Filosofia Política de Locke: De l'Estat Natural al Contracte Social
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,8 KB
L'Estat de Naturalesa segons Locke
Característiques de l'ésser humà abans de la societat
- Iguals: No hi ha diferències ni de sexe, ni de raça, ni de sexualitat, etc.
- Independents: No necessitem ningú que ens solucioni res.
- Lliures: Tenim la llibertat d’escollir i fer allò que desitgem.
És un estat de pau, bona voluntat, assistència mútua i conservació.
2.1. Drets Naturals
- Llibertat: Fonament de tot. La Llei de la Naturalesa obliga tothom a ser igual i independent; per tant, ningú pot causar dany als altres perquè això limitaria la seva llibertat.
- Propietat:
- Del propi cos (salut i vida): Si s'atempta contra la nostra vida, s'atempta contra la pròpia persona.
- Propietat privada (béns de consum): Producte natural fonamentat en el treball.
2.2. Què passa si no es respecta la Llei Natural?
- Tot ésser humà té dret de jutjar i castigar: Dret natural de jurisdicció (sempre que s’hagi fet mal en un primer instant, llavors sí que es tindrà dret a treure-li els drets naturals).
- S’ha de seguir la raó i aplicar penes proporcionals al dany per reparar el dany i evitar la reiteració.
- Es generen dos nous drets:
- El Dret de Castigar (dissuadir, ho pot fer hom).
- El Dret de Reparació (compensar al perjudicat).
2.3. Transició de l'Estat de Naturalesa a l'Estat de Guerra
- En l'Estat de Naturalesa, la gran majoria dels éssers humans són bons i respecten la Llei de la Naturalesa.
- Quan es violen els drets, el perjudicat ha d’exercir el seu dret de jurisdicció.
- Aquest dret de càstig es pot aplicar de forma injusta i desproporcionada.
- Això pot causar que l’Estat Natural es converteixi en un Estat de Guerra.
- Per evitar-ho és necessari: política, lleis, normes i unes persones que les garanteixin.
- Això passa quan no hi ha mecanismes que permetin sancionar de forma justa.
3. La Finalitat del Pacte Social
- Els inconvenients de l'Estat de Naturalesa porten a la creació d'un Estat Civil, la finalitat del qual és protegir els drets naturals.
- Per evitar l’Estat de Guerra i preservar els drets naturals, s’estableixen lleis i un poder terrenal.
- Hi ha 3 requisits per a l'aplicació justa de la llei:
- Una llei per consentiment comú, fixa i igualitària.
- Un jutge públic amb autoritat imparcial.
- Un poder que doni suport i força a la sentència.
3.1. Els Termes del Pacte
Per què s'abandona l'Estat Natural?
- Per protegir i garantir els seus drets naturals.
- Per assegurar la convivència i promoure el bé comú.
- Per això es funda un estat o societat política a través d'un pacte.
Trets característics del pacte
- Basat en el consentiment lliure.
- Es renuncia a la llibertat natural i al dret natural de jurisdicció.
- L’individu se sotmet a les decisions de la majoria i a ser guiat per aquestes.
- L’Estat té el monopoli de la violència física legítima.
- Les normes són imparcials i idèntiques per tothom.
Dues objeccions al pacte
- Cap estat o govern no s’ha format així d’aquesta manera.
- Es qüestiona que els individus tinguin dret a establir per consens una societat política.
Resposta de Locke a les objeccions
- Dona molts exemples històrics i bíblics a favor de la tesi.
- L’origen dels governs en temps de pau ha estat el consens del poble.
4. Característiques del Poder Constituït
El poder no pot ser absolut ni arbitrari: La cessió del poder de jurisdicció i la llibertat és provisional, representativa i condicional. Només el poble pot abolir el poder quan les lleis o els fins no es respectin.
Divisió del poder per evitar abusos:
- Poder Legislatiu: Elabora i vetlla pel compliment de les lleis. Sota la voluntat popular i les lleis. Objectiu: el bé públic.
- Poder Federatiu: Establir aliances amb altres estats i resoldre conflictes.
El poder està lligat a la propietat: Els drets polítics estan vinculats a ser propietaris, però igualment hi ha deures socials. Democràcia representativa restringida.
El poder constituït es pot dissoldre:
- Per causes externes (força estrangera).
- Per causes internes (el cos legislatiu s’altera o actua en contra dels objectius establerts).