La filosofia política de Plató

INTRO PLATÓ

La política va ser una de les principals preocupacions de Plató, ja que pertanyia a una família destacada en aquest àmbit. Tot i així va decidir allunyar-se de la participació personal en la política i centrar-se en l'estudi sobre la possibilitat s'aconseguir una organització de la polis que fos més perfecta. Per a dur-ho a terme creu que primer cal establir què és el coneixement, i en segon lloc, una regeneració de la política i de la polis. Creu que això només serà possible si els que governen coneixen la idea de Justícia. En aquest projecte, Plató segueix la tasca iniciada per Sòcrates: s'oposa als sofistes, ja que si l'home és la mesura de les coses, el bé i la justícia tenen un significat diferent per cadascú. També defensava que si les lleis són producte d'acords entre ciutadans poden ser canviades a favor dels més influents, i que si el que és just és el dret més fort no hi haurà límits per a l'ambició dels poderosos. Per tant, segons Plató, cal que la justícia sigui una cosa que mesuri la rectitud de les lleis, una cosa a la qual s'hagin de sotmetre fins i tot els més poderosos.

teoria de les idees

Plató veu en els enunciats matemàtics la confirmació de la capacitat de la raó, ja que aquells enunciats son universals i necessaris, no depenen de l'opinió ni de les circumstàncies personals d'un individu. A partir d'aquí vol trobar un concepte universal de justícia.

dualisme ontològic

món intel·ligible
- hi pertanyen les idees
- percebem amb la raó
- hi ha jerarquia d'idees
- la idea del bé és la més important, la que totes les idees s'en poden deduir a partir.
- l'existència del món intel·ligible es pròpia, primària, no secundària. Per Plató és la veritable realitat
- les idees existeixen per elles mateixes, no són creades per res ni ningú.

mon sensible
- coses sotmeses al canvi, que tenen una existència temporal, no etern
- el percebem amb els sentits
- característiques: mutabilitat, composició, generació, corrupció
- existeix de forma secundària
- és una còpia del món intel·ligible
- el descriu en l'obra "Timeu"

CLASSIFICACIÓ DEL CONEIXEMENT:

doxa
La doxa són aquells tipus de coneixement que no tenen una justificació rigorosa ni validesa universal. Es tracta dels coneixements referits a la experiència. Hi ha dos tipus:
conjectura: reproduccions, reflexos dels objectes. Són conegudes amb la imaginació
creença: objectes que ens envolten, que podem tocar. Els coneixem per suposició
episteme
L'episteme és un nivell de coneixement superior. Es tracta d'un coneixement objectiu, no relatiu. Qui poseeix aquest coneixement es pot anomenar savi.
dianoia: objectes matemàtics. coneixement discursiu
noesis: les idees, la dialèctica. coneixement intuïtiu

doctrina de la reminiscència, l'acte de conèixer

Plató defensa que l'acte de conèixer es un acte de recordar. El coneixement és dins nostre i el "comprendre" és un reconeixment d'una cosa que ja estava dins nostre. Així doncs, és l'ànima la que ja poseeix el coneixment i l'únic que necessita es ajudar-la a desvetllar aquest coneixement, ajudar-la a "recordar".

dualisme antropològic

ànima
- es considera immortal i immaterial
- constitueix el nostre jo
- energia vital. En el cas de l'home, és a més l'origen del coneixement.
- pertany al món de les idees
- la unió amb el cos és un càstig
- desitja tornar al món intel·ligible.
Aquest desig és anomenat eros (motivació de retrobar quelcom que manca)
- l'eros li dona força per purificar-se (arribar a l'últim nivell de coneixement, tenir una visió directa de les idees: la dialèctica)

cos
- material, sotmès a canvis, mortal
- arrosega l'ànima cap a allò sensible. és un obstacle en la purificació de l'anima, que ha de fer un esforç per separar-se del cos.

estructura de l'ànima

Plató distingeix l'ànima en tres parts:
- racional: en aquesta part es troba la facultat de conèixer
- irascible: les emocions
- apetitiva (concupiscible): apetències i desitjos més materials.
Queden agrupades en dos grups, la racional i la irracional (irascible i apetitiva). Per a Plató, aquesra distinció és el resultat del coneixement de conflictes intrapsíquics, de forces contràries que operen a l'interior de la ment. L'ànima seria un camp de forces inestables que se sobreposen, rivaliten i s'enfronten. Cadascuna de les forces s'intenta imposar. Aquesta divisió li serveix també per a explicar l'existència de diferents personalitats o tipus psicològics. Segons quina de les parts domini hi haurà 3 tipus de persones.

la virtut en l'ànima

L'areté, la virtut en l'ànima que tindria quan s'equilibren les 3 parts és anomenada per Plató justícia. Creu que la part racional ha de dirigir les altres. La virtut en cada part es concreta del següent mode:
- racional: permet establir el més beneficiós, allò que es un bé. La seva virtut s'anomena saviesa
- irascible: la seva virtut és la thymos. És la capacitat d'enutjar-se, reaccionar contra les injustícies.
- apetitiva: la seva virtut és la temperança, la capacitat de deixar-se dirigir per la prudència de la part racional i reconèixer les tendències perjudicials.

