La filosofia política: sociabilitat, estat i democràcia

1. La filosofia política

Política en grec→l’art de viure en societat. La filosofia política és la branca de la filosofia que estudia com s’organitza la vida en societat. Es planteja si les maneres d’organització social i les de govern que s’han produït fins ara són les més adequades.

1.1 La sociabilitat humana

La sociabilitat és la tendència en viure en societat i consisteix en compartir amb altres individus de la mateixa espècie, no només un territori comú, sinó també la responsabilitat i el treball de garantir la supervivència de cada membre i del grup en conjunt. Les principals teories:

• Sociabilitat per interés→ Thomas Hobbes o Sigmund Freud. Mantenen que l’home no és un ésser social per naturalesa, sinó per interès. És un ésser egoista que veu als altres com possibles rivals en la satisfacció dels seus desitjos o mitjans per satisfer-los. Les dificultar amb les que es troba fa que busqui ajuda als altres.
• Sociabilitat per naturalesa→ Aristòtil o Erich Fromm. L’ésser humà és per naturalesa incomplet, necessita els altres. Viure en comunitat és una necessitat essencial en l’home, ja que és un forma que permet el seu desenvolupament.

1.2 Concepte d’estat

L’estat apareix quan en les primeres organitzacions humanes es troba que algún o alguns dels membres s’encarreguen de dirigir la vida comunitària dels altres.

1.3 Necessitat i origen de l’estat

L’Estat no és necessari: És la posició defensada per un moviment polític, l’anarquisme. Consideren que l’Estat és l'instrument dels poderosos per a oprimir el poble de manera que uns pocs es facin amb la riquesa de tots. L’Estat és un mal, a més és innecessari, ja que és possible organitzar la vida social prescindint de la seva estructura.

John Stuart Mill→ pare del liberalisme polític.”L’Estat es un mal, però un mal necessari” per a poder viure en societat.

1.4 Les formes de l’estat

Estat autoritari. El poder s’exerceix sense límits i sense tindre cap tipus de control. No existeix separació de poders, no es tria els governants ni es pot presentar disconformitat amb la forma d’exercir el poder. Hi ha do tipus d’Estat autoritari:
- Estat absolutista. Inici de l’Edat Moderna i l màxim representant Lluís XIV (rei francés). Estat que defensa Hobbes: cedir els nostres drets a un sobirà, que exerceix el poder sense cap restricció dins de les fronteres del seu domini.
- Estat totalitari. Forma més terrible , ja que controla l’àmbit privat i públic de les persones (creences personals fins a mitjans de comunicació). Són vigilades per evitar cap tipus de desacord. Ex: nacisme i feixisme.

Estat de dret. Estat regulat per les lleis. L’autoritat estatal està sotmesa al domini de la llei. El poder polític ha de estar dins dels límits de l’ordre legal.

1.5 Legitimitat de l’estat

Tenir autoritat és tenir el dret a manar o dirigir. Algú té autoritat quan els altres l’obeeixen no perquè se sentin intimidats, sinó perquè reconeixen el dret de l’altre a manar-los.

2.1 L’origen de la democràcia

La democràcia va arribar a Atenes entre els segles VI i V a. C.

2.2 El naixement de la ciència política moderna

Maquiavel (1469-1527) és el primer pensador que dona absoluta independència a la política respecte a l’ètica, això dóna lloc a la ciència política. Defensa i justifica que una cosa són les raons d’Estat i un altra, molt diferent, els criteris ètics.

2.3 Parlamentarisme i separació de poders
John Locke (1632-1704) i Stuart MIll són considerats els pares del liberalisme polític.

3.3 Kant i la pau perpètua
La pau perpètua, escrit per Immanuel kant al 1795. Kant proposa en aquesta obra establir un marc jurídic que determini que la guerra és il·legal. Simula un acord de pau perpètua entre Estats dividit en dues seccions.