La Filosofia de Plató: Metafísica, Física i Antropologia

Metafísica de Plató

La Teoria dels Dos Móns

Plató té una concepció dualista del món, concretada i no només insinuada. Hi ha dos móns: el sensible (món físic), que captem a través dels sentits, i un món metafísic (món de les idees).

Les idees són objectes metafísics; per tant, tenen existència pròpia i separada. Són perfectes, immaterials, immutables, incorruptibles i úniques. El món de les idees és intel·ligible (on ens hi podem trobar). Només es pot captar amb la raó pura, no amb els sentits. Està constituït per:

• Conceptes matemàtics (nombres...)
• Conceptes generals referits al món físic (animal, sol, núvol...)
• Conceptes generals abstractes (amor, justícia, amistat...)

Les idees són el model del qual els objectes del món físic en són còpies, constituint la seva essència. El món físic estaria constituït per la matèria i les idees que modelen aquesta matèria, donant-li forma i essència. Les idees són les essències (*ousies*) de les coses del món físic, allò que tenen de més vertader. Les coses del món físic existeixen en la mesura en què participen de les idees.

El món de les idees és un món jerarquitzat (diferents nivells d'importància) en diferents graus de perfecció òntica. Aquests graus són, de més alt a més baix:

• Idea de Bé (el Bé és el superésser del qual participen la resta d'idees del món de les idees. A més de ser l'ésser en el sentit més ple de la paraula, equival a veritat i a bellesa)
• Conceptes abstractes
• Conceptes del món físic
• Els nombres
• El món físic (el grau més baix de l'ésser)

Física de Plató

El món sensible és el món físic. En aquest sentit, Plató es distancia d'altres concepcions. En aquest cas, té influència d'Heràclit. L'essència del món físic és canviant, però a diferència d'Heràclit, el món físic és imperfecte precisament perquè canvia. Heràclit té una concepció monista del cosmos, mentre que la de Plató és dualista.

El canvi, per a Plató, és l'essència de la matèria. L'essència del canvi, però, es troba al món de les idees, ja que el canvi és racional.

Els objectes del món sensible són materials. Són una còpia material i, per tant, imperfecta de les idees. Pel fet que són materials, són imperfectes perquè són mutables, corruptibles, peribles i múltiples. Les coses del món sensible es troben en el grau més baix de la jerarquia de l'ésser. De fet, allò que ocupa el grau més baix són les arts i allò que reflecteix el món físic (mirall, ombra...).

Antropologia de Plató

Per influència orficopitagòrica, Plató té una concepció dualista de l'ésser humà (una part material imperfecta i una part immaterial eterna). Plató té una concepció tripartita de l'ànima:

• Racional: Immortal, intel·ligent, de naturalesa divina i situada al cervell. La seva virtut és la prudència i la saviesa.
• Irascible: On es constitueixen les passions nobles. Es troba situada al pit. La seva virtut és la fortalesa.
• Apetitiva: És la font dels desitjos carnals. Es troba situada a l'abdomen. La seva virtut és la temprança.

Al Mite del Carro Alat, Plató explica com lluiten entre si les tres ànimes, les quals es poden considerar com els diferents aspectes de les activitats humanes. L'ànima és com un carruatge dirigit per una auriga (l'ànima racional) arrossegat per dos cavalls: un de blanc (l'ànima irascible) i un de negre (l'ànima apetitiva). El carruatge es troba al Món de les Idees, però en xocar, als cavalls se'ls trenquen les ales i cauen al món físic, oblidant-ho tot.

Plató postula que l'ànima és anterior a l'home, al qual constitueix quan cau en un cos. La unió ànima-cos és accidental i temporal. La vida que porti l'home en el món físic influirà en el destí posterior de la seva ànima. L'ànima és immortal i el seu lligam amb el cos l'impedeix viure una vida plenament feliç. Pateix encarnacions successives i només deixarà de fer-ho quan aconsegueixi retornar al Món de les Idees. L'equilibri entre les tres ànimes és l'harmonia que condueix a la felicitat.