La Filosofia de Plató: Idees, Reminiscència, Caverna i Polis

La Jerarquia de les Idees de Plató

La Teoria de les Idees de Plató postula una jerarquia en el món intel·ligible, on cada idea té un lloc i una funció. Al capdamunt d'aquesta jerarquia es troba la Idea del Bé, que dóna sentit i il·lumina totes les altres idees i, per extensió, el món sensible.

L'ordre jeràrquic de les idees, de la més elevada a la més particular, és el següent:

1. La Idea del Bé: Aquella que dóna sentit a tot el món sensible i intel·ligible.
2. Valors morals (com la Justícia, la Bellesa, la Veritat).
3. Objectes matemàtics (com la unitat, la dualitat, les formes geomètriques).
4. Idees d'objectes físics (com la idea de cavall, la idea d'arbre).

Aquesta jerarquia es pot il·lustrar amb un exemple de classificació conceptual, on cada concepte superior engloba els inferiors, fins a arribar a la Idea del Bé:

Vaca < Idea de Vaca < Mamífer < Vertebrat < Animal < Ésser Viu < Ésser < Bé

Plató concebia que en aquesta realitat tot tenia la seva funció i l'objectiu d'aquesta era complir-la de la millor manera possible, buscant sempre l'excel·lència i el bé inherent a cada cosa.

Teoria de la Reminiscència (Anamnesi)

Segons la teoria de l'anamnesi o reminiscència, l'ésser humà no aprèn res de nou, sinó que recorda allò que la seva ànima ja sabia. Aquesta saviesa preexistent prové d'haver estat l'ànima en contacte directe amb les Idees corresponents abans d'encarnar-se en un cos.

El contacte amb el món exterior i els objectes sensibles actua com un estímul que permet a l'ànima recordar aquest coneixement innat. Aquesta teoria es justifica per la impossibilitat de derivar un coneixement perfecte d'un ésser imperfecte com és l'home, o d'un món on regna l'aparença i el canvi constant. Per tant, el coneixement veritable no pot provenir del món sensible.

El Mite de la Caverna de Plató

El Mite de la Caverna és una de les al·legories més cèlebres de Plató, creada per explicar de manera didàctica la seva complexa Teoria de les Idees i la distinció entre el món sensible i el món intel·ligible, així com el procés d'educació i alliberament del coneixement.

Descripció del Mite

Imaginem una cova on hi ha persones encadenades des de la infància, mirant fixament una paret. Darrere d'un petit mur que els separa, hi ha altres persones que porten figures de tota mena. Darrere d'aquestes figures, un foc projecta les seves ombres a la paret que els encadenats veuen. Per a ells, aquestes ombres són la seva única realitat.

Un dels encadenats aconsegueix alliberar-se i surt a l'exterior de la cova, al món real.

Simbolisme del Mite

• Els encadenats: Representen els éssers humans en el seu estat d'ignorància, guiats únicament pels sentits i les aparences del món sensible.
• Les ombres a la paret: Simbolitzen les aparences, les opinions (doxa) i el coneixement imperfecte del món sensible.
• Els portadors de figures (titellaires): Poden simbolitzar aquells que manipulen la realitat o la informació, com els sofistes, que presenten una veritat distorsionada.
• El foc: Representa la font de la "realitat" artificial dins la caverna, una forma de coneixement limitat i enganyós.
• La sortida de la cova i el camí ascendent: Simbolitzen el procés d'aprenentatge, l'educació filosòfica i l'ascens de l'ànima des del món sensible cap al món intel·ligible.
• El món exterior: Representa el Món de les Idees, el regne de la veritat i el coneixement veritable (episteme).
• El sol: És la representació de la Idea del Bé, la causa de tot coneixement i existència, que il·lumina totes les altres idees.
• L'alliberat que torna a la cova: Simbolitza el filòsof (com Sòcrates), que, havent assolit el coneixement, té el deure moral de tornar per alliberar els seus semblants. Sovint, és rebutjat o pres per boig pels que romanen en la ignorància.

L'Ànima i la Justícia a la Polis Platònica

Segons Plató, l'ésser humà es compon de dues entitats fonamentals: el cos (material i mortal) i l'ànima (immaterial i immortal, lligada al món de les Idees).

La Teoria de l'Ànima Tripartida

L'ànima, per a Plató, és tripartida, és a dir, es divideix en tres parts o funcions, cadascuna amb una virtut associada:

• Part Racional (Logistikon): Situada al cap, és la seu de la raó, la intel·ligència i el coneixement. La seva virtut és la saviesa (sophia) o prudència. Ha de governar les altres dues parts.
• Part Irascible (Thymoeides): Situada al pit, és la seu de les emocions nobles, el coratge, la voluntat i l'honor. La seva virtut és la fortalesa (andreia) o valor.
• Part Concupiscible (Epithymetikon): Situada al ventre, és la seu dels desitjos i les passions més bàsiques i materials (gana, set, desig sexual). La seva virtut és la temprança (sophrosyne) o moderació.

Perquè l'ànima estigui en harmonia i l'individu sigui just, la part racional ha de controlar i guiar les parts irascible i concupiscible.

L'Ànima i l'Estructura de la Polis Ideal

Plató estableix una correspondència directa entre les parts de l'ànima i les classes socials de la seva polis ideal (ciutat-estat), on la justícia s'assoleix quan cada part compleix la seva funció específica i la raó governa el conjunt:

• Productors o Comerciants: Corresponen a la part concupiscible de l'ànima. Són aquells que es dediquen a satisfer les necessitats materials de la societat. Si es guien per la raó i la temprança, seran bons comerciants i contribuiran al benestar econòmic de la polis. En cas contrari, podrien caure en l'avarícia o la injustícia.
• Guardians o Soldats: Corresponen a la part irascible de l'ànima. Són els encarregats de defensar la polis. Si es guien per la raó i la fortalesa, seran valents i lleials. Sense la guia de la raó, podrien ser temeraris o violents.
• Governants o Filòsofs-Reis: Corresponen a la part racional de l'ànima. Són un grup selecte, superiors per naturalesa i educació, que han assolit la saviesa i el coneixement de les Idees, especialment la Idea del Bé. Són els únics capaços de governar amb justícia i saviesa, ja que la seva raó els permet veure la veritat i el bé comú.

Plató defensava un sistema aristocràtic (govern dels millors) o oligàrquic (govern d'uns pocs), on els filòsofs, per la seva saviesa, eren els únics aptes per governar. Considerava que el lloc de cada individu a la societat venia donat per la seva naturalesa i la part dominant de la seva ànima, no per elecció personal.

El règim ideal de Plató pot ser vist com a totalitari des d'una perspectiva moderna, ja que no permetia la lliure elecció de la funció social. Per a Plató, la democràcia era una forma de govern defectuosa i l'origen de molts mals, ja que permetia que els ignorants o els guiats per les passions prenguessin decisions importants, portant a la inestabilitat i la injustícia.