Filosofia de Plató: Ànima, Política i Mite Caverna

Antropologia Platònica: Cos i Ànima

L’antropologia platònica estudia l’ésser humà, el qual és dualista. És dual perquè té cos (mortal) i ànima, que és allò que anima el cos. El cos, per ell mateix, no té vida; per tant, l’ànima és el principi de vida.

La relació entre el cos i l’ànima és purament accidental, ja que no tenen res a veure. Si l’ànima ocupa un determinat cos és una casualitat. Plató veu el cos com una presó per a l'ànima.

Arguments per la Immortalitat de l’Ànima:

• Immaterialitat: L'ànima és immaterial i, per tant, no es pot degradar ni morir com el cos.
• Reminiscència: L’ànima, juntament amb el cos, té certs coneixements que no es poden haver adquirit en el món sensible, suggerint un coneixement preexistent.

La naturalesa de l'ànima necessita desvincular-se del món material per apropar-se al món de les Idees a través del coneixement. Quan el cos mor, si l'ànima no ha assolit encara un grau de purificació, transmigra a un altre cos i així successivament fins a aconseguir la desitjada purificació.

Les Tres Facultats de l’Ànima:

Plató distingeix tres parts o facultats de l'ànima:

• La racional: Encarregada del coneixement i la raó.
• La irascible: Persegueix els desitjos de noblesa com l'honor o la fama.
• La concupiscible: Persegueix els plaers del cos com el sexe o el menjar.

Política Platònica: Aristocràcia Intel·lectual

Plató defensa una aristocràcia intel·lectual (del grec Aristo = millors, Cràcia = poder). Són els millors en intel·ligència (filòsofs, savis) els que han de tenir el poder i dominar la polis.

El model ideal és el del Filòsof-Rei. Aquesta societat, descrita principalment a La República, és classista, amb classes socials clarament diferenciades i una immobilitat social. A més, és un règim no democràtic.

La República és l'obra més important de Plató, on exposa les seves teories i busca una utopia que ell mateix reconeixia com a difícilment possible. Més tard, escriurà Les Lleis, un llibre molt més realista.

El Mite de la Caverna

Aquest famós mite es troba al llibre VII de La República i és presentat com un diàleg entre Sòcrates i Glaucó.

Descripció del Mite:

1. Imagina una regió subterrània, una caverna, on hi ha uns homes encadenats de coll i peus des de la infància.
2. Imagina que darrere hi ha un mur i darrere d'aquest hi ha uns personatges que porten figures que sobresurten per damunt del mur.
3. Més amunt hi ha un foc, el qual projecta les ombres d'aquestes figures, les quals són vistes pels homes encadenats a la paret del fons.
4. Sòcrates pregunta a Glaucó: Què entendran els encadenats com a real? Les ombres.
5. Sòcrates a Glaucó: Imagina que s'allibera un dels presoners i l'obliguen a sortir de la caverna.
6. El primer que podrà veure seran els reflexos de les coses de l'exterior, projectades a la superfície de l'aigua.
7. Després que els seus ulls s'hi acostumin, ja mirarà directament les coses de l'exterior.
8. Finalment, podrà mirar el sol i se n'adonarà que les ombres que veia a la caverna no eren reals.
9. El presoner baixarà a explicar-ho als seus companys, dient-los que el que veuen no és real.
10. Però el presoner, acostumat a la llum de l'exterior, no és capaç de veure bé les ombres de la caverna.

Es poden comparar les realitats: la regió exterior l'hem de comparar amb el món intel·ligible, mentre que la caverna se l'ha de comparar amb el món sensible. Per tant, nosaltres som com els presoners de la caverna.

Interpretacions del Mite de la Caverna:

El mite de la caverna té diverses interpretacions:

• Dimensió Ontològica:

  (Branca de la filosofia que s'ocupa de decidir què és real i què no). Hi ha 4 nivells de realitat (de menys a més real):
  1. Ombres (Imaginació)
  2. Foc i figures artificials (Coses sensibles)
  3. Reflexos de les coses exteriors (Entitats matemàtiques)
  4. Coses naturals (Idees)
  5. El Sol (La Idea de Bé)

• Dimensió Epistemològica:

  Representa el procés d'ascensió del coneixement, des de la simple opinió (dins la caverna) fins a la ciència (fora de la caverna).

• Dimensió Antropològica:

  El presoner que surt de la caverna i se'n va al món exterior pot interpretar-se antropològicament. El presoner alliberat que ascendeix fora de la caverna pot representar l'ànima que s'allibera del cos per anar al món intel·ligible.

• Dimensió Ètico-Política:

  Després de conèixer el món real (el món de les Idees i la Idea de Bé), el presoner decideix tornar a la caverna. Això es deu a una responsabilitat moral: dir als seus companys que viuen en la ignorància, per una qüestió de principis ètics. Segons Plató, en aquesta societat perfecta han de governar els savis, els filòsofs. Per tant, el presoner alliberat, quan torna a baixar, té l'obligació de governar els empresonats. Qui té coneixement és qui ha de governar. Els antics companys de cadena, però, no l'entenen i el volen matar, un paral·lelisme amb el destí de Sòcrates, que serà condemnat a mort.