mantenen una mentalitat lamarckiana.

La Memòria

La memòria es divideix en:

• Sensorial: Dura pocs segons. Percebem la informació immediatament i l'oblidem ràpidament.
• A curt termini: Dura uns 20 segons. Ens permet actuar i relacionar-nos en la vida quotidiana. La informació pot tornar a la memòria posteriorment.
• A llarg termini: Si repassem, donem coherència i organitzem la informació, aquesta passa de la memòria a curt termini a la memòria a llarg termini. És la capacitat de recordar.

Evolució Humana i Cultura

L'evolució física i conductual de l'home: Inicialment, l'espècie humana vivia als boscos. La disminució de la vegetació ens va portar a la sabana. Inicialment ens alimentàvem de fruita, després ens vam convertir en carronyers i, finalment, en caçadors, desenvolupant la musculatura necessària. L'estructura òssia va canviar per mantenir l'equilibri: braços més curts, canvis a la pelvis, augment del crani i major intel·ligència. La sexualitat va adquirir múltiples objectius: plaer, afecte i reproducció. Vam aprendre a controlar el foc.

Cultura: Primer va sorgir la cultura social (compartida per tots), després van aparèixer noves cultures, com la cultura simbòlica i la cultura apresa. Aprenem dels errors, premis, càstigs i jocs.

Perspectives sobre la Cultura

Són les formes de mirar, estudiar o interpretar les cultures.

• Relativisme cultural: Considera que no hi ha cultures millors ni pitjors, sinó que cada cultura segueix un procés evolutiu propi.
• Universalisme: Sosté que cada vegada hi ha més contactes entre cultures i que totes tenen un factor comú: la humanitat.

Intel·ligències Múltiples

Howard Gardner va proposar la teoria de les intel·ligències múltiples, segons la qual tothom posseeix diferents tipus d'intel·ligència, però no tothom les desenvolupa de la mateixa manera:

• Musical: Facilitat per als instruments, el ritme, l'aprenentatge d'idiomes, etc.
• Lingüística: Capacitat dels escriptors, autors, poetes, etc. per utilitzar bé les paraules, manipulant l'estructura, la sintaxi, la fonètica, etc.
• Cinestèsica/Corporal: Capacitat de controlar el cos.
• Matemàtica: Capacitat per al càlcul i la resolució de problemes matemàtics.
• Espacial: Capacitat d'orientació.
• Intrapersonal: Habilitat per conèixer-se a un mateix, les pròpies emocions i sentiments.
• Interpersonal: Habilitat per conèixer els altres, les seves emocions i sentiments.
• Naturalista: Sensibilitat pel medi ambient, les plantes, els animals, etc.

Com més entrenem una d'aquestes intel·ligències, més intel·ligents serem en aquell àmbit. El sistema educatiu tendeix a potenciar la intel·ligència matemàtica i la lingüística.

La Intel·ligència

Tothom té intel·ligència, entesa com la facilitat per adaptar-se al medi i resoldre problemes nous amb solucions noves. Fa 60 o 70 anys, la intel·ligència es considerava genètica, hereditària i fixa. Actualment, es reconeix la influència dels factors genètics, però es considera que el medi ambient té un paper fonamental. Binet va crear una fórmula per calcular el Coeficient Intel·lectual (CI): CI = (Edat Mental / Edat Cronològica) x 100. L'edat cronològica són els anys naturals, i l'edat mental es calcula mitjançant tests d'intel·ligència. EM > EC = +CI / EM < EC = -CI.

Factors de la Intel·ligència

Després de molts estudis, els psicòlegs van determinar que la intel·ligència no és un element únic, sinó que està composta per diversos factors:

• Numèric (N): Habilitat per treballar amb números, càlcul mental, deducció numèrica, etc.
• Verbal (V): Facilitat per a l'ús del llenguatge.
• Espacial (E): Concepció de l'espai i orientació.
• Abstracte (A): Capacitat d'imaginar i veure més enllà de la realitat.
• Memòria (M): Factor fonamental de la intel·ligència. Sense memòria, no seríem res.

Habilitats Socials i Tipus de Conducta

Conducta Passiva

La conducta passiva és pròpia de persones que no expressen els seus sentiments ni pensaments, o ho fan amb por i inseguretat. Tenen baixa autoestima i poca confiança en si mateixes. No saben gestionar els problemes personals i eviten el conflicte. Se senten incompreses i manipulades, amb sentiments d'inseguretat. No defensen els seus drets. La seva conducta no verbal es caracteritza per evitar la mirada directa, fregar-se les mans i un somriure fals. No afirmen res de manera contundent. Perden oportunitats, s'angoixen, estan en tensió constant, se senten soles i no s'agraden ni a si mateixes ni als altres.

Conducta Agressiva

La conducta agressiva es caracteritza per la defensa dels propis drets per sobre dels dels altres. Expressen sentiments i emocions sense tenir en compte els dels altres. Hi ha dos tipus:

• Directa: Insults, amenaces, etc.
• Indirecta: Murmuris, rumors a l'esquena, etc.

Els altres no volen estar amb ells perquè intenten ridiculitzar-los. Només valoren les seves opinions. Tenen poca intel·ligència emocional. La seva mirada és fixa i sostinguda, parlen ràpidament i fluidament, amb gestos amenaçadors. Tenen sentiments de culpa, frustració i una imatge pobra de si mateixos interiorment. Se senten sols i normalment estan enfadats.

Conducta Assertiva

La conducta assertiva implica defensar els propis drets sense fer mal ni vulnerar els drets dels altres. Es comuniquen de forma clara i directa. Critiquen constructivament. El seu to de veu és adequat, la parla fluida, la gesticulació ferma, la postura tranquil·la, les afirmacions positives i les mans relaxades. Resolen els seus problemes, tothom vol estar amb ells, se senten bé amb si mateixos, aprofiten les oportunitats i en creen de noves. No tenen gaires conflictes.