ètica

"L'ésser humà no pot obrar el bé si no coneix el bé en si, es a dir, la idea superior del món intel·ligible, la idea del bé. Plató afegeix que és un procés gradual, un camí d'ascens al món intel·ligible, que representa la purificació de l'ànima.

política

Per a Plató, l'àmbit de la política és inseparable de l'ètica. No es pot concebre el bé o la felicitat dels individus al marge del bé o la justícia de la polis. Plató considera que cap govern a encarnat l'deal de justícia. Per això en "la República" proposa aquest estat ideal, per a que sigui pres com a model. Els principis d'un estat ideal són:
- els governants han de conèixer i actuar segons la idea del bé
- cap ciutadà es pot imposar per la força o engany
- cal educar els ciutadans, sobretot els governants
- l'estat és un reflex del ciutadà (tindrà, com l'ànima, 3 parts)

l'orígen de l'estat

Plató enten l'estat com una comunitat d'individus que cooperen i es cordinen per viure. Deslliga tothalment la cració de l'estat amb la idea dels dèus i creu que l'origen de la polis rau en la impotència individual per a satisfer les necessitats de subsistència. La vida en societat sorgeix pels avantatges materials que proporciona a l'home (divisió del treball i convivència pacífica) tres parts de l'estat Per a Plató, l'Estat es semblant a un indivdu en gran. Així doncs, hi ha tres grups
- governants: dominats per la part racional. Són els més aptes per aprendre i adquirir el màxim de coneixement. La seva funció seria dirigir l'estat.
- defensors / guardians: dominats per la part irascible. Els predomina l'esforç de voluntat per causes nobles. Són els més aptes per defensar l'Estat d'amenaces externes.
- productors: dominats per la part apetitiva, els desitjos. S'encarreguen de la subsistència, produeixen els bens bàsics.

justícia en l'estat

Com en l'anima, la justícia de l'estat s'adquereix quan cada grup social fa el que li pertoca, sense interferir ni obstaculitzar la resta.
- governants: hauran de mostrar una saviesa suficient per a mantenir el conjunt social amb una disposició adequada. s'escolleixen d'entre els millors guardians i es formen per a obtenir les capacitats de governant.
- guardians: es lliuraran de forma complerta a la defensa de l'Estat. Per a prevenir l'ambició no se'ls permet or, plata, propietat privada ni família privada.
- productors: exerciran la seva tasca amb temperança, que consisteix en no deixar-se temptar pel poder econòmic per ocupar o dirigir les funcions dels altres grups.

Es troba a l´inici del llibre VII de la República. Plató ens narra la penosa situació d'uns presoners lligats de peus, de mans i de coll, tancats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on només de tant en tant es projectaven les ombres d’unes persones que passaven il·luminades per un petit foc i projectades a través d’una mampara com la dels titellaires. Els presoners tancats a la caverna acaben tenint una visió incorrecta de la realitat i confonent el món de les ombres amb la realitat.

Un dia, un d´aquests presoners és alliberat i aconsegueix sortir de la caverna: a través d’un procés gradual i dolorós aprèn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen.

Finalment aquest presoner pot acabar sortint a l´exterior i contempla que a fora de la cova hi ha un altre món molt més ple i dominat per la llum del Sol infinitament més potent que la petita llum del foc que il·luminava la cova.

Amb aquest mite Plató ens vol explicar el procés de dialèctica ascendent fins a arribar a la idea de Bé (la llum del Sol) i el pas des del món sensible ple d´errades (món de la caverna) al món intel·ligible , món de perfecció (món exterior).

Amb el mite de la caverna, Plató està fent una reflexió sobre quin ha de ser el paper del filòsof. Purificar l’ànima per arribar al món de les Idees i a la idea de Bé. L'autèntic savi (filòsof) és el que a través d’un procés difícil i dolorós abandona l´opinió (món sensible, ombres) i s’adreça a la idea de bé.(simbolitzada pel Sol).

Però el mite no acaba aquí. L'home que ha vist la llum del Sol (que ha conegut les Idees) no es limita a contemplar-les passivament sinó que vol transmetre aquest coneixement i divulgar-lo entre els homes que encara resten a la foscor de la caverna.

Volen fer a tothom partícip de la idea de bé, és un símbol d´autèntic filòsof. Per això aquest home que ha conegut les Idees torna a la cova però els individus esclavitzats en les ombres no poden creure que existeixi un món superior i finalment el maten. És possible que amb aquest mite es vulgui explicar (expressar) l´actitud de recerca de la veritat que va acabar provocant la mort de Sòcrates. Per tant en el mite de la caverna tenim dues menes d´interpretacions:

1.-La Teoria del coneixement o dialèctica ascendent fins arribar a la idea de Bé.

2.- Una interpretació antropològica i política sobre el paper del savi.