Filosofia Platònica: Conceptes Clau i Mites Essencials

Conclusions sobre la Filosofia Platònica

1. La temàtica filosòfica del moment apareix molt determinada pels problemes plantejats per la democràcia atenesa: les qüestions ètiques i polítiques substitueixen les preocupacions cosmològiques dels primers filòsofs. Els sofistes aporten noves idees i donen suport al moviment popular i democràtic. Però la seva actitud, relativista i potser autosuficient, els enfronta a Sòcrates, el qual, partint del reconeixement de la pròpia ignorància, desenvolupa un mètode per a la investigació de la Veritat absoluta. En aquesta línia continua Plató, el qual s'inscriu, a més, en el moviment de reacció antidemocràtica. Únicament Plató (que no polemitza solament amb els sofistes, sinó també amb els presocràtics, jònics i eleàtics, però que ha rebut una gran influència dels pitagòrics) anirà més enllà dels problemes pràctics immediats i abordarà problemes teòrics de gran amplitud. Les conclusions següents es referiran, doncs, exclusivament a la filosofia platònica.
2. El Món i l'Ésser. Encara que sovint la filosofia platònica rep la qualificació d'"idealisme", és preferible no utilitzar aquest terme (ja que la paraula "Idea" presenta en Plató un sentit molt específic). En tot cas, la seva concepció de la realitat és un clar dualisme que només reconeix plena realitat al món de les Idees (el món de l'Ésser). A més, amb Plató apareix per primera vegada el reconeixement que existeix una realitat immaterial: l'explicació finalista, la consideració del fi com a causa principal (teleologisme).
3. L'Home. També la concepció de l'home és dualista: cos-ànima, essent aquesta immortal i gaudint d'un "parentiu" amb les Idees, la qual cosa també explica la possibilitat de conèixer les Idees.
4. Ètica. Es tracta d'una ètica centrada en el concepte de "virtut". Concepte que adquireix ja, definitivament, la dimensió moral que tindrà a partir d'aquest moment.
5. Política. La política platònica s'inscriu en el context de les lluites entre demòcrates i oligarques i les discussions sobre el valor de la llei, per la qual cosa Plató busca un fonament transcendent: les Idees de Justícia i Bé. S'explica així que proposi el govern dels filòsofs. Amb això crea una utopia política irrealitzable. La realitat no pot ser sinó una ombra llunyana de l'ideal. A més, Plató considera el temps com a factor de degeneració: "no hi ha res més perillós que el canvi". L'única manera d'alliberar l'Estat de la decadència és fixar una legislació que consagri la immobilitat política.

Annex: Mites i Al·legories Platòniques

El Mite del Carro Alat (Fedre)

Els mites tenen, en el pensament de Plató, el poder d’endinsar-nos en el cor d'una qüestió complexa i de difícil accés. I, certament, la qüestió de l'ànima resulta encara ara un tema complex i difícil d'estudiar. El mite del carro alat, que apareix en el diàleg de maduresa Fedre, ens hi aproparà.

El mite compara l’ànima humana a un carro alat o «força en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats». L'auriga condueix un carro tirat per una parella de cavalls, un dels quals és blanc, bell i bo; l'altre, negre, lleig i dolent. El cavall blanc simbolitza les tendències positives de l'home, les passions nobles com el coratge o valor, la ira, l'esperança; s'acostuma a anomenar part irascible de l'ànima i està localitzada en el pit. El cavall negre simbolitza les tendències negatives de l'home, els desitjos més baixos, l'instint de conservació, la sexualitat; s'acostuma a anomenar part concupiscible de l'ànima i està localitzada en el ventre. L'auriga simbolitza la capacitat intel·lectual de l'home o pensament; s'acostuma a anomenar part racional i està localitzada en el cap.

L'ànima, simbolitzada en el carro alat, viu i es mou en el món de les Idees; aquest és el seu lloc i casa seva.

L'Al·legoria del Sol (República)

A la cúspide del món intel·ligible hi ha la Idea de Bé (o Bellesa, en alguns diàlegs), la causa final de l'Univers i font de tots els coneixements. En la República, Plató compara la Idea del Bé amb el sol. La relació que hi ha entre el sol i el món visible és anàloga a la que existeix entre la Idea de Bé i el món intel·ligible: així com el sol causa la visió de les coses, el Bé permet el coneixement del Bé; així com el sol és la causa de l'existència del món de les coses (sense sol no hi hauria vida, per exemple), el Bé també és la causa de l'ésser de les Idees.

El Mite de la Caverna

Imaginem, diu Plató, la situació següent: una caverna profunda en el fons de la qual hi ha uns presoners que es troben immobilitzats des de sempre. Estan lligats de tal manera que només poden mirar cap al davant, on es troba la paret de l'esmentada cova en la qual es projecten unes ombres generades per un foc situat en un petit promontori interior i que il·lumina unes figures transportades per altres homes que caminen per una senda, darrere dels presoners, i separats d'aquests per un petit mur, com les mampares dels titellaires. Aquests caminants porten escultures i figures diverses, fetes també de diversos materials, les ombres dels quals són l'únic que els presoners del fons poden veure, de forma que, per a ells, que no coneixen una altra cosa, aquelles ombres són la veritable i única realitat, i a elles atribueixen els sons i paraules proferides pels homes que, darrere d'ells, transporten les figures projectades. Fora ja de la caverna (és a dir, fora ja de la ignorància), no necessitaria que ningú el continués impulsant per la força, sinó que voluntàriament prosseguiria la seva investigació. Per fi, es donaria compte també que el sol és, en certa forma, la causa de tot el que existeix, ja que sense ell no hi hauria ni dia ni nit, ni estacions, ni vida sobre la Terra ni, per tant, escultures.

1. Des d'una perspectiva pedagògica, aquest text és una al·legoria sobre l'educació i la funció del mestre, que és qui ha d'obligar els seus alumnes a abandonar la ignorància.
2. Des del punt de vista epistemològic, planteja la divisió en graus del coneixement (igual que en el text de la metàfora de la línia), entre il·lusió, opinió, raonament i intel·lecció. Graus que, al seu torn, es corresponen també amb els diversos graus de l'ésser: des de la pura matèria desorganitzada representada per la foscor absoluta del fons de la cova, fins a la llum absoluta del sol, que es correspon amb la Idea del Bé.
3. Des d'una perspectiva ontològica, l'interior de la caverna es correspon amb la realitat natural, és a dir, amb el món sensible, mentre que allò que en el text es representa per la realitat natural, correspon a la realitat del món de les Idees. Els objectes reals que estan a l'exterior de la caverna, així com les ombres «autèntiques» que aquests projecten gràcies a la llum del sol, representen les Idees i els objectes matemàtics ordenats jeràrquicament, en la cúspide dels quals hi ha la Idea de Bé.