Filosofia de Plató: Teoria de les Idees i Mites

Seguiment Plató

Aquesta època de maduresa a Atenes va permetre a Plató desenvolupar la seva filosofia més emblemàtica. L'objectiu serà fonamentar la possibilitat d'assolir la veritat absoluta. Es considera insostenible el relativisme i l'escepticisme dels sofistes. La seva teoria del coneixement lligada amb la seva teoria d'idees es mostrarà el camí.

El món de les idees i el món de les coses

La teoria de les idees aplega, d'una banda, la concepció de Parmènides segons la qual l'autèntica realitat és eterna i inamovible. De l'altra, l'afirmació d'Heràclit sobre el perpetu fluir de les coses. Ofereix una solució conciliadora a l'oposició permanència-canvi.

Quan observo el món que m'envolta, constato un món com el que descriu Heràclit: veig temporalitat (veig coses que canvien). Però què passa si miro amb els ulls de la ment? Vol dir més enllà d'aquest acte concret de valentia d'un heroi i veure allò que és propi del valor dels herois. Veure amb els ulls de la ment és conèixer els models, les formes i l'essència de les coses, allò que tenen en comú tots els objectes del mateix tipus; la seva idea. Podem dir que la teoria postula l'existència de dos mons; de les idees i de les coses.

Aspectes de la teoria

Té dos vessants: el lògic i el metafísic. El lògic identifica les idees, formes o universals amb conceptes generals (pluralitat de flors però el concepte FLOR és únic). El metafísic constitueix la part més platònica de la teoria. Afirma l'existència real de la idea de flor, perfecte, immutable...

Estableix una jerarquia d'idees

Podríem construir un mapa jeràrquic de totes les idees: al capdamunt de tot la idea de bé o la idea de bellesa, després la idea de justícia, valentia, d'ordre... Més avall, les idees o conceptes matemàtics, subordinades a aquestes, les idees de coses naturals com la idea de flor, cavall, arbre...

Estableix una relació entre idees i les coses

Una flor és bella precisament perquè participa de la idea bellesa, té alguna cosa de la idea. És un model que la cosa particular imita.

Mite de Demiürg

Narra que en l'origen hi havia el món de les idees, el Demiürg (suprem artesà) i una massa caòtica i informe. Aquesta matèria desordenada, com que posseeix per naturalesa una tendència al canvi perpetu i atzarós, és imperfecte. Explica el mite que aquest artífex prenent el món de les idees com a model, va anar treballant igual que un escultor sobre aquesta massa caòtica, introduint ordre i harmonia. Va anar introduint l'estructura del món dels arquetips eterns i ideals en aquesta matèria informe, de manera que va anar generant el que ara anomenem món sensible. El nostre món sensible no és un caos (desordre) sinó un cosmos (ordre) perquè està organitzat segons l'harmonia matemàtica que regna en el pla intel·ligible.

Introdueix en les coses una finalitat, una teologia (una aspiració o apetència que les porta a buscar el seu ple desenvolupament, la seva pròpia perfecció, el seu propi bé). Podem relacionar aquesta aspiració de tots els éssers per assolir la seva màxima plenitud amb el fet que situa com a idea màxima de la jerarquia de l'inteligible la idea de bé o bellesa.

Mite de la Caverna

Relat més expressiu de tota la història del pensament occidental; és una al·legoria de la teoria de les idees i també un retrat antropològic de la conflictiva situació humana. A partir d'aquest mite podem descobrir les peces bàsiques del camí que traça Plató per tal d'accedir al coneixement. Dolorós i escarpat camí del coneixement. L'home encadenat a l'interior de la foscor simbolitza la condició humana inicial. El món interior de la caverna és el món de les coses. El camí de sortida és un procés de coneixement.

Fases del mite

Engany; el més profund de la caverna, amb els encadenats mirant les ombres. Alliberament; un dels personatges aconsegueix deslliurar-se i descobrir l'engany. Ascensió; la sortida de la cova i de la foscor és feixuga i dolorosa. El retorn; l'il·luminat pel bé i la veritat ha de retornar per compartir el seu coneixement.

Procés de coneixement

Per Plató, coneixement és apropar-se a la veritat. Plató en la República amb una imatge d'una ratlla partida en segments, expressa diversos nivells de coneixements (nivell visible de la realitat en l'àmbit de les imatges i àmbit dels objectes físics). Sòcrates explica com s'ha de dividir el segment corresponent al món intel·ligible, també en dos àmbits: objectes matemàtics i el de les idees. A les quatre classes d'objectes, dues de sensibles i dues d'intel·ligibles, Plató els atribueix una operació mental. Pel que fa a les imatges, són ombres de les coses, només podem tenir suposicions o conjectures. Als objectes matemàtics, la nostra via de coneixement és el pensament raonat o raó discursiva. L'eina del coneixement més alt és el de les idees, és la intel·ligència pura o raó intuïtiva, única que pot accedir a la visió de les idees o formes i assolir la realitat.

Opinió

Coneixem. Propi del món de les coses canviants. Es basa en experiència o sensibilitat i no constitueix un autèntic coneixement.

Ciència

Autèntic saber (coneixement racional món ideal) només doctes i savis.