Filosofia Política: Anàlisi de Conceptes Clau i Pensadors Essencials

Auschwitz i les Causes del Malestar Cultural (s. XX)

Causes del Nazisme segons Adorno

• Malestar Cultural: Adorno explica les causes del nazisme. Vivim en societat perquè dona dos avantatges:
  • Amor i més relacions.
  • Divisió del treball per cobrir millor les necessitats bàsiques.
• Massificació: Identificació amb el col·lectiu i manipulació del col·lectiu.
• Manca d'Empatia: Potenciar sentiments des de la infantesa.

Plató: La República, El Polític i Les Lleis

La República

Reflexió sobre la justícia que planteja una utopia. Descriu tres parts de l'ànima: racional, irascible i apetitiva. Sosté que han de governar els savis.

El Polític

Un estranger d'Elea, deixeble de Sòcrates, parla sobre què consisteix ser polític. Sosté que cal un saber o creença, i que és millor que les lleis s'adaptin a cadascú.

Les Lleis

Plató mor abans d'acabar aquesta obra. Un seguit de savis es troben per escriure la nova legislació, la Magnèsia. Havia d'haver-hi una junta nocturna.

Aristòtil: Formes de Govern i el Bé Comú

Aristòtil distingeix entre bons i mals governs:

• Bons governs: Monarquia, Aristocràcia, Politeia.
• Mals governs: Tirania, Oligarquia, Democràcia.

Per Aristòtil, un bon govern és el que busca el bé comú, no el bé individual. El millor per a ell és la Politeia, que representa el terme mig.

Política i Poders: La Visió de Hannah Arendt (s. XX)

La política s'entén com la manera d'organitzar la societat i ens porta a preguntar-nos: qui mana sobre qui? La tradició majoritària de filòsofs ho entén com l'acció col·lectiva dels homes que viuen en comunitat, però una minoria ho entén així.

Com entenen el poder els ciutadans?

Un mana sobre l'altre. El poder té a veure amb manar i que facin el que es vol. Aquest poder va lligat amb la violència. Filòsofs com Hobbes i Plató ho entenen així.

Com entenen el poder els de la comunitat?

L'entenen com a acció concertada. Es té poder quan un grup de gent es posa d'acord i decideix cedir-lo a algú. Arendt diu que en aquest cas poder i violència són diferents. Sosté que hi ha paraules que han perdut rigidesa i han acabat dient el mateix mitjançant la política d'estat.

Definicions clau segons Arendt:

• Autoritat: Respecte a algú basat en el reconeixement.
• Violència: Mitjà per perdre poder.
• Poder: Acció concertada.
• Força: Fenòmens naturals.

Esquerra i Dreta: Anàlisi de Norberto Bobbio (s. XX)

Norberto Bobbio (Itàlia, s. XX), filòsof i polític, es planteja si encara es conserva aquesta distinció. Neix amb la Revolució Francesa i implica ciutadans i governants.

• L'esquerra es preocupa per la igualtat.
• La dreta considera que la desigualtat no és dolenta.

L'esquerra busca un món més igualitari, i la dreta veu les desigualtats com a positives. Les desigualtats per a l'esquerra es deriven de l'organització social, i per a la dreta, de la nostra naturalesa.

Si defensen la llibertat, són moderats; si estan decidits a sacrificar la llibertat per la igualtat, són extremistes.

Entre llibertat i igualtat hi ha una relació inversament proporcional, és a dir: si es dona pes a la igualtat, baixa la llibertat; i si es dona pes a la llibertat, baixa la igualtat.

John Stuart Mill: Sobre la Llibertat i la Intervenció Estatal

Històricament, abans de la democràcia, la llibertat era protecció contra els abusos del poder. Amb la democràcia, no calia protecció contra el poder, sinó protegir-se de la tirania de la majoria.

Actualment, el principi que regula la intervenció estatal és que només pot intervenir si es fa mal a altres, amb excepcions menors.