La filosofia política de John Locke i la Il·lustració

Locke és un filòsof il·lustrat. La seva filosofia política dóna fonament filosòfic al liberalisme clàssic. Cal destacar la seva defensa de la tolerància.

L'esser humà en estat de natura

• Lliures: cadascú ordena les seves accions dins dels límits de la llei natural.
• Independents: no depenen de cap altra persona.
• Iguals: com que són criatures de la mateixa espècie i rang.

La llei natural i els drets naturals

La llei que governa l'estat de natura i que obliga a tothom és la mateixa raó que ens ensenya que cap d'ells ha de causar dany a un altre en els seus drets naturals. Els drets naturals són:

• Llibertat: és el fonament de totes les altres coses.
• Propietat: la propietat de la persona mateixa.
• La propietat privada.
• Els drets naturals no són il·limitats respecte a la propietat privada ni a la llibertat.
• Propietat privada: ningú no pot acaparar la propietat de manera que no quedi res per als altres o es perdi abans de poder-la utilitzar.
• Llibertat: ningú no ha de danyar els altres en els seus drets naturals.

¿Què passa quan algú viola la llei natural? Aquest dret té com a objectiu vetllar per la pau i la preservació de tota la humanitat. Estableix que tot poder o jurisdicció és recíproc, és a dir, tot ésser humà té el dret de jutjar i castigar un altre pel mal que ha fet quan viola un dels seus drets naturals. L'aplicació d'aquest dret té unes normes i límits. Per Locke, els éssers humans abandonen l'estat de natura per tal de preservar els drets naturals i assegurar que s'aplica justament la sanció. D'aquesta manera s'evita un possible estat de guerra. Ofensors i ofesos es sotmeten al just arbitrari de la llei, una llei establerta, fixa i coneguda que hagi estat acceptada per consentiment mutu.

Teories contractualistes

La teoria del contracte social legitima l'ordre social i polític com a resultat d'un acord voluntari, racional i lliure que formen el següent.

Estat de natura

És una situació hipotètica, no històrica, descriu com era l'ésser humà abans d'instituir qualsevol ordre social i polític.

Contracte social

S'analitzen els inconvenients d'aquesta situació original i els possibles avantatges que suposaria establir un ordre social i polític. Els objectius que caldrà assolir amb la institució d'un ordre social, i també els termes i les condicions en que s'estableix el pacte o contracte que el legitimarà.

Estat civil

Com a resultat del pacte, s'estableix un ordre social i polític en que el poder, en funció d'aquelles condicions, tindrà unes determinades funcions, prerrogatives i límits. La primera teoria contractualista de la modernitat Thomas Hobbes, en que intentava justificar l'absolutisme.

La Il·lustració és aquell moment de la història en que els éssers humans prenen les regnes del seu propi destí per pensar per si mateixos (raó autònoma) i amb llibertat (raó lliure). La raó il·lustrada és una raó tolerant, és aquella que defensa la llibertat d'expressió i que lluita contra la intolerància tant religiosa com civil.

El concepte de progrés i els nous valors il·lustrats

Davant del pessimisme antropològic representat per la doctrina cristiana del pecat original, la qual l'ésser humà té una tendència inevitable al mal, la Il·lustració defensa la idea de la bondat natural de l'ésser humà (optimisme antropològic) a partir de la qual es pot construir una societat en pau, pròspera i feliç. La idea de progrés és la capacitat per conèixer i dominar el món a través de la ciència. Cada ésser humà pot aconseguir la seva pròpia felicitat (autonomia) i pot contribuir a la felicitat col·lectiva (sentiment d'humanitat). La seva raó li permet anar perfeccionant el coneixement i el domini de la natura amb la finalitat de poder transformar el món per millorar-lo. En resum, el projecte il·lustrat consisteix a educar les persones en els nous valors il·lustrats i a dotar-les d'una formació adequada que els permeti pensar per si mateixes. Només així es pot tenir una població més culta que pugui contribuir, tant individualment com col·lectivament, al progrés social.

Les bases de la política moderna

En aquesta època es desenvolupen les idees sobre la democràcia moderna. Locke estableix els fonaments del liberalisme clàssic. Rousseau formula el concepte de sobirania popular i Montesquieu estableix la divisió de poders. Pren una importància vital la defensa de la idea d'igualtat. La idea d'igualtat implica també la igualtat davant la llei i la igualtat d'oportunitats. El coneixement d'altres cultures dels il·lustrats (universalisme) aplicables als europeus sinó també a la resta d'habitants del món (cosmopolitisme). L'ésser humà ha de ser universal perquè els drets han de ser iguals per als éssers humans de qualsevol punt del planeta.