Filosofia de Plató i Aristòtil, Noucentisme i Eugeni d'Ors: Resum i Anàlisi

A. Política i Teoria de les Idees de Plató

Pensament Polític

Política aristotèlica: L'ésser humà és essencialment sociable (animal polític). Règims polítics: monarquia, aristocràcia, democràcia (bones formes de govern); tirania, oligarquia, demagògia (governs corruptes, govern de tots però sense respecte per les lleis).

Teoria de les Idees

Món intel·ligible: Conceptes i idees. Món sensible: Opinió (conjectura i creença). Idees (universals, eternes, perfectes): conceptes científics, valors morals, espècies animals. Idees pures (intel·ligència pura, ciència pura o coneixement dialèctic), objectes matemàtics (coneixement discursiu). Dialèctica: camí de la raó, el grau més alt del coneixement, via dialèctica = via de la raó.

Món sensible: Imita i participa del món intel·ligible. Idees mutables, creades, objecte de creença: els cossos materials (creença), ombres o imatges de les coses materials, reflexos (conjectura). Conjectura: grau més baix de coneixement, on no tens ni una opinió.

Amor platònic: Enamorar-se de l'ànima d'una persona, la part immortal, eterna, ideal.

Condicionaments Històrics de Plató

Plató: condicionaments històrics: Crisi de la democràcia atenesa i necessitat d'una nova fonamentació dels valors ètics i polítics.

• De 431 a 404 aC: Guerra del Peloponès. Derrota d'Atenes enfront d'Esparta.
• Plató situa les causes de la decadència en el sistema democràtic, en el relativisme dels valors i en l'escepticisme respecte al coneixement.
• Era el principal deixeble de Sòcrates i va quedar profundament impressionat per l'execució de la sentència de mort.

Metàfora de la Línia

Metàfora de la línia:

• Veritable coneixement: Món intel·ligible (eterns i constants objectius de coneixement: idea pura (coneix idees), objectes materials (coneix discurs)).
• Opinió: Món sensible (objecte de creença: cossos materials (creença), ombres (conjectura)).

B. Teoria de les Idees i de l'Ànima

Teoria de les Idees de Plató

Teoria de les idees de Plató: Teoria sobre la realitat que influeix en altres camps de pensament de Plató (quines coses existeixen veritablement, per què són com són i com podem conèixer). Les idees són entitats universals, immutables, eternes, més reals que les coses particulars. Es separen en coses particulars:

1. Valors (justícia)
2. Espècies naturals (gos)
3. Conceptes científics (pitagorisme)

El coneixement és reconeixement, ja que l'ànima ja ho ha viscut tot, però en encarnar-se en un cos mortal les oblida.

Antecedents Filosòfics

Antecedents filosòfics:

• Pitàgores i el pitagorisme: Consideració de la matemàtica com a clau per resoldre els enigmes de l'univers.
• Parmènides: Crítica del coneixement derivat dels sentits que origina l'opinió. El coneixement vertader deriva d'un discurs racional construït amb les lleis immutables de la coherència.
• Sòcrates: La recerca de la virtut universal per sobre de les falses certeses, i alliberada de la fascinació pels sentits.

Quadre de les Funcions de l'Ànima

Quadre de les funcions de l'ànima:

Metàfora de la Línia (Repetició)

Metàfora de la línia:

• Veritable coneixement: Món intel·ligible (eterns i constants objectius de coneixement: idea pura (coneix idees), objectes materials (coneix discurs)).
• Opinió: Món sensible (objecte de creença: cossos materials (creença), ombres (conjectura)).

Teoria de l'Ànima d'Aristòtil

Teoria de l'ànima d'Aristòtil:

• Racional: Humans, perquè pensem.
• Sensitiva: Humans i animals, perquè es mouen.
• Vegetativa: Animals, plantes i humans, perquè ens reproduïm, alimentem i creixem.

C. Noucentisme i Josep Carner

L'Altre Enyor i Glosses

L'altre enyor: Composta de 4 sonets. Parla sobre l'enyorança després de l'exili i de tristesa. El primer parla sobre Catalunya i la guerra, el segon i el tercer sobre el paisatge de Catalunya, el tercer no es vol lamentar de la joventut perduda. El novè, en la seva solitud d'ara, l'omple de goig. El dotzè, ideal de la seva pàtria.

Glosses: Lliçó de cara al públic explicant un tema. Eugeni d'Ors, principal teòric del noucentisme. La seva obra principal és "La Ben Plantada", noia bonica que és el símbol del noucentisme i de la catalanitat.

Característiques del Noucentisme

Noucentistes:

• (Modernistes) Volen ser la superació de la Renaixença.
• Volen posar-se a l'alçada europea.
• Igual que els modernistes, lluitaran per posar tots els gèneres a l'abast del públic.
• (No modernistes) Una mica de poder polític.

Josep Carner

: va començar amb poemes molt lleugers pq no volia aprofundir gaire en els temes. durant la guerra i la postguerra fa una poesia més profunda i interrogativa a partir d'un cert moment hiha presència de sofriment "Ahir"1904es una obre de joventut. creu en la disciplina i el treball i l'aspecte formal. Neix bcn el 1884-1970 home molt cult licenciat en dret i filosofia. va exercir la carrera de diplomatic i aixo va fer que viatges molt. coneixia moltes llengues i l'angles el dominava. per aixo va traduir al catala moltes obres angleses. am 18anys va comença a publicar obres. sempre va ser militant catalanista. al principi era més conservador pero despres es va apartar de la lliga i es va fer mes progressista.el fet historic qe li va marcar la vida va ser la guerra civil i la postguerra.