Filosofia Presocràtica: Anaxàgores, Demòcrit i els Sofistes

Anaxàgores: Homeomeries i el Nous (500-428 a.C.)

Anaxàgores (500-428 a.C.) considera que hi ha infinits principis que serien similars a àtoms d'energia, als quals Aristòtil va anomenar Homeomeries. Aquests principis s'anirien unint per formar els diferents cossos materials i separant-se per desfer-los. El nombre d'Homeomeries que hi ha a l'univers es manté constant; el moviment de les Homeomeries no és a l'atzar, sinó que existeix una entitat intel·ligent (el Nous) que les mou per formar i desfer els diferents cossos materials.

El Nous i la font del coneixement

Aquesta formulació de la Intel·ligència, o Nous, que intervé en el món és la primera aproximació a la idea cristiana de Déu i la seva providència. Anaxàgores afirma que el coneixement és possible per diferenciació i que l'única font vàlida de coneixement és el coneixement sensible. Aquest no és perfecte, però és l'únic de què disposem.

Demòcrit: Atomisme, Ésser i No-Ésser (460-370 a.C.)

Demòcrit (460-370 a.C.) afirma que la matèria no pot ser dividida fins a l'infinit i, per això, aquesta matèria ha de tenir uns principis bàsics indivisibles. Per aquest motiu, els va anomenar àtoms (indivisible). Afirma que només existeix la matèria i, per tant, l'Ésser és la matèria formada per àtoms, i el No-ésser és l'espai buit que permet el moviment dels àtoms per formar els diferents cossos. No existeix l'atzar, sinó que l'univers té una sèrie de lleis físiques, les quals poden ser conegudes per nosaltres. El coneixement és possible i basat en la sensibilitat.

El llegat del pensament pluralista

Com podem veure, el pensament dels Pluralistes, especialment Demòcrit, és un pensament força modern per a l'època en què va ser plantejat. Tot i això, el seu pensament no serà el triomfador, ja que s'imposarà l'altre sector ideològic encapçalat per Pitàgores i Parmènides, que culminarà en el pensament de Plató. Demòcrit tindrà continuadors del seu pensament materialista radical: Epicur i posteriorment Lucreci a Roma, però el seu pensament serà perseguit en ser considerat excessivament perillós.

Els Sofistes: Retòrica, Relativisme i Política

Els Sofistes no són en realitat una escola filosòfica, sinó el fruit d'una necessitat política. La democràcia directa d'Atenes feia del tot necessari saber parlar bé en públic i, per això, es van necessitar savis que es dediquessin a ensenyar Retòrica i altres qüestions filosòfiques. Aquesta serà la tasca dels Sofistes: ensenyar Filosofia i Retòrica.

Protàgores i el Relativisme

Entre els Sofistes destacarà Protàgores (480-410 a.C.), el qual tindrà un pensament totalment relativista, així afirmarà: «L'Home és la mesura de totes les coses».

Gòrgies i les paradoxes de l'existència

L'altre gran Sofista serà Gòrgies (483-380 a.C.), el qual mostrarà la seva gran habilitat retòrica intentant demostrar les següents afirmacions paradoxals:

1. Res no existeix. Si alguna cosa existeix, o bé no ha nascut mai (absurd) o ha passat del No-ésser a l'Ésser (impossible). Per tant, res no existeix.
2. Si alguna cosa existeix no la puc conèixer. Els meus sentits són completament limitats i no em permeten conèixer la realitat.
3. Si alguna cosa existeix i la puc conèixer no la puc explicar. El llenguatge és totalment simbòlic i no real, fet que impedeix totalment la plena comunicació.

La visió relativista dels Sofistes

La característica més important del pensament sofista és la seva visió totalment relativista del món i del coneixement. Seran molt mal vistos pels filòsofs posteriors degut a la visió que d'ells tindran Sòcrates i Plató.