Filosofia Política: Hobbes, Locke i John Stuart Mill

Hobbes i Locke: Diferències Clau en Filosofia Política

Estat Natural i Estat de Guerra

Per a Hobbes, l'estat natural és l'esfera pròpia de l'estat de guerra, però quan apareix el Leviatà, la guerra acaba. Per a Locke, l'estat natural és diferent de l'estat de guerra; apareix la figura del jutge (no significa que s'apliquin bé les sentències), i només si governa bé no hi haurà estat de guerra. El jutge ha d'aplicar les sentències de manera correcta.

La Finalitat: Llei Natural i Societat Civil

La finalitat (per a ambdós) és la llei natural, la llei que imposa l'autoconservació. La societat civil, per a tots dos, és la solució als problemes de l'estat natural.

Naturalesa Humana

En Hobbes, l'ésser humà és individual i bèl·lic (instint de guerra); en Locke, és social i pacífic.

Legalitat i Autodefensa

Per a Locke, la legalitat està lligada a la conservació i a l'autoconservació; l'autodefensa és justa i legítima.

Problema Polític i Forma de Govern Ideal

Per a Hobbes, el problema polític és l'ordre, i la forma de govern ideal és la monarquia absoluta. Per a Locke, el problema és la llibertat i el límit al poder, i ell proposa com a govern ideal una monarquia parlamentària.

La Propietat

Pel que fa a la propietat, en Hobbes tothom té dret sobre tot; per a Locke, ningú té un domini que exclogui els altres.

John Stuart Mill: Utilitarisme i Liberalisme

Filosofia Utilitarista de Mill

• John Stuart Mill esdevé el punt àlgid de la filosofia utilitarista.
• El seu objectiu era millorar la societat del seu temps; se sentia cridat a convertir-se en un reformador moral.

Ètica Utilitarista de Mill

• Les persones realitzen accions bones perquè aquestes els proporcionen plaer, ja que el que cerquen és la felicitat.
• El bé s'identifica amb la utilitat; les accions útils són les que ens condueixen cap a la felicitat.
• Perseguim la virtut que ens porta a la felicitat.
• La felicitat col·lectiva s'aconseguia per la suma d'accions útils; el valor moral d'una acció humana es mesura per les seves conseqüències.
• Per a Mill, la felicitat s'obté per una regla universal d'utilitat.
• Fa una distinció qualitativa del plaer: plaers sensuals (inferiors) i els intel·lectuals (els més elevats, perquè estimulen la ment, el sentiment i la imaginació).
• La norma per ser feliç es basa en la capacitat per créixer, l'autodesenvolupament personal.
• Distingeix entre l'acontentament (felicitat egoista) i la veritable felicitat, que és la col·lectiva, gaudir solidàriament.
• La regla utilitarista ha d'estar basada en la dignitat humana.
• L'objectiu és aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones.

Política Liberal de Mill

• Mill era un pensador liberalista i demòcrata, rebutjava les dictadures.
• Defensava els sistemes de cooperativa.
• El seu objectiu era aconseguir la felicitat col·lectiva.
• El govern pot actuar dins d'uns marges, però ha de respectar la llibertat individual.
• La llibertat individual és un espai on l'individu té absoluta llibertat i ningú pot intervenir. Som lliures mentre les nostres accions no generin danys a altres i complim amb les obligacions socials. Mentre una persona compleixi amb les seves obligacions socials, el govern ha de respectar aquesta llibertat.
• Defensava la diversitat cultural, denunciava la intolerància de l'opinió pública davant els temes de creences religioses i defensava el vot de les dones.
• No s'havia de jutjar les persones per qüestions culturals, religioses o de gènere.
• Mill ens dirà que si la societat i el govern respecten aquesta llibertat individual, contribuiran a aconseguir la felicitat col·lectiva.
• L'utilitarisme és el marc ètic de les polítiques liberalistes.