Filosofia Presocràtica i el Llegat a Plató i Aristòtil

Els Filòsofs Presocràtics i la Recerca de l'Arkhé

Els presocràtics van ser els primers filòsofs que van intentar explicar l'origen del món amb raó i no amb mites, buscant l'arkhé, el principi fonamental de tot. A continuació, es detallen algunes de les seves principals teories:

• Tales de Milet: defensava que l'arkhé era l'aigua.
• Anaximandre: proposava l'àpeiron, allò indefinit i infinit.
• Anaxímenes: considerava que era l'aire.
• Heràclit: afirmava que tot està en constant canvi, però segueix un ordre racional (logos).
• Parmènides: sostenia que el canvi és una il·lusió i que l'ésser és etern, immòbil i únic.

Altres pensadors com Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit van aportar teories sobre elements, forces i àtoms que influirien en la filosofia posterior, obrint el camí al pensament racional i científic, deixant de banda les explicacions mítiques.

La Influència de Parmènides

De tots ells, Parmènides va influir especialment en Plató i Aristòtil. La seva idea de l'ésser immutable va inspirar la teoria de les Idees de Plató i va provocar que Aristòtil reflexionés sobre l'ontologia, distingint entre substància (allò que roman) i accidents (allò que canvia).

El Gir Antropològic: Sòcrates i els Sofistes

Sòcrates i el Mètode Ètic

Sòcrates aplica la raó a l'ésser humà i a l'ètica, més que a la natura, seguint la recerca racional iniciada pels presocràtics. Com Heràclit i Parmènides, creia que cal qüestionar les aparences i descobrir l'essència de la conducta humana.

El Mètode Socràtic

El seu mètode socràtic, basat en la ironia i la maièutica, guia els altres a conèixer-se a si mateixos, actuar amb virtut i aconseguir la felicitat vivint d'acord amb la raó i el bé.

Els Sofistes i el Relativisme

Els sofistes, en canvi, dominaven la retòrica per convèncer i debatre, defensant el relativisme: no hi ha veritat ni moral absoluta, sinó opinions i arguments persuasivos. Sòcrates els critica per manipular la veritat, però tots van posar l'ésser humà al centre de la reflexió filosòfica.

Aristòtil: La Sistematització del Pensament

Aristòtil, deixeble de Plató, sistematitza i amplia el pensament presocràtic i socràtic. Reflexiona sobre el canvi i l'ésser, prenent nocions d'elements i ordres dels presocràtics.

La Teoria Hilemòrfica

Rebutja la separació absoluta entre essència i matèria, creant la teoria hilemòrfica (substància = matèria + forma). La seva filosofia és teleològica: tot té un final o telos, i els humans, amb la raó, poden assolir la felicitat (eudaimonia) actuant amb virtut i buscant el punt mig.

Així, Aristòtil fusiona raó, observació i finalitat en un sistema filosòfic científic, ètic i polític que influirà durant segles.

Resum de la Transició Filosòfica

En resum, els presocràtics van iniciar la recerca racional de l'arkhé i la naturalesa del canvi. Parmènides va influir en Plató i Aristòtil amb la seva idea de l'ésser immutable. Sòcrates va aplicar aquesta recerca a l'ètica, utilitzant la maièutica per descobrir virtut i felicitat, mentre els sofistes defensaven el relativisme. Aristòtil va sistematitzar tot aquest pensament, unint raó, observació i finalitat en una filosofia centrada en substància, virtut i felicitat.