La Filosofia de Plató: Ontologia, Epistemologia, Ètica i Teoria de l'Ànima

Ontologia: Teoria de la Realitat

El dualisme ontològic es basa en dues arrels: el Món de les Idees, el que es capta a través de la raó, i el Món Físic, el que es capta a través dels sentits. Aquesta dualitat genera un punt de conflicte, tot i que allò que fa que les idees estructuren el món físic s’anomena participació.

En l’ontologia, segons Plató, la idea serà el principi estructurador de la realitat. Per tant, per a ell, l’arkhé (principi) seran les idees.

El Mite de la Caverna com a exemple ontològic

Un exemple de l'ontologia (i alhora de l'epistemologia) ens és mostrat amb el Mite de la Caverna, on ens hi és representat:

• El Món de les Idees, que seria l’exterior de la caverna.
• El Món Físic, que faria referència a l’interior de la caverna.

A l’interior (Món Físic) la realitat canvia i no és possible la ciència, mentre que a l’exterior (Món de les Idees) no canvia i és possible la ciència. Plató donarà més importància al Món de les Idees, ja que si el material sempre canvia vol dir que no és perfecte.

Epistemologia: Teoria del Coneixement

L'epistemologia explica l’estructura del coneixement i, per tal d’explicar-ho millor, Plató utilitza el Mite de la Caverna.

Graus del Coneixement (La Línia Dividida)

Plató distingeix clarament entre dos tipus de coneixement:

1. Doxa (Opinió) - Món Sensible (Món Físic)

És un coneixement imperfecte i no segur, dividit en dos graus:

• Representació (Eikasia): El grau més baix.
• Creença (Pistis).

2. Episteme (Ciència) - Món Intel·ligible (Món de les Idees)

És un coneixement segur i científic, dividit també en dos graus:

• Raonament Discursiu o Matemàtic (Dianoia).
• Intuïció (Noesi): El grau més alt.

Plató ens diu que és preferible utilitzar la raó en comptes dels sentits, confirmant que un és un coneixement segur (Episteme) i l’altre no (Doxa).

Mètode de Coneixement

Aquest mètode pot constar de dos moments:

• Ascendència: Consisteix en l'etapa en què encara s’està en el grau més baix de coneixement (Món Sensible).
• Descendència: Consisteix en haver arribat al màxim grau de coneixement (i el que ajuda a tornar al problema complex).

Ètica: Moral i Virtuts

L’ètica és la part de la filosofia que reflexiona sobre la moral i els valors o virtuts, fent-ho a través del Mite d’Er.

Plató creu que les virtuts, també anomenades areté (que significa excel·lència), amb la qual sobresortim, estan relacionades amb la part de l’ànima dominant de la nostra persona.

La Virtut i l'Ànima Dominant

Cadascú desenvolupa la virtut pròpia en funció de la part de l’ànima que més domina. Si s’aconsegueixen reunir totes les virtuts, s’arribaria com a resultat a la Justícia.

Teoria de l’Ànima (Psique)

Per a Plató, l’ànima (psique) és el principi de la vida. Creu que l’ànima es reencarna i que, seguidament, s’ha de purificar (mitjançant la catarsi i l’ascesi) i, per tant, reprimir els plaers.

Les Tres Parts de l'Ànima i les Seves Funcions

Plató considera que hi ha tres parts de l'ànima, cadascuna amb la seva funció i virtut associada:

• Ànima Racional:
  • Funció: Coneixement i govern.
  • Virtut: Saviesa (Prudència).
• Ànima Irascible:
  • Funció: Controlar les passions nobles (força i valentia).
  • Virtut: Fortalesa (Valentia).
• Ànima Concupiscible:
  • Funció: Plaers i desitjos materials.
  • Virtut: Moderació (Temprança).

Quan les tres parts estan harmonitzades, s’aconsegueix la Justícia.