La filosofia de Plató: Ànima, política i realitat

L'antropologia de Plató: El dualisme de cos i ànima

Per a Plató, l’ésser humà està format per cos i ànima, però no són iguals. El cos pertany al món sensible: és material, mortal i canviant; per això no pot donar un coneixement segur. L’ànima, en canvi, és immortal i prové del món intel·ligible, on existien les Idees abans de néixer. Quan s’encarna en el cos, “cau” en un lloc imperfecte i s’oblida del que sabia.

Les tres parts de l'ànima

• Racional: busca la veritat i ha de governar.
• Irascible: és el coratge i ajuda a la raó.
• Concupiscible: desitjos i impulsos del cos.

La vida justa és aquella en què l’ànima domina el cos i la part racional controla les altres dues, tornant a apropar-se al món de les Idees.

La política i l'Estat ideal

Plató defensa que la filosofia no és només teoria, sinó que té un objectiu pràctic: construir una societat justa i ordenada on les persones puguin ser felices. Per això, a La República descriu com hauria de ser l’Estat ideal. Segons ell, la societat ha de basar-se en la mateixa estructura que l’ànima humana: una part racional, una part irascible i una part concupiscible. Cada part té una funció, i quan cadascuna fa el que li correspon es produeix l’harmonia. D’aquest paral·lelisme neixen les tres classes socials de la polis.

L’educació és fonamental per mantenir aquesta organització justa. Plató defensa una educació pública, igual per a tots i controlada per l’Estat. L’objectiu és descobrir les aptituds naturals de cada individu i formar-los en la virtut. Els futurs governants reben una formació llarga i dura, i les classes dirigents viuen sense propietats ni família pròpia per evitar la corrupció. Una polis és justa quan cada classe fa la seva funció i la raó, representada pels filòsofs, dirigeix el conjunt, igual que en una ànima equilibrada la part racional governa les altres.

Les classes socials i el mite dels metalls

La primera classe és la dels productors, formada per pagesos, artesans i comerciants. Aquests tenen predominant l’aspecte concupiscible de l’ànima i la seva funció és satisfer les necessitats bàsiques de la ciutat. La seva virtut és la temprança, i no participen en política. La segona classe és la dels guardians o militars, que representen la part irascible. La seva feina és protegir la polis i mantenir l’ordre intern. La virtut que els defineix és la fortalesa, i han de ser persones disciplinades i valentes. Finalment, hi ha els governants, els filòsofs, que tenen desenvolupada l’ànima racional. Només ells poden governar perquè coneixen el Bé i, gràcies a la seva saviesa, poden prendre decisions justes. Per explicar aquesta divisió, Plató utilitza el mite dels metalls, segons el qual cada persona té una “naturalesa” diferent: or per als governants, plata per als guardians i bronze o ferro per als productors.

Organització de la societat segons la naturalesa

La primera classe és la dels productors, formada per pagesos, artesans i comerciants. Aquests tenen predominant l’aspecte concupiscible de l’ànima i la seva funció és satisfer les necessitats bàsiques de la ciutat. La seva virtut és la temprança, i no participen en política. La segona classe és la dels guardians o militars, que representen la part irascible. La seva feina és protegir la polis i mantenir l’ordre intern. La virtut que els defineix és la fortalesa, i han de ser persones disciplinades i valentes. Finalment, hi ha els governants, els filòsofs, que tenen desenvolupada l’ànima racional. Només ells poden governar perquè coneixen el Bé i, gràcies a la seva saviesa, poden prendre decisions justes. Per explicar aquesta divisió, Plató utilitza el mite dels metalls, segons el qual cada persona té una “naturalesa” diferent: or per als governants, plata per als guardians i bronze o ferro per als productors.

Ontologia: La teoria dels dos mons

L’ontologia és la part de la filosofia que estudia què és real i què existeix de veritat. Plató explica la realitat a través de la seva famosa teoria dels dos mons. El món sensible és el que percebem amb els sentits: és canviant, imperfecte i només ens permet tenir opinions. El món intel·ligible, en canvi, és el dels conceptes perfectes i eterns, les Idees, que són les autèntiques realitats. Les coses del món sensible només són còpies d’aquestes Idees. Per Plató, conèixer de veritat vol dir anar més enllà de les aparences i comprendre les Idees amb la raó.

Epistemologia: Els graus del coneixement

La doxa és el coneixement basat en els sentits, propi del món sensible, i és insegur. Dins la doxa hi ha dos graus: eikasia, que és la imaginació i les simples aparences, i pistis, que és la creença en les coses materials. En canvi, l’episteme és el coneixement vertader del món intel·ligible, que s’obté amb la raó. També té dos nivells: dianoia, el raonament matemàtic que parteix d’hipòtesis, i noesi, el coneixement més alt, que consisteix en comprendre directament les Idees.