Filosofia Política: Maquiavel, Utopia i Teories del Contracte Social

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,29 KB

Edat Moderna i Conceptes Polítics Clau

Maquiavel i l'Exercici Eficaç del Poder

La política ha d’ocupar-se només de la manera com exercir el poder amb eficàcia. Un governant no ha de ser necessàriament bo, però sí que ha de ser poderós.

Ciència Política: Anàlisi Empírica de Governs

S’ocupa d’analitzar de manera empírica les diferents formes de govern i d’organització social existents. Tot i que pot descriure com funcionen les societats humanes, no és capaç de dir-nos quina és la forma d’organització social més adequada.

Utopia: Descripció d'un Món Ideal

És la descripció d’un món inexistent en el qual la societat està organitzada de manera modèlica i ideal.

Thomas More i l'Illa d'Utopia

L’obra es presenta com la descripció d’una illa imaginària anomenada Utopia, una societat organitzada de manera igualitària que busca la felicitat de tots. La descripció d’aquesta societat contrasta amb les societats que existeixen en la realitat, i es pot interpretar com una crítica a aquestes.

Principis de la Societat Utòpica:
  • Tothom té allò que necessita per viure.
  • No existeix la propietat privada, evitant així que ningú s’apoderi dels béns dels altres.
  • Qüestió religiosa: Societat tolerant i respectuosa, garantint la convivència pacífica entre persones d’opinions diferents.
  • Educació meritocràtica.
  • Cada habitant de l'illa podia elegir quan posar fi a la seva vida (eutanàsia).

Distopia: La Pèrdua de Llibertat en el Futur

Descriu detalladament una societat del futur en la qual el disseny polític ha arrabassat la llibertat i la dignitat de les persones.

Sociabilitat Natural i Teories del Contracte Social

Aristòtil: L'Ésser Humà Social per Naturalesa

L’ésser humà és social per naturalesa; només pot assolir la felicitat convivint amb els altres.

Contracte Social i Pacte Social

  • Contracte Social: Contrari al pensament d’Aristòtil, afirma que la societat no és natural, sinó que és una creació artificial, tal com pensaven els sofistes.
  • Pacte Social: La societat no és natural, sinó que és un producte d’un acord per abandonar l'estat de natura i fundar la vida en comú.

Thomas Hobbes: L'Estat de Natura i el Poder Absolut

Hobbes afirma que «L’home és un llop per a l’home». L’home és dolent per naturalesa. El pacte social va ser possible quan tots els individus van renunciar a la guerra i van acceptar sotmetre’s a un poder suprem.

El sobirà (qui crea les lleis i les fa complir) està per damunt de les lleis, ja que posseeix poder absolut. La legitimitat del sobirà es basa en la seva capacitat de proporcionar seguretat.

John Locke: Drets Naturals i Llibertat

L’ésser humà està dotat d’una sèrie de drets que són vàlids fins i tot en l’estat de natura (dret a gaudir de la vida, la llibertat i la propietat). En l’estat de natura, però, aquests drets no eren respectats.

El contracte social va permetre crear una comunitat per protegir la llibertat i la propietat davant l’ambició i l’egoisme d’uns quants.

El poder del governant no és absolut: ningú, ni tan sols el rei, pot estar per damunt de la llei. Si el governant incompleix el pacte, els ciutadans tenen dret a destituir el govern. El poder del rei és controlat pels representants del poble.

Rousseau: La Voluntat General i la Sobirania Popular

L’ésser humà en l’estat de natura era bondadós i feliç. Amb la creació de la propietat privada va sorgir l’enveja i la cobdícia, originant l’enfrontament entre éssers humans.

El contracte social ha de servir perquè el poble s’orienti per la voluntat general, que persegueix el bé del poble en conjunt. L’únic sobirà legítim és el poble. Els governants només són agents encarregats de realitzar la voluntat general i poden ser substituïts per d'altres.

La teoria de Rousseau fonamenta la legitimitat d’un sistema polític democràtic, en el qual la sobirania resideix en mans del poble.

Entradas relacionadas: