La Filosofia Política de John Locke: Contractualisme, Drets Naturals i Sobirania Popular

A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu tingui facultat... (LOCKE)

Introducció a la Filosofia Política de John Locke

El Pacte Social i el Dret a la Resistència

Locke ens diu que les persones van decidir formar una societat per tal d'obtenir protecció i seguretat. També afirma que si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir. Per tant, els ciutadans deixen de tenir l'obligació d'obeir-lo, i el poden destituir per establir-ne un de nou.

Conceptes Clau en la Filosofia de Locke

Poder Legislatiu:

Aquella part de l'estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.

Estat de Guerra:

Situació que sorgeix quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d'un altre individu.

El Contractualisme de Locke: De l'Estat de Natura a la Societat Civil

Locke és un autor contractualista, defensant que l'estat és una construcció necessària i convencional. Segons ell, els éssers humans ens hem convertit en estat de manera convencional a través d'un contracte social.

Crítica a l'Absolutisme

Locke comença la seva obra amb una crítica contundent a l'absolutisme, centrant-se en dues teories principals:

• Teories sobre l'Origen Diví dels Monarques Absoluts

  Aquestes teories sostenen que els monarques tenen el poder per designi diví, ja que Déu va atorgar el poder a Adam i, per herència, ha arribat als monarques. Segons els defensors d'aquesta idea, això és inqüestionable.

  Locke critica aquesta postura argumentant que, després d'una lectura reflexiva de la Bíblia, no hi ha cap lloc d'on es pugui extreure aquesta teoria. Per tant, la descarta.

• La Teoria Absolutista de Thomas Hobbes

  Hobbes defensa l'absolutisme, i per això Locke el critica. Hobbes descriu l'Estat de Natura (el moment anterior a la construcció de l'Estat) com una situació conflictiva a causa de la pròpia naturalesa humana, que considera inherentment dolenta ("l'home és un llop per a l'home").

  Segons Hobbes, per solucionar aquesta situació, s'ha de construir un Estat, i aquest ha de ser absolutista per garantir l'ordre.

L'Estat de Natura i els Drets Naturals segons Locke

Locke també parteix de la idea que els homes viuen en un Estat de Natura. Tanmateix, segons ell, en aquest estat els individus es regeixen per una llei natural que emana de la pròpia raó, donada per Déu.

Aquesta llei natural consisteix en la possessió de tres drets fonamentals que tenim de manera inherent:

• Vida
• Llibertat
• Propietat

Aquests drets, tot i ser naturals, poden generar situacions conflictives. Locke argumenta que per garantir-los plenament, ens hem de constituir en estat i així evitar un Estat de Guerra. L'Estat de Guerra és un estat de conflicte on algú pot atemptar contra un altre, i l'altre té el dret de defensar-se.

El Dret a la Defensa i la Reparació

Locke ens diu que la pròpia llei natural és la que ens impulsa a actuar quan ens sentim atacats. En aquestes circumstàncies, tenim dret a defensar-nos per dues raons:

• Dret a castigar o reprimir: Contra qui ha atacat.
• Dret a reparar el dany: Per a qui se sent atacat.

Opcions en l'Estat de Guerra

Un cop entrem en l'Estat de Guerra, tenim dues opcions principals:

• Apel·lar a la divinitat.
• Construir un Estat de Societat Civil.

El Pacte Social i els Consentiments

Els homes, per majoria, decideixen fer un pacte; és a dir, es constitueixen en estat a través d'un contracte social. S'adhereixen a aquest pacte mitjançant dos tipus de consentiments:

1. Consentiment Exprés: Hi ha constància explícita d'aquest acord.
2. Consentiment Tàcit: S'entén implícitament per la mera permanència en la societat.

La Sobirania Popular i el Dret a la Revocació

Locke ens diu que en aquest estat constituït, la sobirania és popular. Un cop el poble atorga el poder als governants, aquesta és una cessió revocable. Cada vegada que algú que governa no compleixi amb la garantia dels tres drets naturals, s'està posant en Estat de Guerra amb els ciutadans i, per tant, se li pot retirar el poder. Això pot comportar canvis constants de govern.

Per exemple, quan una persona que mana és corrupta, atempta contra la propietat. Un jutge parcial atempta contra la llibertat. El poder legislatiu s'ha de sotmetre a la Llei Natural, i qui no ho faci, marxarà obligatòriament del poder.

Per tant, podem arribar a l'Estat de Guerra tant des de l'Estat de Natura com per la violació del pacte social per part del govern.