Filosofia Política: Origen, Necessitat i Justificació de l'Estat

Filosofia Política

Filosofia política: branca de la filosofia que estudia com s’organitza la vida en societat, alhora que es planteja si les maneres d’organització social i les de govern són les més adequades.

Preguntes Clau de la Filosofia Política

Algunes de les preguntes que es planteja la filosofia política són:

• Són acceptables totes les idees polítiques?
• Per què cal viure en societat?
• En què consisteix l’Estat?
• Per què s’han d’obeir les lleis?
• Cal obeir lleis injustes?
• Quines formes d’Estat són més desitjables o justes?

1.1 La Sociabilitat Humana

Sociabilitat: inclinació a viure compartint amb altres individus de la mateixa espècie (responsabilitat, treball = supervivència de cada membre i del grup en conjunt).

La sociabilitat humana és natural o interessada?

• Sociabilitat per interès: T. Hobbes o S. Freud
• Sociabilitat per naturalesa: Aristòtil o Erich Fromm

L’Estat modern és una organització que pretén monopolitzar el poder sobirà sobre les persones d’un territori a través d’un ordenament jurídic unitari.

En paraules de Max Weber (1864 - 1920), l’Estat és “aquella comunitat humana que, dintre d’un territori determinat, reclama (amb èxit) el monopoli de la violència física legítima”.

Trets de l'Estat

• Poder territorial
• Sobirania
• Seguretat: protecció de la vida (amenaces externes i internes) i la propietat privada.

1.3 Necessitat i Origen de l’Estat

A l’Estat se li reconeix l’autoritat de governar la vida dels ciutadans, és a dir, el dret de fer la llei i, alhora, els ciutadans reconeixen, en general, el deure de complir-la.

Sembla que l’Estat no és pura autoritat ni pur poder coercitiu. És una barreja d’ambdós.

És necessària una entitat centralitzada i suprema que governi la vida i les accions de les persones dintre d’un territori?

És justificable l'existència de l’Estat?

Les societats humanes no es podrien organitzar (millor) sense el govern de l’Estat?

En la justificació de l'existència de l’Estat hi apareixen dues posicions: els estatistes i els no-estatistes.

Estatistes

Defensen que l’Estat és necessari, perquè és beneficiós.

Prioritzen l’autoritat.

Dintre dels estatistes hi ha dues corrents:

• Hi ha qui defensa que l’Estat és una entitat natural per l’ésser humà. L'existència de l’Estat o comunitat política és necessària perquè és natural i, doncs, beneficiosa. Aquest és el punt de vista d'Aristòtil. No podem viure al marge.
• La majoria dels estatistes defensaven que l’Estat és una entitat artificial. En el sentit que és una creació cultural humana, és la postura que defensaven els filòsofs contractualistes.

Thomas Hobbes (Contractualista)

John Locke (Contractualista)

Jean-Jacques Rousseau (Contractualista)

No-Estatistes (o Llibertaris)

Defensen que l’Estat no és necessari, perquè és perjudicial.

Prioritzen la llibertat.

L’anarquisme (Piotr Kropotkin 1842-1921) defensa que els humans som bàsicament cooperatius.

Si els humans ens podem organitzar mútuament al marge del govern de l’Estat, l’Estat no és necessari.

Si, com passa sempre, l’Estat coarta les llibertats individuals… i, com passa sovint, és causa de les conductes antisocials i no cooperatives, aleshores l’Estat és perjudicial.

L’anarquisme sosté que la societat es pot regular perfectament sense autoritat política i, doncs, l’Estat és innecessari. Hi ha dues versions de l’anarquisme:

Anarquisme Comunitarista

Considera que són les comunitats les que fan possible la cooperació social.

En les petites comunitats la interacció social es basa en la confiança i el compliment de les normes, en el diàleg i en les sancions socials informals, com ara el rebuig.

La cooperació, intracomunitària i intercomunitària, fa possible la provisió de béns i serveis.

• Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865)
• Mikhail Bakunin (1814-1876)
• Piotr Kropotkin (1842-1921)
• Errico Malatesta (1853-1932)

Anarquisme de Mercat

L’anarquisme de mercat considera que l’economia de mercat lliure és la millor forma de distribuir béns i serveis a la societat.

Això és traslladable a la provisió de serveis que proporciona l’Estat: protecció i seguretat personal, per exemple.

Es coneix com a liberalisme llibertari (o llibertarisme).

• Robert Nozick (1938 -2002)

La Justificació de l’Autoritat de l’Estat i de l'Obediència Política

• Segons els estatistes, l’Estat és necessari i no hi ha alternativa millor.
• És un argument negatiu, l’Estat és preferible a la seva alternativa → l’estat de natura.
• Però, hi ha arguments positius a favor de l'existència de l’Estat?
• Com es pot justificar l’autoritat de l’Estat?
• Com es pot justificar l'existència d’un deure moral d’obeir l’Estat?
• Per què l’Estat pot reclamar l'obediència a les seves lleis?

Legitimitat

Teories Contractualistes

Les teories contractualistes o del contracte social sostenen que els humans estem obligats a obeir la llei perquè hem acordat o consentit a fer-ho.

El fonament del contractualisme és el consentiment voluntari.

L’Estat té autoritat perquè els humans hem consentit voluntàriament a obeir aquesta autoritat i les seves lleis.

El contractualisme ha estat defensat per molts autors, entre ells:

• Thomas Hobbes (1588-1679)
• John Locke (1632-1704)
• Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

Diferents Visions de l’Estat de Natura

Per a filòsofs com Hobbes, Locke i Rousseau, l’estat de natura seria la situació natural dels humans en què no existeix l’Estat i ningú posseeix poder polític.

Els humans cerquen la felicitat i per aconseguir-la malden contínuament per augmentar el seu poder.

En l’estat de natura, sobretot en situació d'escassetat de recursos, la competència per augmentar el poder porta a l’estat de guerra.

Segons Hobbes, en l'estat de natura no existeix moralitat, ni llei, ni autoritat per fer-la complir.

Cada persona té la llibertat per utilitzar i augmentar el seu poder a fi de preservar la pròpia vida.

• Aquest estat on tothom tem, recela i sospita de tothom és un estat de guerra.
• Bellum omnia contra omnes

“En aquesta situació no hi ha lloc per a la indústria, perquè el seu fruit és incert, i en conseqüència no hi ha cultiu de la terra; no hi ha navegació, ni ús de les mercaderies que poden ser importades per mar, no hi ha construccions espaioses; no hi ha instruments per moure’s, ni remoure les coses que requereixen molta força; no hi ha coneixement de la faç de la terra; ni mesura del temps.”

John Locke (1632-1704)

En l’estat de natura tots els humans són lliures i iguals i subjectes a la llei natural.

La llei natural, reflex de la divina, és descoberta per la raó: ningú no ha d'atemptar contra la vida, la salut, la llibertat i les possessions d’altri.

En l’estat de natura tothom té dret a castigar els transgressors de la llei natural en grau suficient per prevenir-ne la violació. → (Dret de jurisdicció)

El principal problema i font de disputa en l’estat de natura és l’administració de justícia.

En l’estat de natura hi manca una llei establerta, fixada i coneguda.

Hi manca un jutge reconegut i imparcial.

Hi manca un poder per refermar i donar suport a la sentència quan és jutge i executar-la degudament.

No és raonable que els homes siguin jutges en llurs causes, perquè l’amor propi els farà parcials envers ells mateixos i els seus amics i, en canvi, la mala consciència, la passió i l’afany de revenja els durien massa lluny.

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

L’home natural, que no coneix relacions morals, ni deures, no pot ésser bo ni dolent, ni té vicis i virtuts.

L’home salvatge posseeix una motivació fonamental que li tempera l'amor propi i el desig d'autopreservació: la pietat.

En l’estat de natura, els humans estan equipats per portar una vida solitària i les desigualtats, tot i haver-les, són físiques, i moltes menys de les que hom podria pensar.